El certificat d’allotjament i la falta d’habitatge obren la porta a abusos

Hi ha qui diu que les crisis econòmiques són una oportunitat per fer negocis. Altres, perversos, aprofiten la crisi de l’habitatge i la desesperació dels temporers per estafar directament amb unes ofertes que de lluny han de ser rebutjades o oferint documents a canvi de diners. En un altre nivell se situen fórmules que aquests treballadors fan servir davant la total impossibilitat de llogar en solitari un pis, per la qual cosa es veuen abocats a rellogar habitacions per compartir despeses i alguns, aprofitats, aconsegueixen, gràcies als seus reinquilins, viure de gorra.

És la selva del mercat immobiliari per una accelerada de preus que no té frenada. La pateixen residents, però potser de manera més crua aquells que travessen l’Atlàntic i necessiten un certificat d’allotjament per poder treballar o simplent un sostre on dormir. A les xarxes s’hi pot trobar de tot i s’ha d’anar amb cura: centenars de temporers arriben per treballar als sectors de la neu, l’hoteleria o la restauració. La manca d’oferta legal, el preu desorbitat de les habitacions i la proliferació de pràctiques fraudulentes converteixen la recerca d’un lloc on viure en un laberint ple de trampes.

Un dels casos més flagrants és el d’una presumpta estafa detectada recentment a través de plataformes com WhatsApp i Instagram. El fals agent immobiliari, que es fa dir Oihan López i diu representar la societat “Altorin SL”, demana als interessats un pagament avançat de 2.250 euros per formalitzar una reserva d’un pis a la Massana. El missatge promet lliurar les claus un cop feta la transferència, però es nega a mostrar físicament l’habitatge abans de cobrar. Davant la negativa d’una interessada a pagar sense veure el pis, l’home talla la comunicació i afirma que “seguirà amb altres clients”. Diversos usuaris a Facebook afirmen haver estat víctimes del mateix engany, alguns des de fa més d’un any, i recomanen denunciar el número a la policia espanyola, ja que es tracta d’un mòbil amb prefix de l’Estat veí.

Hi ha persones que cobren lloguers sense tenir cap dret sobre l’habitatge

Aquest no és un cas aïllat. A diversos grups de Facebook on es busquen o s’ofereixen habitacions a Andorra, es poden llegir centenars d’anuncis on s’explicita que “no es fa certificat”, la qual cosa indica que qui relloga no és el propietari sinó un llogater que subarrenda de manera il·legal. Tot i que aquesta pràctica està prohibida, prolifera davant la manca de control i la pressió immobiliària. Els preus, sovint, superen els 400 o 500 euros mensuals per una sola habitació, amb condicions que no garanteixen ni privacitat ni drets mínims.

Es multipliquen ofertes sospitoses sense contracte ni possibilitat de fer empadronament

En paral·lel, hi ha qui ha anat més enllà i cobra pels certificats encara que el treballador no resideixi efectivament al pis. Un missatge publicat recentment en un grup del Pas de la Casa alerta que hi ha “pseudopropietaris” d’apartaments que cobren 500 euros pel certificat d’habitabilitat sense que la persona visqui realment allà. Segons aquesta mateixa font, ja s’està investigant l’origen i responsabilitat dels implicats.

Treballadors d’hivern accepten condicions abusives per no quedar fora del mercat laboral

Registre

Els temporers, per la seva banda, supliquen per trobar qualsevol lloc on empadronar-se. “Busco habitació que faci certificat, pago puntual i em comporto bé”, escriuen diversos usuaris amb desesperació. Alguns fins i tot demanen explícitament que se’ls faci només el certificat a canvi de diners, cosa que pot constituir un frau documental. A la desesperació per trobar sostre s’hi suma el desconeixement de les lleis andorranes i la vulnerabilitat de molts nouvinguts, fet que facilita que caiguin en estafes o acordin lloguers que no poden formalitzar.

Tot plegat posa de manifest una escletxa legal i social greu. Sense habitatge, no hi ha contracte de treball. I sense contracte, no hi ha permís de residència. Mentrestant, es permet que persones alienes al país o en situació irregular aprofitin l’angoixa dels treballadors per treure’n benefici econòmic amb pràctiques clarament abusives. Els afectats tenen poques eines per defensar-se: les autoritats poden perseguir delictes si hi ha denúncia formal, però sovint els temporers tenen por de denunciar o no saben on fer-ho.

El repte de l’allotjament per a temporers s’ha convertit en un problema estructural. Mentre el mercat formal no dona resposta, l’espai digital s’omple de riscos. Trobar un lloc per viure a Andorra durant l’hivern pot sortir car. Però confiar en qui no toca pot sortir molt més car.