Aire per a Assegurances Generals

El Tribunal Superior ha estimat parcialment el recurs dels antics propietaris d’Assegurances Generals d’Andorra (AGA), ha anul·lat l’aute que aprovava de manera definitiva l’estat de crèdits de la fallida i ha ordenat que se’ls concedeixi un tràmit d’audiència específic abans de validar-lo de nou. La resolució, ferma i executiva, obliga també l’administració judicial a facilitar-los còpia de tota la documentació i informació relacionada amb els crèdits, inclosa la que es troba als sistemes informàtics de la societat, tot i que deixa clar que la liquidació del patrimoni no queda suspesa. La decisió suposa una victòria parcial per als exdirigents Amadeu Calvó Casal, Núria Boronat Gomà i Jaume Calvó Boronat, que havien impugnat l’aprovació de l’estat de crèdits al·legant vulneració del dret a la defensa i al procés degut. El Superior considera que l’aprovació definitiva d’un estat de crèdits sense garantir l’audiència del deutor vulnera els principis de contradicció, defensa i igualtat d’armes processals, atesa la transcendència directa que té en la seva esfera patrimonial. En la resolució, la sala civil recorda que, tot i que el Decret del 4 d’octubre del 1969 no preveu expressament la participació del deutor en aquesta fase, aquesta llacuna s’ha d’integrar amb els principis constitucionals i el dret a un procés equitatiu. L’estat de crèdits fixa de manera definitiva l’abast del passiu concursal i, per tant, determina la responsabilitat patrimonial del fallit, amb efectes que poden anar més enllà del mateix concurs. El tribunal subratlla que els recurrents han disposat d’un coneixement efectiu dels estats provisionals i han pogut formular observacions i sol·licituds de revisió, que han estat examinades jurisdiccionalment. Per això, desestima la nul·litat radical que reclamaven i limita l’estimació a l’obligació d’obrir un tràmit d’audiència específic abans de l’aprovació definitiva.

Els propietaris defensen que l’empresa era solvent

Accés a la infomació

Un dels punts clau de la resolució és el dret d’accés a la informació. El Superior estableix que l’administració judicial haurà de facilitar als recurrents, a càrrec econòmic d’aquests, còpia de tota la documentació disponible relacionada amb els crèdits presentats, inclosa la informació emmagatzemada en els sistemes informàtics de la societat, sempre que sigui rellevant per analitzar-la.

Divergència milionària entre actius i passius valorats

Els magistrats remarquen que el dret d’audiència no és només la possibilitat formal d’al·legar, sinó que pressuposa poder exercir aquesta facultat amb un coneixement suficient dels elements de fet i de prova. En una societat asseguradora amb una estructura complexa i un volum considerable d’operacions, la verificació adequada dels crèdits no es pot desvincular de l’accés complet a la informació comptable i contractual.

Liquidació

Malgrat aquesta estimació parcial, el tribunal és contundent en un altre punt: la liquidació del patrimoni no queda paralitzada. Les resolucions que van declarar la cessació de pagaments i la fallida han esdevingut fermes i la seva execució és obligada. El Decret del 1969 no estableix cap relació de dependència que permeti suspendre la realització dels béns mentre es resolen incidències relatives al passiu concursal.

En conseqüència, el procés de subhastes i venda d’actius pot continuar, tot i que l’estat de crèdits haurà de tornar a passar pel tràmit d’audiència abans de ser aprovat definitivament pel batlle.

Defensa de la solvència

Després de conèixer la resolució, l’advocat dels antics propietaris, Alfons Clavera, va assegurar que “acaten el resultat de la sentència del TC que resol un tema purament formal”, però va remarcar que encara no s’ha entrat a valorar la vulneració de drets perquè resten pendents resolucions ordinàries. Considera que és necessari que el saig continuï respectant el principi de prudència.

Segons l’advocat, les resolucions pendents afecten qüestions clau com el dret a la prova, l’oposició a l’estat de crèdits, la correcta valoració dels actius i la proposta d’una solució viable per als creditors.

Clavera sosté, basant-se en un informe de Grant Thornton, que en el moment de la declaració de fallida, el novembre del 2019, AGA era solvent. Segons l’auditoria, l’empresa presentava un valor net patrimonial de 22.323.093 euros i un valor net ajustat, amb un mètode conservador, de 12.552.134. El total d’actius s’hauria valorat en 61.098.153 euros, davant d’un passiu de 48.546.019, cosa que suposaria un excedent substancial.

El lletrat recorda que, malgrat que els actius eren majoritàriament immobiliaris i, per tant, il·líquids, la Llei d’assegurances del 2017 atorgava un període de cinc anys per monetitzar-los, estratègia que, segons afirma, ja s’havia iniciat amb l’emissió de bons i la venda d’accions.

Divergència

La discrepància amb l’administració judicial és avui abismal. Després de la primera junta de creditors del març del 2025, els actius s’han valorat en 22.329.009 euros, gairebé 40 milions menys que el 2019, mentre que el passiu s’elevaria a 65 milions, 16 milions més que en el moment inicial.

Els propietaris impugnen tant la declaració de fallida del 2019 com les valoracions del 2025 i l’estat de crèdits, que consideren “completament i greument distorsionat”, amb duplicitats per valor de 15 milions i diferències significatives en imports. Assegua Clavera que aquest estat no està degudament justificat ni tècnicament ni comptablement. Segons els seus càlculs actuals, els actius de la societat s’elevarien a 55 milions davant d’un passiu de 50 milions. Si s’hi afegeixen els actius personals, el volum total augmentaria en 50 milions addicionals. Per això, s’oposen a la liquidació de qualsevol bé que no es vengui almenys al mateix preu taxat el 2019 o per sobre.

El cas d’Assegurances Generals, intervinguda el 2019 per l’Autoritat Financera Andorrana per greus problemes de solvència i amb més de 500 afectats, acumula ja sis anys de recorregut judicial. El passiu global supera els 80 milions d’euros i els actius disponibles s’han estimat en uns 52 milions, amb un dèficit superior als 30 milions segons l’administració judicial.

La resolució judicial obre ara una nova fase en la definició definitiva de l’estat de crèdits, peça clau per determinar com es reparteixen els imports obtinguts de les subhastes. El tràmit d’audiència pot allargar els terminis. A partir d’ara, el batlle haurà de concedir el tràmit específic als recurrents i, si escau, als creditors que es puguin veure afectats per les al·legacions, abans de tornar a pronunciar-se sobre l’estat de crèdits. La batalla judicial, lluny de tancar-se, entra en una nova etapa.