CONSELL GENERAL
La majoria va tardar “37 segons” a rebutjar cada esmena del pressupost
El PS i Concòrdia lamenten el funcionament de la comissió legislativa del pressupost i el poc debat al voltant de les seves propostes
Baró i Escalé durant el debat del pressupost.
La majoria va tirar pel dret en l’elaboració del pressupost i va rebutjar totes les esmenes presentades per la minoria en una comissió que, tal com van denunciar el PS i Concòrdia, va durar només tres hores, bona part de la qual es va consumir en la lectura de les propostes. Segons va calcular el president de Concòrdia, Cerni Escalé, es van dedicar “37 segons a cada esmena abans de dinamitar-les”. Aquesta manca de consens en la redacció del text final va encendre el debat d’ahir al Consell General, que va culminar amb l’aprovació dels comptes de l’Estat amb el suport de la majoria.
“El treball en comissió reflecteix la feina feta prèviament i això no es veia a les esmenes”
El president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, va obrir el seu torn d’intervencions carregant durament contra la manera de fer del Govern, tot remarcant que “no estem d’acord ni en la forma ni en el fons”. En aquest sentit, va lamentar que “no es pot treballar la llei més important de l’any en només tres hores”, i va considerar que, com a mínim, caldria “una disculpa als ciutadans”. Pel que fa al contingut, va criticar que “de cada 100 euros del pressupost, 86 es destinen a funcionament ordinari i només 14 a inversió i amortització del deute”, un repartiment que va qualificar de curtterminista i insuficient per afrontar els problemes estructurals del país.
Per la seva banda, Escalé va subratllar que “un país no és gran per la seva dimensió territorial, sinó per com s’enfronta als reptes”. En aquest sentit, va lamentar que el debat sobre les esmenes hagi estat “escàs”, amb “una hora per valorar les propostes de la minoria mentre el problema de l’habitatge continua agreujant-se”. El president de Concòrdia va recordar que, actualment, “és tres vegades més difícil comprar un pis que fa 30 anys”, de manera que “una família abans podia adquirir tres habitatges amb el mateix esforç que avui només permet accedir a un”.
“Un país no és gran per la seva dimensió territorial, sinó per com s’enfronta als reptes”
El ministre Ramon Lladós va sortir al pas de les crítiques per defensar la feina feta en comissió i posar en dubte l’actitud de la minoria. “La comissió de Finances va rebre el pressupost el 23 d’octubre, tres mesos abans de la votació”, va recordar, tot afegint que les esmenes presentades pel PS i Concòrdia tenien només un impacte “d’entre l’1% i el 2% del pressupost”. “El treball en comissió reflecteix la feina feta prèviament i crec que això no es veia a les esmenes”, va afirmar. Un posicionament que també van defensar els grups de Ciutadans Compromesos i Demòcrates. La consellera taronja Gemma Riba va aprofitar per posar en dubte la feina del PS, apuntant que va presentar “les mateixes esmenes de cada any, que no podien ser executades perquè alteraven tot el pressupost”, però que, en cap cas, la negativa a les esmenes vol dir que no s’hagin escoltat.
“No es pot treballar la llei més important de l’any en només tres hores, cal una disculpa als ciutadans”
60 milions de superàvit
El ministre de Finances, Ramon Lladós, va defensar que el pressupost “afronta els reptes actuals del país, principalment l’habitatge i la recuperació del poder adquisitiu”, amb inversions rècord en salut, educació, seguretat, infraestructures, digitalització i innovació, “sense hipotecar el futur, salvaguardant les finances públiques, sense augmentar els impostos i reduint el deute”.
El PIB del 2026 s’estima “prop dels 4.000 milions d’euros”, amb un creixement real del 2,8%, mentre que la inflació s’ha moderat al 2,7%, fet que permet “recuperar el poder adquisitiu dels salaris”. Sobre el tancament del 2025, va destacar que “es preveia un dèficit de 35 milions i s’acabarà amb un superàvit d’uns 60 milions”.
Els ingressos previstos del 2026 ascendeixen a 710 milions d’euros, amb un pes més elevat dels impostos directes, “reforçant la fortalesa de les finances públiques”. Pel que fa a les despeses, Lladós va destacar que “prop del 90% de l’augment es destina a salut, educació, seguretat, infraestructures i transferències als comuns”, incloent-hi més de 16 milions en habitatge i mesures de suport a famílies i gent gran.