Gili critica la construcció massiva i la pèrdua de sòl públic

La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha expressat la seva preocupació pel model urbanístic que s’ha anat imposant al país i les greus conseqüències que té sobre l’accés a l’habitatge. Ho ha fet en una intervenció no presencial a la Diada andorrana que se celebra a Prada de Conflent. Gili ha assenyalat que “quan viure al teu país ja no és una opció, alguna cosa s’ha trencat” i ha criticat la construcció massiva i la pèrdua de sòl públic com a resultat de decisions que han afavorit l’especulació.

Gili ha explicat que des del comú s’han pres mesures per revertir aquesta dinàmica, com l’aturada temporal de noves construccions, la revisió del POUP i la compra de patrimoni per evitar-ne la destrucció. A més, s’ha impulsat una bonificació fiscal del 70% per als habitatges destinats al lloguer assequible, amb l’objectiu de posar les persones al centre de les polítiques urbanístiques. “Encara som a temps de redreçar el rumb”, ha afirmat, tot reivindicant un model de desenvolupament que garanteixi el dret a l’habitatge, protegeixi el territori i preservi la qualitat de vida de les futures generacions.

Sansa defensa la necessitat del sistema de quotes

La cònsol major de la Massana, Eva Sansa, ha exposat la necessitat i els detalls del sistema de quotes urbanístiques que la parròquia ha implantat com a eina innovadora per controlar el creixement urbanístic i garantir la sostenibilitat del territori. Sansa ha explicat que, després de dècades de creixement en població, edificació i serveis, la Massana s’enfronta a una limitació clau: la saturació de les infraestructures hídriques, ja que dificulta mantenir un ritme de desenvolupament similar al dels últims anys. Aquesta realitat ha impulsat l’adopció d’una mesura pionera com és la de posar un topall anual màxim de metres quadrats de sostre edificable, que va entrar en vigor el juny de 2023.

La cònsol ha detallat que el sistema de quotes s’ha establert amb un límit de 22.548 metres quadrats per any, repartit entre els diferents quarts de la parròquia en funció del sòl disponible. Aquesta decisió respon a una voluntat clara de compatibilitzar el creixement amb la capacitat real d’absorció del territori, especialment pel que fa a la disponibilitat i gestió de l’aigua. Sansa ha comentat que tot i que les quotes són una mesura transitòria, considera que seria una bona eina reguladora per mantenir en el futur. La cònsol també ha mencionat que el sistema de quotes és una eina eficaç i compatible amb la revisió del Pla d’Urbanisme i Ordenació Parroquial de la Massana (POUP). El document, que s'està redactant, ha de servir per començar a dibuixar la Massana del futur. Un futur que Sansa ha definit "on l'habitatge, la mobilitat, els espais lliures, l'activitat econòmica, el medi ambient i el patrimoni convisquin en equilibri". L'objectiu del POUP és establir criteris urbanístics que siguin sostenibles, tant des del punt de vista ambiental com social i econòmic. Perquè, el cap i a la fi, tal com ha declarat Sansa, la voluntat és garantir que les generacions futures hi puguin viure amb dignitat.

Torrent defensa un urbanisme al servei de les persones

El Conseller de Transformació Digital, Sostenibilitat i Habitatge d'Andorra la Vella, Marc Torrent, ha defensat una estratègia comunal valenta i estructurada per abordar la crisi de l’habitatge des d’una perspectiva local però amb visió global. Torrent ha denunciat que el model econòmic basat en la captació de capital forà ha generat un mercat immobiliari inaccessible per a la població resident: "S’han construït cases de luxe i no llars per a la gent del país". Davant aquesta realitat, ha apostat per un urbanisme al servei de les persones i per una coordinació estreta entre administracions per garantir el dret a un habitatge digne. Ha recordat que des del comú s'ha treballat amb un pla d’acció en tres horitzons —curt, mitjà i llarg termini— amb mesures com la creació d’una conselleria específica, programes de rehabilitació com el Reviu, ajudes puntuals per evitar impagaments i la promoció de lloguer assequible mitjançant col·laboracions publicoprivades. Torrent creu que el repte és que "les mesures d’emergència vagin acompanyades d’accions estructurals que garanteixin, avui i demà, l’accés a un habitatge digne per a tothom".

Vinculació entre habitatge, patrimoni i sostenibilitat

La cònsol Major d’Ordino, Maria del Mar Coma, ha defensat també en una intervenció virtual que l’habitatge, més enllà de ser un dret i una necessitat, ha estat sempre lligat als canvis socials i familiars, així com a la preservació del patrimoni natural i paisatgístic de la parròquia, especialment a la vall de Riberamunt, on l’orografia ha impedit l’especulació i ha mantingut l’activitat agrícola i ramadera. Ha explicat que, després de la crisi del 2008, la demanda creixent d’habitatge i la construcció d’immobles d’alt estànding van posar en evidència la necessitat d’un nou enfocament urbanístic, fet que va portar a l’aprovació del POUP el 2024, un pla que busca ordenar el territori combinant el desenvolupament econòmic amb la protecció ambiental i limitant l’impacte urbanístic mitjançant la regulació de superfícies, alçades i la classificació de zones de creixement i protecció. Així mateix, ha fet èmfasi en la responsabilitat de les administracions per garantir l’accés just a l’habitatge, protegir l’entorn i gestionar els recursos naturals, ja que l’habitatge és inseparable del seu context físic, social i econòmic, que determina la qualitat de vida dels habitants.