La defensa de l'acusat se centra en la manca d’erecció i en la falta de veracitat de la víctima

La tercera i última jornada de la vista oral al Tribunal de Corts pel cas d’una presumpta agressió sexual en un local d’oci nocturn d’Andorra la Vella la matinada del 27 d’octubre del 2024 s’ha tancat amb els informes finals de les parts, que han resumit totes les declaracions i proves practicades durant el judici. Les conclusions han evidenciat dues visions completament oposades. La defensa sosté que el seu client “no és culpable” i que el contacte sexual va ser consentit, breu i sense penetració efectiva perquè l’acusat no podia mantenir una erecció. La lletrada demana l’absolució i la posada en llibertat de l’acusat.

La Fiscalia i l’acusació afirmen que la versió de la víctima “és constant i coherent” i ratifiquen la pena que van sol·licitar durant la segona sessió de la vista oral: vuit anys i dos mesos de presó, deu anys d’allunyament amb la víctima, l’expulsió del país durant 20 anys de l’acusat i el pagament de fins a 22.000 euros en concepte d’indemnització per lesions sexuals i psicològiques. També s’ha rotundament a la petició de la defensa de posar en llibertat a l’acusat francès perquè “aniria en contra dels valors de la Justícia del país”.

La versió de l’advocada defensora va assenyalar que la relació va durar aproximadament un minut i va consistir en petons, tocaments i intents fallits de relació vaginal després d’una fel·lació. L’advocada va diferenciar entre “credibilitat i veracitat” del relat i va advertir del risc de confondre un testimoni creïble amb un relat real. Entre els arguments centrals, va destacar que les càmeres de seguretat mostrarien una seqüència temporal incompatible amb la versió de la víctima, que cap agent va corroborar la presència de sang al bany i que no es va detectar sang a les mans, al penis ni a la part interior dels calçotets de l’acusat. També va defensar que la conducta posterior de l’home —tranquil, sense fugir i amb actitud afectuosa— no correspon a la d’algú que hagi comès una agressió sexual i va insistir que la víctima no va poder confirmar si el penis estava erecte, element que considera clau per descartar qualsevol penetració.

A més, la defensa va posar especialment en valor com a última conclusió de la tesi que el 6 de desembre del 2024, després d’haver prestat declaració a la Batllia i d’haver-se fet referència a un presumpte trastorn d’estrès post traumàtic, la denunciant hauria tornat al mateix local d’oci nocturn on haurien tingut lloc els fets per sortir de festa i hauria realitzat despeses al mateix establiment, una circumstància que, segons la lletrada, qüestionaria la veracitat de les seqüeles psicològiques descrites i reforçaria la tesi defensiva.

El ministeri públic i l’acusació particular, per contra, van defensar que la víctima va retirar el consentiment durant l’acte sexual i que l’acusat va continuar amb una penetració violenta, arribant fins i tot a tapar-li la boca mentre ella demanava que parés. Les acusacions van destacar que el relat s’ha mantingut constant davant de les amigues, el personal de seguretat, la policia, els pèrits i el tribunal, i que la denúncia es va presentar el mateix dia dels fets, quan la jove encara estava en estat de xoc.

Entre les proves objectivades, van subratllar la presència de sang abundant a la roba, la ferida oberta al canal vaginal compatible amb una penetració brusca i el diagnòstic d’estrès posttraumàtic. També van recordar que l’acusat es va negar a sotmetre’s a proves d’ADN i que va oferir diverses versions contradictòries dels fets. Segons les acusacions de la Fiscalia, el consentiment “no és un xec en blanc” i pot retirar-se en qualsevol moment, i els testimonis van corroborar l’estat emocional de la víctima immediatament després dels fets. El judici queda ara vist per a sentència.