ENTREVISTA A DIARI TV
Compte enrere per al col·lapse
Rossell afirma que en cinc mesos la Justícia estarà “col·lapsada” perquè els magistrats de Corts ja havien intervingut a les causes com a Fiscals
Rossell, al plató de Diari TV.
La Justícia ha iniciat el compte enrere cap al col·lapse a causa de la contaminació dels magistrats andorrans que provenen de la Fiscalia, un problema que impedeix que puguin formar sala al Tribunal de Corts i obliga a elevar batlles per substituir-los.
Aquesta situació s’ha repetit 50 vegades aquest any, en comparació amb les set de l’any passat. D’aquestes, 30 es van produir el mes d’octubre, coincidint amb les jubilacions de Concepció Barón Mora, Enric Anglada Fors i Jacques Richiardi Martel. Amb cap dels tres hi havia el risc de quedar invalidats per haver intervingut amb un altre rol en una causa, amb l’afegit que els dos últims són estrangers i, per tant, s’allunyava una altra casuística, la dels lligams personals més habitual en un país petit. Ara, el procés d’andorranització que viu el sistema judicial ha provocat que el Tribunal de Corts quedi formada per quatre magistrats que han passat per la Fiscalia: Alfons Alberca, Carolina Bailén, Núria Garcia i Nàdia Alís, tot i que aquesta última havia estat batlle abans de ser magistrada. A més, hi ha una cinquena plaça buida pel cas de la jutgessa catalana Míriam de Rosa, que va guanyar un concurs extern, però la batlle Alexandra Terés –participant en el mateix procés– va impugnar la seva designació argumentant que la Constitució estableix que la designació de jutges i fiscals dels estats veïns només és possible mentre no es pugui fer d’una altra manera, i considera que aquesta condició no s’ha respectat.
La situació la va fer palesa el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, en una entrevista al Parlem-ne, de Diari TV, en la qual va explicar que el fet que els batlles hagin d’anar a formar sala a Corts o al Superior afecta directament la seva feina habitual. Rossell va alertar que, “en un període de cinc o sis mesos”, “la Justícia es col·lapsarà i no es podrà jutjar absolutament res en aquest país”.
“La Justícia es col·lapsarà i no es podrà jutjar absolutament res en aquest país”
La solució, segons Rossell, passa per una modificació legal que el CSJ ja ha posat sobre la taula del ministeri de Justícia. Aquesta reforma implicaria canviar diverses lleis, inclosa la Llei qualificada de la Justícia. “El que no pot ser és que no es pugui jutjar un assumpte perquè un sigui andorrà, espanyol o francès. No té cap mena de sentit”, va remarcar. També va insistir que el sistema de promoció de fiscal a magistrat hauria de canviar: “Estic a favor que els andorrans puguin promocionar, només faltaria, però ha de ser amb un sistema coherent i racional. El que no pot ser és que, només pel fet de ser andorrà, pugis automàticament a magistrat, quan això desmunta tot el sistema organitzatiu de la Justícia”.
Canvis a la Fiscalia
Rossell va assenyalar que caldria revisar el model de carrera dels fiscals, ja que “passar d’un dia a l’altre a ser magistrat genera moltes dificultats”. Tot i això, va reconèixer que cal trobar fórmules perquè puguin progressar professionalment, ja que actualment no tenen possibilitats de creixement vertical si no és assumint funcions de magistrat o canviant de funció dins del sistema judicial. “Una solució podria ser crear una carrera horitzontal, amb diversos graus o nivells, cosa que també els permetria millorar la seva retribució econòmica”, va apuntar.
El president del CSJ també va suggerir que els fiscals poguessin integrar-se a la carrera judicial començant com a batlles. “Un cop ets batlle, al cap de sis anys podries passar a ser magistrat. Això donaria un temps perquè la persona es pogués descontaminar i, així, quan accedís a la magistratura, no tindria incompatibilitats per jutjar casos en què hagués intervingut prèviament com a fiscal”, va concloure.
Rossell va afegir que una altra possible via per agilitzar la justícia seria que els fiscals fossin els encarregats de dirigir la instrucció dels casos, conjuntament amb la policia judicial. Segons va explicar, això podria accelerar els procediments i permetre celebrar les vistes orals amb més rapidesa. Tot i això, va advertir que no és un canvi senzill, ja que altres països l’han intentat sense èxit. En canvi, a França ja funciona i la investigació la dirigeix el fiscal, que es coordina amb la policia judicial. El fiscal pot ordenar diligències, detencions o interrogatoris, però per a certes mesures, ha de demanar autorització al jutge.
EL CSJ IMPULSA MÒDULS JUDICIALS PER MESURAR EL RENDIMENT
Segons Rossell, el full de ruta del CSJ és que cap a mitjan any vinent ja es puguin tenir “unes conclusions més precises sobre què poden significar aquests mòduls judicials”. L’objectiu és determinar la durada mitjana dels diferents processos. “Des del punt de vista de la temporalitat, volem saber quant pot durar cada tipus de procediment. Per exemple, un d’ordinari pot trigar aproximadament un any, mentre que un procés laboral pot durar mig any. Quan tinguem aquestes referències, ja sabrem millor on som”, va explicar.
A partir d’aquestes dades, el CSJ podrà avaluar l’activitat i el rendiment dels batlles. “Després pots veure, per exemple, que un batlle treballa més, té més productivitat i dicta més sentències. I si hi dedica més temps i esforç, potser caldrà reconèixer-ho d’alguna manera”, va concloure.
Rossell també va subratllar la importància de delimitar competències entre el CSJ i el ministeri de Justícia. En aquest sentit, va remarcar que no té sentit que el pressupost el faci el ministeri i l’hagi d’executar el CSJ, ja que això complica la gestió de qüestions com la contractació de personal, ja que quan es detecta una vacant, s’ha de passar per Govern per poder cobrir-la, i això allarga els terminis.