Ondarroa

Diuen –i és probable que això només sigui una feliç llegenda urbana– que a l’aeroport de Viena hi ha un taulell especial que serveix per consolar i redireccionar els turistes que arriben a Àustria pensant-se que viatjaven a Austràlia. O potser sigui a l’inrevés: que a l’aeroport de Sydney hi ha un taulell per consolar i redireccionar els turistes innocents que arribaven a Austràlia pensant que eren a Àustria. I és que l’homofonia i l’homografia són característiques perverses quan s’han d’aplicar a topònims, perquè poden obligar a fer grans marrades. Tot just hem descobert que una treballadora de l’aeroport de Sondika, a Bilbao, va enviar cap a Andorra uns turistes que, en el fons, el que volien era anar a Ondarroa, pintoresca vila marinera a la costa biscaïna, cosa molt més lògica i propera. Imaginem la peripècia, el cansament o la meravella que van sentir els viatgers atònits en veure com anaven travessant la península cap a l’orient, travessant comunitats i fronteres, sense arribar mai al destí previst. I hem de tenir sempre present l’Andorra de Terol, la gran desconeguda, l’Andorra especular, mítica i aragonesa, amb la seva central tèrmica i el seu cèlebre club de futbol. Quanta gent no hi deu haver anat a espetegar, quan la intenció inicial era visitar la nostra petita república. Però aquestes possibilitats de confusió, en el fons, ens aniran la mar de bé quan alguna potència enemiga enfadada ens vulgui esborrar del mapa i introdueixin les coordenades equivocades als míssils. Sap greu pels ondarroans i els andorrans terolencs, però, amics, la vida és dura.