Albert Villaró

Benvolgut doctor Martínez Benazet. No ens coneixem. Que jo recordi, no hem tingut ocasió de coincidir mai, i mireu que això és difícil, en aquest país. Perdoneu-me l’atreviment per escriure-us: teniu prou malde...

Enmig de la foguera –abans, de les epidèmies en deien constel·lacions de malalties– és segurament massa d’hora per pensar en l’endemà. Però sí que hi ha algunes lliçons que comencen a esbossar-se en aquesta cri...

L’Yvan Lara, en el seu article de dissabte va dir tot el que s’havia de dir i ho va dir molt bé, jo no puc afegir-hi res. Estem intentant resoldre una equació amb variables impossibles de preveure, que ens posa...

I en vas fer vuit, dimecres de la setmana passada. Vuit són, ja, i l’aforisme que proclama la velocitat gairebé insuportable dels dies i de les setmanes i els mesos que passen es fa més evident que mai. I la re...

Obres el diari un dia qualsevol i hom diria que estàs llegint els primers capítols de La taronja mecànica, aquella cèlebre novel·la d’Anthony Burgess de la qual el gran Kubrick va fer una extraordinària pel·líc...

Són tal vegada més dels que pensem, però per alguna estranya raó no han estat mai comptats ni estudiats. Viuen discretament entre nos­altres. Són veïns, companys de feina, coneguts de vista o de tracte. Qui sap...

Dissabte, amb la seva perspicàcia habitual, l’Yvan Lara ens va obsequiar amb un article d’aquells que s’han de llegir i rellegir tantes vegades com calgui. Parlava de l’esmunyedís concepte de la identitat andor...

Com que he passat el cap de setmana d’aeroport en aeroport, he pogut comprovar que, tot i que hi ha asiàtics guarnits amb mascareta, aquesta mesura dubtosament profilàctica no és, ni de bon tros, tendència. Si ...

Una vegada, no recordo quan ni on, vaig entrar a un Zara Home per comprar-me uns pantalons i en vaig sortir amb unes tovalloles que no necessitava. És el signe dels temps. Aquesta setmana passada la sucursal ...

Quan era molt però molt petit, pel mercat de la Seu dels dimarts cor­ria un individu que li’n deien el Llúdria. Així, el Llúdria, sense nom ni cognom. La seva dedicació principal (i diria que única) era el come...

La setmana passada es va llançar el globus sonda d’estudiar l’aplicació del vot obligatori per combatre l’abstenció. No hi ha res que em sembli més trist ni contraproduent que t’obliguin a anar a votar. Votar é...

Bé, al final vaig anar a un partit de bàsquet del MoraBanc. Va ser fa quinze dies, jugàvem contra el Joventut, àlies la Penya. M’hi van convidar els amics de la fundació Bomosa, via concurs, i moltes gràcies. S...

El matí de la vigília de Reis, un missatge de l’Iñaki Rubio, un tuit del David Gàlvez, gairebé simultanis, van fer arribar la notícia. L’Antoni Morell és mort. I la seva és imprevista, impensada i colpidora com...

Divendres passat, per culpa del mal temps i de l’entropia que tot ho anivella, es va ensorrar el campanar de Sant Vicenç d’Enclar. Sense avisar. La torre cilíndrica, construïda al segle VII, era sens dubte la c...

La família, continguda. Bugada feta. Tota la casa endreçada, més o menys. Hi ha unes quantes hores de tranquil·litat per davant. El foc, encès. La wifi funciona. Bateries carregades. Cap contingència mundana no...

L’altre dia, el Copríncep Vives va rebre a Palacio els membres del Comitè Olímpic Andorrà i els atletes que han participat enguany en competicions internacionals. En un discurs públic, els va felicitar per fer ...

Quan un servidor era petit, el calendari civil seguia, més o menys, els ritmes que imposava el calendari litúrgic catòlic. Era, naturalment, el producte de segles i més segles de tradició ininterrompuda. El cic...

El rumor va córrer com la pólvora. Que la senyora ambaixadora de la dolça França va insinuar que no estaria gens malament (o, dit de la manera positiva, estaria bé) que el sistema d’ensenyament francès deixés d...

Crec que el trasllat imminent de les dependències de Cultura a l’hotel Rosaleda (i si s’hagués dit Rosalia?) suposarà un revulsiu al país. Ho dic sincerament i sense ni una ombra de sornegueria, dubte o prevenc...

Ara que ha tornat a la terra, tot són eulogis (que no hem de confondre amb elogis) sobre la mítica figura del Palanca. Un servidor no va tenir l’oportunitat de tractar-lo. Recordo, això sí, una escena quasi ber...

Ens pensàvem que la presó de la Comella, tan vertical ella, era igual de segura que la d’Alcatraz i resulta que no. Com (en gairebé) tot en aquesta vida sempre hi ha una primera vegada. A mi, les dues vegades q...