Un dels extorsionadors del ‘cas Buiques’ demana pernoctar a casa

La defensa d’un dels dos germans condemnats pel cas Buiques, relacionat amb un delicte d’extorsió per al pagament d’un deute econòmic, va presentar ahir un recurs d’apel·lació al Superior contra la sentència del Tribunal de Corts, sol·licitant una ampliació del règim de semillibertat del seu client i permetre-li dormir a casa per bon comportament a la presó i per raons de protecció de la seva filla menor de cinc anys, que, segons va al·legar, pateix conseqüències psicològiques derivades de la manca de convivència amb el pare.

L’advocat defensor va posar en qüestió durant la vista la manera com s’estan aplicant algunes resolucions judicials en relació amb els règims de semillibertat, tot denunciant que s’estan adoptant criteris automàtics sense tenir en compte la realitat individual de cada cas. Segons va remarcar, “el que exigeix l’interès del menor és ponderació, individualització i motivació”, i va lamentar que s’hagin aplicat sentències prèvies sense analitzar el context concret. A més, va criticar que algunes d’aquestes resolucions no estiguin publicades a la web de jurisprudència, fet que va considerar un dèficit de transparència incompatible amb els principis d’una justícia oberta.

Davant d’aquesta situació, el lletrat va anunciar la presentació d’una denúncia perquè s’investiguin penalment altres sentències relacionades amb la semillibertat. Va argumentar que, si s’acaba acreditant que s’han dictat resolucions arbitràries, es podrien estar cometent delictes de prevaricació, atès que s’haurien dictat decisions injustes amb ple coneixement o s’hauria pogut produir un tracte de favor. Per aquest motiu, va reclamar que es depurin responsabilitats i va defensar que “la justícia ha de ser imparcial i coherent”, tot reivindicant el dret de la ciutadania andorrana a conèixer les resolucions judicials que els poden afectar.

El fiscal va defensar que la semillibertat es mantingués en els termes actuals, recordant que “no es tracta de valorar el bon comportament de l’acusat” i que, tot i compartir l’objectiu de la seva reinserció, els antecedents del cas i la situació familiar de la filla menor “no constitueixen una circumstància excepcional suficient per modificar la pena”, ja que ja havien estat valorats pel tribunal. El condemnat va expressar davant del tribunal el desig de pernoctar al domicili familiar per estar amb la seva filla.