Albert Villaró

D’entre les mesures de protecció que, en major o menor grau, limiten la nostra llibertat individual n’hi ha una que saludo amb alegria i demano, si pot ser, que continuï més endavant, quan tot s’hagi relaxat (e...

S’ha mort a Màlaga, on vivia des de feia temps, René Alphonse van der Berghe, que tenia com a nom artístic Erik el belga. Sí, el famós lladre d’obres d’art religiós. Va actuar sobretot als anys setanta i vuitan...

Han tornat. No havien marxat mai del tot, és cert. Però ara veiem com als Estats Units tiren a terra estàtues de protocolonialistes com Cristòfor Colom i fra Juníper Serra. D’empresaris que es van fer rics amb ...

L’altre dia vam tenir per Twitter un debat interessant. Vaig veure l’espot que havia produït Andorra Turisme per estimular el turisme i em va sobtar que la locució estigués feta en un impecable català central, ...

Res de més humà que una frontera. Les tenim mentals, interiors, externes, de tota mena. Definides pel fil d’una carena, d’un aiguavessant, o tirades amb regle damunt d’un mapa, resseguint meridians o paral·l...

Senyores i senyors, sembla que la tempesta va escampant. Ni que l’executiu Sánchez tingui a bé obrir la frontera, la recuperació no serà fàcil. I si les camàndules aquestes de la nova normalitat triomfen, en aq...

És la primera solució que se’ns acut quan un aparell informàtic no funciona (i el primer que suggereixen els tècnics). L’apagues a la brava i el tornes a engegar, amb l’esperança que no només anirà bé, sinó que...

Diuen que l’experiment andorrà de salut pública, el doble cribratge massiu de pràcticament tota la població, està fent que, finalment, algú comenci a aixecar les orelles. Després de dècades –què dic dècades, se...

Algunes veus pessimistes del sector apocalíptic ens diuen que, quan s’acabi la crisi pandèmica, ens abocarem cap a una nova edat mitjana. De l’hortet amb quatre gallines, d’una nova ruralitat, dels multice...

La pandèmia és devastadora, sí, en vides i en trasbals econòmic i social. Però com passa amb les desgràcies, té alguns (pocs) aspectes positius. Els cels sense les ditades de vapor que obren els avions, la natu...

El gran Jorge Luis Borges va publicar l’any 1946 un conte brevíssim i extraordinari –tots els seus ho són, de fet–, que es titula Del rigor en la ciencia, que tracta d’un imperi on els cartògrafs treballaven ca...

No sé vostès. Jo no he estat mai gaire maniàtic, ni allò que en diem hipocondríac. Tampoc hipercondríac. Normal, diria. Condríac, si se’m permet el neologisme. Com tothom, vaja, a la ratlleta del mig, a la part...

Què és millor, segons ens pregunta la saviesa popular: ser cap de ratolí (o d’arengada) o bé cua de lleó? La resposta sembla senzilla, i de fet prou n’és. Ara ho estem experimentat amb una contundència que fa s...

Benvolgut ministre, benvolgut Eric. Em permetràs que et tutegi, perquè ens coneixem des de fa temps, i fins i tot vas ser el meu super-superior durant un parell d’anys. I ara no em sortiria tractar-te de vós, p...

Benvolgut doctor Martínez Benazet. No ens coneixem. Que jo recordi, no hem tingut ocasió de coincidir mai, i mireu que això és difícil, en aquest país. Perdoneu-me l’atreviment per escriure-us: teniu prou malde...

Enmig de la foguera –abans, de les epidèmies en deien constel·lacions de malalties– és segurament massa d’hora per pensar en l’endemà. Però sí que hi ha algunes lliçons que comencen a esbossar-se en aquesta cri...

L’Yvan Lara, en el seu article de dissabte va dir tot el que s’havia de dir i ho va dir molt bé, jo no puc afegir-hi res. Estem intentant resoldre una equació amb variables impossibles de preveure, que ens posa...

I en vas fer vuit, dimecres de la setmana passada. Vuit són, ja, i l’aforisme que proclama la velocitat gairebé insuportable dels dies i de les setmanes i els mesos que passen es fa més evident que mai. I la re...

Obres el diari un dia qualsevol i hom diria que estàs llegint els primers capítols de La taronja mecànica, aquella cèlebre novel·la d’Anthony Burgess de la qual el gran Kubrick va fer una extraordinària pel·líc...

Són tal vegada més dels que pensem, però per alguna estranya raó no han estat mai comptats ni estudiats. Viuen discretament entre nos­altres. Són veïns, companys de feina, coneguts de vista o de tracte. Qui sap...