CONFLICTE INTERN
La “passivitat” del PS a Escaldes
La consellera socialdemòcrata lamenta el silenci del seu partit i admet haver-se sentit sola en la crisi per l’‘afer Pérez’
La consellera del PS, ahir al comú d’Escaldes-Engordany.
La consellera comunal del PS a Escaldes-Engordany, Maria Carriço, ha decidit trencar el silenci després d’un llarg període de tensió interna dins el seu grup polític. Amb un discurs marcat per la sinceritat i el to emocional, va explicar ahir els motius de la ruptura amb David Pérez, qui ha abandonat el grup de la majoria per passar al grup mixt. Carriço descriu una relació “inexistent” i una deriva política i personal “insostenible” que es va iniciar molt abans de l’afer vinculat a l’exposició de l’Espai Caldes.
En un relat carregat de detalls, la consellera d’Infància i Gent Gran va posar sobre la taula la seva decepció, no tan sols pel comportament del seu excompany de files, també per la gestió del conflicte per part del PS. “És una incoherència que dues persones que es van presentar juntes acabin en posicions totalment oposades i que el partit no hi intervingui amb claredat”, va lamentar. Carriço va admetre que en diversos moments s’ha sentit sola i poc emparada: “Potser esperava més suport polític.”
Lluny de l’ambigüitat habitual en situacions delicades, va parlar amb franquesa, i va relatar com el distanciament amb Pérez ja era evident des del mes de febrer, quan van començar les primeres desavinences. La gota que va fer vessar el got va ser la compra del terreny del Madriu, una operació aprovada pel comú i rebutjada per Pérez. Segons Carriço, l’exconseller va pressionar-la perquè canviés el seu vot i s’alineés amb ell, tot i que ella havia fet un procés d’informació propi abans de decidir-se. “Em va presentar un informe extern, però jo vaig consultar Urbanisme i vaig veure clar que calia votar-hi a favor”, va afirmar.
“No entenc com s’accepta que dues persones del mateix partit votin diferent”
Descriu aquella trobada com “incòmoda” i assegura que Pérez no va acceptar la seva decisió: “Va reaccionar amb rigidesa. És curiós que ell critiqui actituds autoritàries i després sigui el primer a exercir-les quan algú discrepa amb ell.” El desacord va ser tan profund que des de llavors, segons exposa, no s’han tornat a dirigir la paraula.
Amb serenitat, però sense evitar el conflicte, Carriço va remarcar que la seva voluntat sempre ha estat actuar amb criteri propi. Va informar al partit de la decisió de votar a favor de la compra del terreny, però abans va demanar a Pérez discreció. “Li vaig demanar que no digués res fins que ho comuniqués jo al PS, però minuts després de marxar, ja havia trucat al partit.” Aquesta actitud, segons va afirmar, va posar-la en una situació molt incòmoda. Malgrat això, assegura que manté la seva fidelitat al PS i als valors socialistes: “No he deixat mai de ser del PS, però també soc membre de l’equip de govern comunal.”
“Quan no estaves d’acord amb Pérez, reaccionava amb rigidesa i et girava la cara a la junta”
El pas de Pérez al grup mixt ha estat viscut amb perplexitat. La consellera no entén com el partit ha pogut avalar una separació tan evident entre dues persones elegides sota les mateixes sigles. “Jo estic on ens han posat els votants, a la majoria. Ell ha decidit marxar a la minoria. Això té un impacte directe sobre la coherència del projecte polític.” Aquesta situació no tan sols ha generat confusió entre els votants, sinó també malestar intern. “Molts ciutadans no entenen què està passant. Jo mateixa ho trobo inexplicable.” La consellera va revelar que el partit li va comunicar telefònicament que no prendria mesures contra Pérez i que aquest tampoc no tenia intenció de dimitir. “L’endemà llegeixo una entrevista en què diu que ho havia proposat i li van dir que no calia. No ho entenc.”
Tot i el malestar, evita parlar de trencament. Manté l’afiliació, la militància i la voluntat de continuar treballant, però admet que la resposta del PS no ha estat a l’altura. “Potser m’he sentit una mica sola, sí. No és una queixa, però en alguns moments hauria agraït més suport explícit.” L’únic espai en què assegura sentir-se plenament reconeguda i reforçada és dins l’equip comunal. La consellera, que parla amb una barreja de decepció i convicció, recorda que la situació amb Pérez va deteriorar-se ràpidament en l’àmbit personal i polític. L’actitud del conseller va esdevenir cada cop més tancada, poc col·laborativa i fins i tot “hostil”. “Jo intentava mantenir un diàleg mínim a les juntes, però ell va tallar tota comunicació.
Sobre les causes del conflicte, sosté que no es pot simplificar a un desacord puntual. “És molt fàcil centrar-ho tot en l’Espai Caldes. És només una excusa. Els problemes venen de lluny.” Va acusar Pérez de crear un relat fals que descarregui la responsabilitat sobre Rosa Gili. “Vol fer veure que tot és una venjança de la cònsol i no és veritat. Qui ha tingut actituds autoritàries i intransigents ha estat ell.”
Carriço es mostra especialment crítica amb la forma com el seu excompany va gestionar el desacord polític dins del grup. Segons la seva visió, no tan sols va intentar imposar el seu punt de vista, sinó que també va desobeir acords interns i va actuar de forma unilateral. “Quan no li convenia una votació, es desmarcava. Quan no comparties el seu criteri, es convertia en un mur.”
"Un cop dur"
La qüestió que va fer esclatar les desavinences és la vinculació de Pérez amb l’empresa Empark, concessionària d’un aparcament, i el canvi de tarifes de manera unilateral, prohibit segons una clàusula. “No en sabíem res. Va ser un cop dur”, va comentar. Posteriorment, per un document que l’empresa va fer arribar al comú, es va sospitar de la parella de Pérez. Es va obrir una investigació interna que va provocar la suspensió temporal de feina de la cap d’Informàtica per un possible accés indegut a documentació. Carriço admet que va ser “un moment molt complicat humanament” per a tot l’equip comunal.
Interpel·lada sobre si Pérez ha de dimitir, és clara: “Per coherència, sí.” I afegeix que, si ell no ho fa, el partit hauria d’actuar: “No m’agrada la paraula expulsar, però potser caldria aconsellar-lo fermament.” Entén que la situació és difícil, però insisteix que deixar-la passar contribueix a deteriorar la imatge del partit.
Tot i la seva posició ferma, no va amagar que aquest episodi l’ha afectat. “Si no tingués les idees clares, potser hauria dimitit.” I confia que a la reunió pendent amb el PS pugui aclarir dubtes i reconduir la situació. Però també va deixar oberta la porta a una reflexió més profunda si no hi ha canvis: “Potser m’hauré de replantejar algunes coses. Les meves idees són socialistes, però també tinc principis que no penso trair.”
