Albert Villaró

Crec que el trasllat imminent de les dependències de Cultura a l’hotel Rosaleda (i si s’hagués dit Rosalia?) suposarà un revulsiu al país. Ho dic sincerament i sense ni una ombra de sornegueria, dubte o prevenc...

Ara que ha tornat a la terra, tot són eulogis (que no hem de confondre amb elogis) sobre la mítica figura del Palanca. Un servidor no va tenir l’oportunitat de tractar-lo. Recordo, això sí, una escena quasi ber...

Ens pensàvem que la presó de la Comella, tan vertical ella, era igual de segura que la d’Alcatraz i resulta que no. Com (en gairebé) tot en aquesta vida sempre hi ha una primera vegada. A mi, les dues vegades q...

Estem tan acostumats en aquest país que la programació d’activitats culturals vingui feta de dalt a baix que, quan de casualitat es trenca la tendència, correm el risc de no adonar-nos-en i deixar que aquesta f...

Si avui és dimarts (i no hi ha hagut cap imprevist) soc a Annaghmaker­rig. Per gentilesa del ministeri de Cultura, que amb tanta generositat em va concedir un ajut, passaré uns dies tancat al meu refugi de Mu...

Dissabte al matí, el niu de Twitter era una dringadissa d’alegres piulades. La selecció andorrana de futbol havia guanyat, per un a zero, la selecció moldava. Sí, ha estat una gesta d’aquelles que els periodi...

La sala del Prat del Roure d’Escaldes sempre m’ha semblat un pèl estranya. Poc visible des de fora, el fet que hagis de baixar aquells trams llargs d’escala sembla contradir el que és habitual als espais de cul...

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una jornada d’homenatge a Miquel Lladó (Del fonoll a la neu). L’organitzava la càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, que fa una gran tasca en la re...

Divendres a la tarda, cap a quarts de sis, pujava en direcció Andorra la Vella. Feia sol, tot i que el cel estava remogut i ens enviava al terra quatre gotes que no tenien cap intenció real de pluja. De sobte, ...

L’Antoni Fiter i Rossell no tenia, entre les seves moltes qualitats, la de la visió premonitòria. A l’inici del llibre dedicat als cerimonials del Manual Digest, ens feia aquesta profecia, amb la seva habitual ...

“Nos ancêtres les Gaulois”, diu que aprenien a l’estudi tots els francesets i francesetes, des dels bretons de Plouarzhel fins als de les polinèsies illes Marqueses, passant pel Camerun colonial, d’una punta a ...

Des que era ben petit he tingut un parell de fantasies d’ordre laboral, generades a partir d’aquelles escenes que has vist mil vegades a les pel·lícules i que has sublimat d’alguna manera. La primera: soc el di...

No sé si a vostès els passa el mateix (espero que no), però les tres setmanes que discorren, lentíssimes, entre la Mare de Déu d’Agost i Meritxell se’m fan llargues, com passa en aquelles pel·lícules de guions ...

Diuen —i bé ha de ser veritat— que dins de les reixes de Naturlàndia han nascut dos cadells (si és que se’n pot dir així) de linx. De llop cerver, vaja, o de gatillop: que és la més esquiva criatura del Pirineu...

Sí, podia haver acabat en una catàstrofe terrible i, per sort (i moltes gràcies a qui correspongui) de moment, només hem tingut una espectacular epifania d’allò que els especialistes en diuen un risc geològic, ...

“Què els passa als nostres joves? No respecten la gent gran, desobeeixen els pares. Ignoren les lleis. Provoquen avalots als carrers, inflamats amb pensaments salvatges. Què serà d’ells?” Fi de la cita. Podria ...

No sé vostès, però un servidor ha assistit al debat d’investidura espanyol amb una sensació d’absoluta incredulitat davant de la magnitud de la tragèdia. Si alguna vegada m’he queixat aquí de la innecessària di...

El Tour ja no ens interessa tant com fa uns anys. Aquelles mítiques migdiades esquitxades de Tourmalet i Alpe d’Huez, de Telegram, Envalira i la Madeleine són un vague record del passat. És una evidència i sap ...