Els gestors immobiliaris alerten de retirada de pisos del mercat per la intervenció en el lloguer

El Principat ha experimentat entre el 2020 i el 2024 un creixement demogràfic del 12,3%, un fet que ha accentuat la pressió sobre el mercat immobiliari, amb una demanda d’habitatge molt superior a l’oferta disponible. Aquesta situació, sumada a la limitació de sòl urbanitzable, ha provocat un augment sostingut dels preus tant de compra com de lloguer, amb un increment del preu del metre quadrat de gairebé un 30% durant l’últim any. Davant d’aquest escenari, el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris, Gerard Casellas, ha alertat durant la seva intervenció a la 38a Diada andorrana a la 57a Universitat Catalana d'Estiu que algunes mesures institucionals adoptades, com la pròrroga dels contractes de lloguer o la mobilització d’habitatges buits, han tingut efectes adversos: han generat desconfiança entre els propietaris, que opten per no posar nous habitatges al mercat o bé retirar-los del lloguer per evitar quedar sotmesos a futures restriccions.

Casellas ha defensat la necessitat d'una planificació urbanística sostenible, basada en els límits reals del territori i amb una estratègia a llarg termini que combini creixement econòmic i accés a l’habitatge. També ha fet una crida a la col·laboració entre institucions, sector privat i ciutadania, tot subratllant que el repte de l’habitatge no es pot resoldre només amb mesures d’urgència, sinó amb una implicació col·lectiva i una visió de futur que garanteixi la qualitat de vida al país. “La població d’un país és la conseqüència directa del seu model productiu i formatiu” ha recordat.

L'APBI defensa que "el propietari és qui arrisca"

Jordi Marticella, president de l'Associació de Propietaris de Béns Immobles, ha defensat que "el propietari és qui arrisca". En una ponència escrita, Marticella ha utilitzat la faula sobre el porc i la gallina, explicant que el propietari és el porc "perquè és qui realment es compromet i ho arrisca tot, s'hi juga la pell", i el llogater és la gallina, "hi participa, sí, però sense arriscar el mateix". El president ha defensat que l'habitatge "és molt més que una simple propietat: és un actiu carregat de valor emocional, patrimonial i personal". 

Marticella explica que "el propietari ha de garantir que l'habitatge compleixi les normatives, mantenir-lo en bon estat, pagar impostos, assegurar-lo, adaptar-se a les exigències legals que canvien contínuament, i alhora, fer-ho tot en un entorn on sovint se'l veu com el fort, com el privilegiat", tot apuntant que "quan un llogater no paga, el propietari ha de fer front a processos llargs i costosos per recuperar el seu bé. Pot passar mesos o anys sense cobrar, tot i haver de continuar pagant hipoteca, impostos o despeses de comunitat. Això és estar compromès de debò. Això és, com el porc de la faula, posar-hi la pell".

Els terratinents demanen no vulnerar drets fonamentals

El president de l'Associació de Propietaris de Terres d'Andorra (APTA), Josep Duró, ha comentat durant la seva intervenció que el problema de l’habitatge és només la punta de l’iceberg i ha expressat la preocupació dels terratinents per una possible intervenció en la propietat privada de terres com a mesura simplista davant una realitat molt més complexa. Ha defensat que no es poden vulnerar els drets fonamentals recollits a la Constitució, especialment pel que fa a la propietat privada i l’urbanisme, i ha demanat que aquests s’articulin per garantir el bé comú. També ha reclamat una planificació nacional i a llarg termini, la redefinició dels conceptes d’urbanisme i ordenació del territori, compensacions justes i equitatives, i la compatibilitat amb l’activitat agrícola. Ha conclòs destacant que la redacció de la nova LGOTU representa una oportunitat clau que no s’hauria de desaprofitar.

Els contenidors marítims adaptats com a solució

El professor d’enginyeria, Alan Ward, també ha participat a la jornada amb la conferència 'Keetwonen: una resposta a les necessitats d'habitatge a Andorra?', on ha exposat que l’ús de contenidors marítims adaptats com a habitatge pot ser una solució tècnica viable i de ràpida implantació davant la crisi dels lloguers al país. Tot i això, ha advertit que aquest model presenta limitacions importants, com el cost elevat de la calefacció a causa del mal aïllament tèrmic, la necessitat d’infraestructures complementàries i possibles problemàtiques socials derivades de la percepció d’habitatge de "segona categoria". Ward ha conclòs que pot ser una mesura temporal efectiva, però difícilment una solució a llarg termini.

29 beneficiaris dels habitatges de protecció pública

La ponència de Marta Alberch, directora de l'Institut Nacional de l'Habitatge, s'ha centrat a presentar els principals indicadors i l'evolució recent del programa d'habitatge de protecció pública i del programa d'habitatge a preu assequible. En aquest sentit, Alberch ha recordat que 29 persones ja s'han beneficiat dels habitatges de protecció pública, i 51 famílies del de preu assequible. Tot i això, la directora ha destacat que "la demanda continua superant de llarg l'oferta amb 50 persones en llista d'espera, però que els programes han millorat la situació residencial de col·lectius prioritaris i han contribuït a alliberar habitatge al mercat privat".

Els notaris denúncien expropiació encoberta

Un altre moment destacat del matí ha estat la participació del conseller general de la Unió Internacional de Notariat, Joan Carles Rodríguez. Durant la seva intervenció titulada Llei Òmnibus: de ‘justa indemnització’ a ‘compensació econòmica’, ha alertat que la cessió obligatòria d’habitatges buits prevista a la Llei Òmnibus suposa una expropiació encoberta que vulnera el principi constitucional de “justa indemnització”, substituint-lo per una "compensació econòmica" fixada unilateralment pel Govern. Ha advertit que aquest procediment pot ser inconstitucional i molt costós per a l’administració. Rodríguez també ha criticat la retroactivitat dels requisits per considerar un habitatge com a buit i desatès, i ha posat en dubte la constitucionalitat del procés. A més, ha remarcat que la compensació econòmica no garanteix un rescabalament just.

Pallarès alerta de la vulnerabilitat de les dones

Una altra de les ponències que han tingut lloc aquest diumenge al matí és la que ha articulat la politòloga i directora de l'Institut Andorrà de les Dones Judith Pallarès. L'exconsellera general ha reclamat tenir una mirada amb perspectiva de gènere davant la crisi de l’habitatge a Andorra. Pallarès ha advertit que les dones viuen aquesta crisi d'una manera més vulnerable, especialment per la seva situació econòmica. La conferenciant ha asseverat que les dones ingressen menys diners i tenen trajectòries laborals més precàries, un aspecte que acaba implicant que tinguin més dificultats en aquesta crisi de l'habitatge que viu el Principat.

Pallarès ha explicat que les dades de l’estadística de gènere del 2023 mostren que la mitjana anual del sou dels homes assalariats aquell any va ser de 2.703 euros, mentre que per a les dones va ser de 2.158 euros. És a dir, 546 euros de menys de mitjana. Una xifra on queda palesa la bretxa salarial. Un altre indicador per mostrar el poder adquisitiu de les dones és la compra d’un vehicle. Segons ha relatat la directora de l'Institut de les Dones, l’any passat 62.050 homes eren titulars d’un vehicle, en comparació amb les 21.673 dones. Una proporció aproximada d’un a tres de diferència. 

Pallarès ha acabat la seva intervenció demanant integrar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de les dades i en la planificació de l’habitatge amb la finalitat d'assegurar que les polítiques d’habitatge siguin justes, inclusives i sensibles a totes les realitats.

La CEA proposa un parc públic de 1.300 habitatges

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) xifra "la necessitat del parc d’habitatge a preu assequible en uns 1.300", la qual cosa representarien "el 5% del parc d’habitatge de lloguer actual". I defensen que per poder assolir aquesta xifra "cal una col·laboració publicoprivada: Una fórmula en què l’administració pública -principalment els comuns- cedeixin terrenys públics a títol gratuït durant un període entre 30 i 50 anys per tal que els privats puguin construir promocions a preu regulat amb una rendibilitat moderada i amb una gestió privada posterior".

El president de la CEA, Gerard Cadena, també ha posat sobre la taula que a mesura que es disposi d’aquest parc públic, cal "planificar la desintervenció del mercat privat" i en aquest sentit alerta que "sembla difícil" que la retirada de totes les mesures es pugui produir "de manera ràpida i simultània sense que hi hagi un efecte rebot". Per això defensa que hi hagi una "planificació de la desintervenció del mercat" començant a aplicar mesures en aquells habitatges que fa més temps que estan sotmesos a la pròrroga del lloguer "o que tenen la renda més desfasada amb relació als preus orientatius". I posa l’accent en el fet que per poder disposar d’aquests preus cal que es tingui una "informació fiable sobre les rendes de lloguer del mercat d’habitatge", una tasca que recorden que depèn dels comuns. També advoquen per estudiar i incentivar fórmules que "contribueixin a abaratir el preu de la construcció d’habitatges: com la construcció industrial" i incentivar l’adquisició del primer habitatge de compra, amb exoneracions d’impostos, crèdits tous i avals bancaris.

Els empresaris també defensen que cal "una major coordinació" entre els diferents plans d’urbanisme de les parròquies, en els quals caldrà "afegir les reserves de sòl necessàries per a les promocions d’habitatge a lloguer assequible, unes promocions que s’hauran de repartir pel territori en funció de les necessitats, però també tenint en compte criteris de sostenibilitat i de mobilitat eficient". En aquest sentit, detallen que segons els seus càlculs dels 1.325 habitatges que cal construir a preu assequible 393 haurien de ser a Andorra la Vella, 259 a Escaldes-Engordany, 183 a Encamp, 179 a Sant Julià de Lòria, 148 a la Massana, 83 a Ordino i 80 a Canillo. Finalment, consideren que cal que es duguin a terme els estudis de càrrega per tenir clar quin és el creixement demogràfic que pot assumir el país.

Propostes per millorar l'accés a l'habitatge dels joves

El director del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra, Anthony Francome, ha posat en relleu que "és imprescindible reduir l’impacte de la precarietat laboral sobre l’accés a l’habitatge". Així, advoca per flexibilitzar els criteris de solvència utilitzats per bancs i propietaris, valorant la capacitat econòmica sobre la base d’ingressos anuals i no només mensuals i també ha defensat els resultats dels avals públics. Francome també ha esmentat que "cal crear una oferta estable i assequible amb reserva específica per a joves". Una tercera mesura implicaria reformar els sistemes d’ajuts. Finalment, Francome defensa que cal una regulació que "estabilitzi l’oferta de llarga durada i redueixi la volatilitat estacional, limitant el lloguer turístic, establint una fiscalitat que desincentivi l’ús especulatiu i incentivant la mobilització d’habitatges buits".

Classe social i accés a l'habitatge

En una altra intervenció el sociòleg Lluc Sasplugas ha posat en relleu arran de l'estudi sobre inclusió-exclusió a un habitatge digna a Andorra en relació amb les classes socials, que la meitat de la població activa està integrada, un quart precàriament i un altre quart exclosa d'un habitatge digne. I emfasitza que "es pot concloure que la classe social presenta una gradació clara: la burgesia té una forta inclusió plena i els proletaris presenten només un 34% de probabilitats de gaudir-ne, sent més sensibles als problemes econòmics però també residencials".

70 famílies als habitatges de Betània

Entre les ponències no presencials a la diada hi ha hagut la de mossèn Ramon Sàrries que ha abordat el projecte de Betània, un edifici impulsat per l'església a través d'una fundació i que es va dedicar a la venda. Un cop les obres van acabar, el 1996, van començar a sorgir diversos problemes alguns dels quals encara estan per resoldre. "Tot i les dificultats viscudes, i alguna encara pendent de resolució, el fet és que avui els pisos de Betània estan ocupats i hi viuen prop de setanta famílies", subratlla Sàrries.