Albert Villaró

Dissabte, amb la seva perspicàcia habitual, l’Yvan Lara ens va obsequiar amb un article d’aquells que s’han de llegir i rellegir tantes vegades com calgui. Parlava de l’esmunyedís concepte de la identitat andor...

Com que he passat el cap de setmana d’aeroport en aeroport, he pogut comprovar que, tot i que hi ha asiàtics guarnits amb mascareta, aquesta mesura dubtosament profilàctica no és, ni de bon tros, tendència. Si ...

Una vegada, no recordo quan ni on, vaig entrar a un Zara Home per comprar-me uns pantalons i en vaig sortir amb unes tovalloles que no necessitava. És el signe dels temps. Aquesta setmana passada la sucursal ...

Quan era molt però molt petit, pel mercat de la Seu dels dimarts cor­ria un individu que li’n deien el Llúdria. Així, el Llúdria, sense nom ni cognom. La seva dedicació principal (i diria que única) era el come...

La setmana passada es va llançar el globus sonda d’estudiar l’aplicació del vot obligatori per combatre l’abstenció. No hi ha res que em sembli més trist ni contraproduent que t’obliguin a anar a votar. Votar é...

Bé, al final vaig anar a un partit de bàsquet del MoraBanc. Va ser fa quinze dies, jugàvem contra el Joventut, àlies la Penya. M’hi van convidar els amics de la fundació Bomosa, via concurs, i moltes gràcies. S...

El matí de la vigília de Reis, un missatge de l’Iñaki Rubio, un tuit del David Gàlvez, gairebé simultanis, van fer arribar la notícia. L’Antoni Morell és mort. I la seva és imprevista, impensada i colpidora com...

Divendres passat, per culpa del mal temps i de l’entropia que tot ho anivella, es va ensorrar el campanar de Sant Vicenç d’Enclar. Sense avisar. La torre cilíndrica, construïda al segle VII, era sens dubte la c...

La família, continguda. Bugada feta. Tota la casa endreçada, més o menys. Hi ha unes quantes hores de tranquil·litat per davant. El foc, encès. La wifi funciona. Bateries carregades. Cap contingència mundana no...

L’altre dia, el Copríncep Vives va rebre a Palacio els membres del Comitè Olímpic Andorrà i els atletes que han participat enguany en competicions internacionals. En un discurs públic, els va felicitar per fer ...

Quan un servidor era petit, el calendari civil seguia, més o menys, els ritmes que imposava el calendari litúrgic catòlic. Era, naturalment, el producte de segles i més segles de tradició ininterrompuda. El cic...

El rumor va córrer com la pólvora. Que la senyora ambaixadora de la dolça França va insinuar que no estaria gens malament (o, dit de la manera positiva, estaria bé) que el sistema d’ensenyament francès deixés d...

Crec que el trasllat imminent de les dependències de Cultura a l’hotel Rosaleda (i si s’hagués dit Rosalia?) suposarà un revulsiu al país. Ho dic sincerament i sense ni una ombra de sornegueria, dubte o prevenc...

Ara que ha tornat a la terra, tot són eulogis (que no hem de confondre amb elogis) sobre la mítica figura del Palanca. Un servidor no va tenir l’oportunitat de tractar-lo. Recordo, això sí, una escena quasi ber...

Ens pensàvem que la presó de la Comella, tan vertical ella, era igual de segura que la d’Alcatraz i resulta que no. Com (en gairebé) tot en aquesta vida sempre hi ha una primera vegada. A mi, les dues vegades q...