El projecte del telefèric topa amb l’oposició frontal de tres famílies

Tres famílies propietàries de terrenys afectats pel futur telecabina entre Canillo i el pont tibetà han formalitzat la seva oposició al projecte comunal, en considerar que vulnera el dret constitucional a la propietat privada. L’escrit, registrat dijous 29 de gener, rebutja la pretensió d’imposar una servitud de sobrevol gratuïta per permetre el pas del giny mecànic.

Els signants, Josep Casal Mandicó, Maria Carme Duedra Caminal i Remei Rossa Rossell, residents a la parròquia, asseguren que el comú no disposa de cap conveni signat que l’habiliti a construir la infraestructura sobre les seves finques. Segons exposen, van ser convocats separadament a reunions a casa comuna després que el BOPA número 116, del 10 d’octubre del 2025, publiqués l’edicte d’adjudicació directa dels treballs de redacció del projecte i direcció d’obra del transport per cable entre Canillo i l’Armiana.

Sostenen que el Comú no té habilitació legal per imposar el pas

En aquestes trobades, celebrades a final d’octubre passat, se’ls va lliurar un esborrany de conveni titulat Conveni de servitud de sobrevol, amb data genèrica d’octubre del 2025. El document plantejava la constitució gratuïta, a favor del comú, d’una servitud per a la construcció, instal·lació i funcionament del giny destinat a facilitar l’accés al pont tibetà de la vall del Riu.

Els afectats van manifestar la negativa a signar el conveni. Argumenten que la imposició d’una servitud perpètua sense compensació equival a una expropiació de facto. En el seu escrit recorden que l’article 27 de la Constitució reconeix el dret a la propietat privada i estableix que ningú pot ser privat dels seus béns si no és per causa justificada d’interès públic, mitjançant la justa indemnització i d’acord amb el procediment legal establert.

Indemnització

A més, sostenen que el comú no té habilitació legal per imposar de manera coactiva el pas forçós del telecabina ni les servituds administratives associades. Citen la Llei d’expropiació forçosa, que defineix l’expropiació com qualsevol privació singular de la propietat acordada imperativament i que admet la constitució de servituds com a objecte d’aquest procediment, sempre amb la corresponent indemnització.

Els propietaris també al·leguen una possible desviació de poder si la corporació adjudica les obres abans de resoldre la situació jurídica dels terrenys. Recorden que en el consell de comú del 21 de gener passat es va anunciar la voluntat d’adjudicar la construcció abans de l’estiu. A parer seu, impulsar el projecte sense títol jurídic suficient vulneraria el Codi de l’Administració, que limita les competències de les autoritats al que estableix la llei.

Per tot plegat, demanen que es tingui per formalitzada la seva oposició a la servitud gratuïta i que es retiri o es modifiqui el traçat previst per preservar la plena propietat de les finques afectades. El conflicte obre un nou front en un projecte estratègic per reforçar l’atractiu turístic de la parròquia, però que ara afronta un escull legal que podria condicionar-ne el calendari i l’execució.

Argumenten que, si la corporació vol limitar el seu dret de propietat, només ho pot fer per la via legalment establerta, és a dir, mitjançant un procediment d’expropiació amb la corresponent indemnització justa.