Tècnicament inviable

Diu la dita que “als sants i als minyons, no els prometis el que no els dons”. I ara resulta que l’adopció d’una targeta SIM a prova de males influències no és tan fàcil com semblava sobre el paper i que les dificultats tècniques són insalvables. No, si ja es veia a venir. Per la pròpia experiència sabem que per cada obstacle, limitació o prohibició, és possible trobar una drecera, un by-pass, un forat per superar-lo. Això ha passat sempre. Que està prohibida la venda de tabac i d’alcohol als menors de divuit? No crec que això hagi sigut mai un impediment real per veure canalla a la sortida de l’escola fent unes pipades o uns vapejos, o trobar-los un dissabte al vespre bevent vodka barat a la plaça. Saltar-se les normes establertes és una habilitat humana des del temps del barranc d’Olduvai i segur que tenim per allà algun gen mig amagat que ho controla i fins i tot estimula. L’internet està ple de tota mena de forats pels quals qualsevol, per poca traça que tingui, pot passar i estalviar-se barreres, peatges i controls. Des de veure de franc un partit de futbol a qualsevol altra cosa imaginable. Però és que ja ens havíem fet a la idea que serien les autoritats les que protegirien la nostra canalla dels exèrcits de pervertits, pederastes, il·luminats, influencers tòxics, criptobrós, neonazis, desequilibrats i capcalents que, com paparres amagades a l’herba, estan a punt de saltar per xuclar la innocència dels nostres fills. Sap greu, però caldrà continuant aplicant el vell mètode, que no és que sigui la panacea però més o menys va funcionant: educar, aconsellar, acompanyar i, sobretot, creuar els dits.