CONFLICTE INTERN A LA JUSTÍCIA
El Consell Superior replica que ara l’andorranització porta al bloqueig
Rossell defensa la necessitat de comptar amb jutges forans per evitar que les incompatibilitats pròpies d’un territori petit col·lapsin el sistema
Josep Maria Rossell amb la nova magistrada del Tribunal de Corts Nàdia Alís, ahir.
Nàdia Alís va jurar ahir com a nova magistrada del Tribunal de Corts. Va ser l’única candidata del concurs de promoció interna per accedir a una de les places de jutge que s’oferien. La segona s’havia de cobrir amb un concurs extern que va guanyar la catalana Míriam de Rosa. Però De Rosa ni s’ha incorporat ni s’incorporarà a curt termini –si és que ho acaba fent– pel recurs d’una altra aspirant, la batlle Alexandra Terés, que pretén impugnar la designació. Un moviment que va marcar les declaracions que el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, va fer als mitjans durant l’acte de presa de possessió. Perquè la motivació de l’acció judicial que ara ha d’avaluar el ple del Tribunal Superior no és contra el procés en si, és contra la procedència de la candidata guanyadora. Es considera que es contravé la Constitució, la disposició transitòria segona de la Carta Magna que diu que “... la designació de Jutges i Fiscals dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament...”. Vaja, mentre no n’hi hagi d’andorrans. I ara aquesta no és la situació. Rossell va assegurar que tot just havien tingut accés al recurs ahir al matí i que no el coneixia amb profunditat, però es va esplaiar sobre l’andorranització: “L’andorranització s’ha d’agafar en termes mitjans. Nosaltres som aquí per vetllar per l’interès general i perquè la justícia funcioni. Si posant més andorrans la justícia no funciona, no té sentit.” Rossell, òbviament, no es referia a la capacitació tècnica, sinó a les particularitats d’un país i d’una jurisdicció petits: “S’ha de ponderar perquè si no al final la justícia es col·lapsarà i no es podrà jutjar, perquè el que no és amic té una incompatibilitat. Si no, el recusaran per allò que sigui. La gran majoria de batlles que tenim aquí, magistrats, estan contaminats amb els temes penals.”
“S’ha de ponderar [l’andorranització] perquè si no al final la justícia es col·lapsarà"
El Tribunal de Corts tenia fins dimecres dos magistrats forans, Enric Anglada (president) i Jacques Richiardi. La jubilació de tots dos (i la de l’andorrana Concepció Baron) ja és efectiva. Ara mateix tots els magistrats del Tribunal de Corts són andorrans: Alfons Alberca, Núria Garcia Bal i Carolina Bailén. El posicionament del CSJ és que donar entrada a juristes no andorrans té la mateixa raó de ser que el 1993, amb l’aprovació de la Constitució, malgrat que per una motivació diferent. Es necessiten estrangers per no alterar el correcte funcionament de la justícia, també mandat constitucional. “Ens diu [la Constitució] que hem de vetllar perquè la justícia funcioni i que sigui independent” i, va continuar, “si al final tots els batlles i magistrats a la carrera judicial sempre són els mateixos i estan tots contaminats, difícilment es podrà portar a terme la justícia. Arribarà un moment que es col·lapsarà”. Relacionant-ho amb el resultat del concurs extern, la candidata guanyadora també garantia “una fórmula per tal que poguéssim tenir opcions que els assumptes es poguessin tirar endavant”. Rossell va insistir que “ens fa la sensació que l’andorranització s’ha malentès. Primer són els andorrans que els altres. Bé, sí, però sobre la base d’unes condicions”. “Som una societat petita i ens coneixem tots. I hi ha d’haver possibilitats que es pugui jutjar. Per això a l’època ja es va dir als que feien la Constitució que hi havia d’haver cert equilibri i que si no s’havia d’anar a buscar a fora. És el que s’ha anat fent fins ara i ara se’ns qüestiona”, va reblar. Però va remarcar que es mouen “per l’interès general, no per l’interès particular”, i sobre la batlle que ha formulat el recurs va deixar clar que “cadascú es legítim de defensar els seus interessos, però tampoc estic dient que aquesta batlle hagi fet el recurs per un interès particular”. Una altra de les interpretacions que difereixen és sobre la filosofia del concurs extern: es considera que ha de ser per a professionals del dret que no exerceixin a la seu de la justícia però andorrans.
“Primer són els andorrans que els altres. Bé, sí, però sobre la base d’unes condicions”
De fiscal a magistrat
Els quatre magistrats de Corts són, a més, exfiscals. La darrera a incorporar-se, Nàdia Alís, exercia ara de batlle però va passar pel ministeri públic. Un altre meló que el Consell Superior té sobre la taula. Malgrat que des de l’òrgan de govern judicial s’entenen aquests salts perquè a la fiscalia no hi ha possibilitats de promoció, també s’admet que s’ha generat una disfunció. Perquè òbviament si s’ha actuat com a acusador en una causa, no es pot intervenir com a jutjador. El model s’inspira en el sistema francès, però fonts consultades recorden que al país veí del nord el que ha estat fiscal en una jurisdicció i promociona a jutge, ha de canviar de demarcació judicial per exercir i, per tant, no es trobarà amb incompatibilitats. A Andorra aquesta mobilitat no és possible per raons evidents.
Rossell va recordar que estan acabant d’ultimar una reforma legislativa que volen presentar a la ministra Ester Molné durant aquest mes “i a partir d’aquí ja serà competència d’ells, que són els que han de tramitar les lleis”. Aclarir competències i dotar de més poder al CSJ és la voluntat d’un text que s’ha treballat durant un parell d’anys.