Yvan Lara

De les contraccions i dilatacions víriques del temps i de l’espai

La cosa va començar el juny del 2006. I es va allargar un any. Un any amb cap més possessió que les que cabessin a la motxilla, un any sense mòbil, sense ordinador, sense cotxe. Un any farcit de bons moments pe...

D’aquí a molt poc tornaré a ser incapaç de saber on pares

Sembla que no pugui ser. Que sigui un conte. L’íncipit light d’un Cormac McCarthy. I, tanmateix, ho és (de real, de ben real). 16 hores abans d’escriure aquestes línies, érem un país normal. Ara també ho som, d...

Aquests dies de virus coronats –coronats en la seva forma i coronats com a reis mediàtics– em venen sovint al cap aquelles paraules de Kennedy tan a bastament citades com a estímul de l’emprenedoria i de la pro...

De puresa, certeses, contradiccions, simplicitat i complexitat

La situació, de fet, no és del tot nova. De reguladors demogràfics n’hi ha hagut tota la vida. Quan érem més del compte, una bona guerra, una bona pesta, una mala collita o l’aplicació de l’infanticidi instituc...

Hauríem de començar a atrevir-nos a respondre a què carai ens assemblem

Avui toca volta al món. Si algú s’hi vol afegir, sortim de seguida, tot just a la frase següent. Podríem fer aquest tomb, proposo, a l’estil Vila-Matas –quina maleïda bèstia, en Vila-Matas–: veig un avió, el se...

Tot allò que fem té conseqüències. Això, tan bàsic, tan evident, d’una explicació tan sobrera en l’àmbit personal o a nivell micro, ens costa veure-ho encara en l’arena col·lectiva. Sí que entenem, evidentment,...

Hem arribat a la quadratura del cercle: el poble com a opi del poble

De preguntes senzilles i respostes que fugen d’estudi

Avui toca columna. Busco tema i to. Podria apostar per una opció desenfadada, anecdòtica, que miri de conjugar el fons i la forma per distreure un lector afartat de transcendència i satiritzar la concentració d...

D’equips, confiances, alternances i equilibris entre Govern i administració

Coronació. Assisteixo a l’acte d’entronització de Rosa Gili Casals, la primera del seu nom, però en lloc d’èpica, només hi trobo protocol

Ara va fer un any, vaig rebre una hòstia d’aquelles que et deixen uns dies assegut a la cadira, sense gaires ganes de parlar-ne, sense gaires ganes de parlar, sense gaires ganes que quan em parlessin, ho fe...

De com ens costa valorar tot allòque donem per descomptat