TRIBUNALS
El Superior denega la semillibertat als condemnats pel ‘cas Buiques’
La defensa al·legava bona conducta i demanava poder passar les festes amb la família
Sala Magna de la seu de la Justícia.
El Tribunal Superior ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat per la defensa d’un dels condemnats del conegut cas Buiques, confirmant així la decisió judicial que denega la concessió del règim de semillibertat amb arrest domiciliari.
Els fets es remunten a un conflicte econòmic entre els condemnats i l’exgerent de l’empresa Construccions Buiques, a qui consideraven responsable d’un deute econòmic pendent. Lluny de recórrer a les vies legals, els germans van optar per contractar un sicari perquè exercís pressions i intimidacions sobre la víctima amb l’objectiu de forçar el cobrament dels diners.
La instrucció va acreditar que aquesta actuació anava més enllà d’una simple amenaça verbal i responia a una “planificació prèvia”, fet que va portar el tribunal a qualificar els fets d’“especialment greus”. Arran d’això, la justícia va imposar una pena de quatre anys de presó a un dels germans i de quatre anys i mig a l’altre, descartant qualsevol atenuant relacionat amb un conflicte mercantil ordinari.
La defensa havia recorregut contra la decisió argumentant que la conducta del representat durant l’ingrés a presó havia estat “correcta i rehabilitadora”, i que en altres casos semblants s’havien concedit règims més beneficiosos. També havia demanat que passés el període nadalenc amb la família sota arrest domiciliari.
Tanmateix, els magistrats del Superior van considerar que “no concorren els requisits suficients per atorgar la semillibertat” i van ratificar la negativa de la instància anterior. Aquesta resolució suposa que la pena ha de seguir complint-se íntegrament segons els termes fixats inicialment per la justícia.
La decisió del Superior posa el punt final a aquesta via del recurs i referma el criteri judicial en relació amb l’execució de la condemna després de la revisió de les apel·lacions de la defensa.
La resolució incideix en la gravetat dels fets pels quals els germans van ser condemnats, considerant que el delicte pel qual compleixen pena, relacionat amb la contractació d’un tercer per pressionar i intimidar la víctima, presenta una elevada perillositat social que no justifica una flexibilització del règim penitenciari. Finalment, els magistrats van remarcar que la finalitat preventiva i retributiva de la pena continua vigent.