Dimarts, 9 de abril de 2024

Creat:

Actualitzat:

Si us interessa la política més enllà del seu succedani mediàtic de declaracions i contradeclaracions, aquests dies estem assistint a una classe magistral extraordinàriament didàctica del que no hauria de ser (però acaba sent) la política i del que sí que hauria de ser (però no acostuma a ser). Parlo de les reivindicacions de molts pagesos europeus i de la manera com han estat rebudes. Com està anant? D’entrada, hem enfocat la qüestió no des del problema principal (els problemes del sector primari i dels que en depenen econòmicament), sinó des d’angles complementaris, secundaris o fins i tot anecdòtics (l’afectació en la mobilitat, si les manifestacions estaven ben plantejades o no, la legitimitat o no dels governs responsables, etc.). A més, si ja ni tan sols hem centrat la mirada en el problema principal, encara menys hem enfocat el cas des de la complexitat d’un problema que no existeix aïllat, sinó que està interrelacionat amb com a mínim dos macroproblemes més (la transició ecològica, l’ús dels recursos naturals i la gestió del territori; els circuits econòmics dels productes alimentaris; les finances públiques; etc.), i que només es podrà resoldre si s’aborden de manera integrada i no aïllada. Afegim-hi un tercer element: com no podia ser d’una altra manera, la lectura més habitual ha estat la dels bàndols: en funció de dos paràmetres principals (m’han fet nosa, o no, els talls de carretera; es queixen d’un govern del qual estic en contra / a favor), hem decidit que els pagesos són herois o dimonis. I per últim, un cop hem comprat un marc del debat tan pobre (limitat a un molt a favor vs. molt en contra), ja no hi ha espai per als matisos, només podem comprar en bloc el que defensen els nostres herois (pagesos o partit que governa) i condemnar en bloc el que fan els dimonis de la situació (pagesos o partit que governa). Això és el que ha passat aquests dies. Tenim un problema complex sobre la taula i hem acabat amb dos bàndols caricaturitzats i enfrontats per uns motius que poc tenen a veure amb un problema que ha quedat sense resoldre. Per molt que el discurs més sexi sigui dir que tot això és culpa de la política, aquí, de fet, però, qui ens hi ha dut és l’antipolítica i l’única alternativa per enfocar-ho bé és, sí, la política. Li donem la volta la setmana vinent.

tracking