Un 10% menys d’empleats per l’Entry/Exit

L’Entry/Exit ha canviat la manera de treballar d’hotels i restaurants, que han hagut de modificar els mètodes de contractació per adaptar-se a la nova normativa d’immigració, un canvi que ha deixat seqüeles a les plantilles d’aquesta temporada. El president de la Unió Hotelera, Jordi París, va explicar ahir al Parlem-ne, de Diari TV, que aquest problema “no s’ha resolt” i que ha provocat que els hotels no hagin pogut cobrir prop d’un 10% de les plantilles, una xifra que s’ha traduït en uns 400 treballadors menys al conjunt del parc hoteler, va precisar París.

L’escassetat de personal s’ha traduït en una temporada que, tot i haver estat “excepcional” pel que fa al nombre de visitants, s’ha vist limitada per alguns serveis que no s’han pogut obrir. “Establiments, restaurants i hotels han tingut parts dels seus serveis oferts al públic tancats totalment o parcialment, i alguns altres ni tan sols s’han pogut posar en marxa durant la temporada d’hivern”, va lamentar París, que, tot i no poder quantificar exactament la pèrdua econòmica derivada de no poder oferir determinats serveis, sí que va alertar de la pèrdua qualitativa. “És l’oportunitat de negoci que deixes de generar i les pèrdues qualitatives, que aquestes sí que són realment palpables”, va apuntar.

“Hotels han tingut parts dels seus serveis oferts al públic tancats totalment o parcialment”Jordi París, Unió Hotelera

Tot plegat també s’ha traduït en una sobrecàrrega de feina per a les plantilles, que “sovint han hagut de fer hores extres o reduir els dies de descans per tal de cobrir la demanda”, va explicar París.

Estades més llargues

Una de les solucions que planteja el sector per tal de pal·liar els efectes de l’Entry/Exit i, alhora, permetre als hotels millorar la qualitat del servei és que el Govern es “replantegi la política migratòria” i que es permetin estades més llargues als temporers. “Molts dels temporers que necessitem estarien disposats a fer més d’una temporada. Ja no es tractaria que, quan s’acaba l’hivern, uns marxessin i en vinguessin d’altres a l’estiu, sinó que els mateixos es poguessin quedar”, va explicar París, que també va assenyalar que el fet de permetre estades més llargues, d’uns nou mesos, facilitaria a les empreses planificar millor els recursos i oferir un servei més estable de cara al client.

“Els treballadors han hagut de fer hores extres o reduir els descansos per cobrir la demanda”Jordi París, Unió Hotelera

“El que seria desitjable és establir una regulació perquè aquestes persones puguin continuar amb una empresa, estabilitzar-se, formar-se i tenir una posició laboral garantida”, va apuntar París, que va explicar que aquest canvi ajudaria a solucionar els impassos entre temporades, quan les empreses es queden sense mà d’obra. Al mateix temps, també contribuiria a resoldre el dilema dels temporers, que especialment ara amb l’Entry/Exit s’enfronten a noves situacions, com ara decidir què fer després de la temporada, “si continuar a Espanya o tornar al seu país per estar 90 dies fora de l’espai Schengen”, una decisió que requereix previsió i planificació extra per part dels treballadors.

La caiguda s’ha traduït en 400 treballadors menys al parc hoteler

Davant d’aquest repte, París va apuntar que “Andorra s’hauria de plantejar que aquestes persones es puguin quedar”, un canvi que, si s’implementés, “en dues temporades ens permetria haver reorganitzat pràcticament aquesta situació estructural que tenim. És a dir, ja tindríem la possibilitat d’haver cobert totes les vacants que una empresa necessita”.

El canvi de prisma també ajudaria a fer que els treballadors se sentissin més arrelats al país i poguessin crear projectes a més llarg termini a Andorra, va acabar París.