Immigració
El Consell General refusa fer una llei del dret d'asil
Demòcrates ha qüestionat la demanda al·legant que Andorra no té les característiques per fer-ne front a la demanda com altres països europeus.
Un moment de la sessió del Consell General.
El Grup Socialdemòcrata ha presentat al Consell General una moció que insta el Govern a elaborar una llei sobre el dret d’asil, o bé un règim legal anàleg que reguli aquesta qüestió, però la moció no ha prosperat. La consellera Susanna Vela ha defensat la proposta com "una mostra de solidaritat i responsabilitat internacional", i ha lamentat la "reticència del Govern" a crear un marc propi.
Vela ha recordat que la llei del 2018 ja reconeix que Andorra no disposa d’una legislació específica i ha criticat que "no interessa al Govern dotar-se d’una nova llei". També ha demanat aclarir "quina és la postura de l’executiu envers els ciutadans de Gaza", després que el cap de Govern, Xavier Espot, obrís la porta a acollir persones d’aquesta regió, però el ministre portaveu ho descartés a curt termini.
Des de Concòrdia, Pol Bartolomé ha coincidit en la necessitat d’abordar el dret d’asil com una qüestió de drets fonamentals, recollida a la Declaració Universal dels Drets Humans. Ha subratllat que "cercar asil no vol dir obtenir-lo" i que "regular-lo no farà augmentar el nombre de refugiats al país". Tot i considerar que el tema requereix un debat ampli i ben informat, Concòrdia ha donat suport a la moció.
En canvi, Demòcrates hi han votat en contra. El conseller Jordana ha defensat que Andorra "ja disposa d’un marc adequat per fer front a les crisis humanitàries", amb decrets de Govern avalats per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Ha recordat que el país "no té aeroport ni forma part de l’espai Schengen" i que desplegar un règim d’asil propi "exigiria oficines, ambaixades i gestió d’expedients que Andorra no pot assumir".
La moció ha reobert el debat sobre la necessitat d’un marc legal estable per al dret d’asil, una qüestió que, segons Bartolomé, només queda pendent de regulació a tres països europeus, entre ells Andorra.
