CRISI AL PAS DE LA CASA
Els comerciants veuen amb dubtes la reobertura de l’accés amb França
Els petits negocis denuncien la falta d’un pla de xoc previ i la manca d’ajudes directes

Un dels comerciants del Pas consultats.
La reobertura de l’RN-20 es viu amb escepticisme per bona part dels botiguers del Pas, que afronten el darrer cap de setmana abans de l’aixecament del tall entre Merens i Acs-dels-Tèrmes. Una normalització que hauria de tornar a dinamitzar la totalitat de la localitat encampadana, però que arriba en un moment de desconcert per part dels comerciants, que denuncien l’abandonament dels petits comerços.
Una de les botigues, a prop de la zona de pistes, va assegurar que aquest ha estat el factor definitori que l’ha salvat: “La caiguda en vendes s’ha sostingut en un 50% gràcies al fet que l’esquiador, quan acaba, ve. Si no, hauria d’haver tancat.” Un altre, més allunyat, va declarar que “passo tot el dia assegut. Excepte en moments comptats, no hi ha clients”. La reobertura els planteja dubtes: “Primer van dir tres mesos, ara s’ha resolt en un. Això s’ha d’explicar bé perquè ens arriben clients amb por per agafar aquella carretera.” Tot i que van celebrar l’obertura, esperen que no torni a produir-se un tancament: “Vivim amb el temor constant. Si això arriba a l’estiu, sense esquiadors, serà un desastre.” Òscar Ramon, president de l’Associació de Comerciants del Pas de la Casa, va valorar amb cautela la situació tot i recordar que, durant la pandèmia, amb la reobertura, “va venir moltíssima gent de cop”. Tot i això, Ramon va recordar la duresa d’aquest hivern, assegurant que “esperàvem poder treballar bé amb tanta neu i se’ns ha passat”.
“És un hivern complicat. Esperàvem poder treballar bé amb tanta neu i se’ns ha passat”
Les mesures tampoc han acabat d’acontentar el petit comerciant, que va reclamar la necessitat d’establir un pla de xoc preventiu. “Ens hem sentit abandonats”, va exclamar un dels botiguers més allunyats de pistes. “El xec de 30 euros no ens ha ajudat, tot ha anat als grans comerços.” Una de les principals reclamacions va dirigida al fet d’haver de pagar el cens emfitèutic. “Som l’única localitat que ha de pagar doble. El lloguer i el cens. I també ens hem d’encarregar de la sal per netejar els carrers i de la calefacció per a les voravies.” També van reclamar la necessitat de mesures més directes per fer front a les grans despeses. “He hagut de negociar jo mateix una reducció del lloguer amb el propietari, però altres botiguers no han tingut la mateixa sort”, va revelar un comerciant.