JURAMENT DEL COPRÍNCEP
Impuls a la despenalització
El bisbe pronuncia un discurs que apunta a la resolució favorable del dossier de l’avortament
El Copríncep episcopal entra a l'hemicicle per jurar la constitució.
El primer discurs del nou Copríncep episcopal després de jurar exercir les funcions del càrrec amb fidelitat a la Constitució a l’hemicicle del nou parlament i davant de les màximes autoritats del Principat va traspuar un horitzó favorable a la negociació entre Andorra i el Vaticà per resoldre el dossier de l’avortament sense fer trontollar l’estructura institucional. Un discurs en què es va referir a “fidelitat creativa” per reflectir com compaginar ser un home d’Església amb el paper institucional en un Estat de dret del segle XXI i les aspiracions de la societat que l’integra: “El Copríncep episcopal es manté fidel a la seva missió eclesial, però accepta plenament les regles d’un Estat modern, plural i aconfessional tot respectant, com ens recordava el Concili Vaticà II en la Constitució pastoral Gaudim et Spes, els principis de sana cooperació i que més tard anomenaríem la laïcitat positiva”. Josep-Lluís Serrano Pentinat va desenvolupar llavors que “aquesta sana col·laboració no es limita solament a la coordinació de les respectives funcions en bé de les persones, sinó que obre horitzons nous per al diàleg, per enriquir mútuament els sistemes jurídics i per què no, una oportunitat d’evangelitzar” i sobre el concepte de laïcitat positiva va afegir: “No suprimeix el fet religiós en l’espai públic, sinó que l’integra en un marc institucional basat en el respecte i la neutralitat positiva”.
“El Copríncep es manté fidel a la missió eclesial, però accepta les regles d’un Estat aconfessional”
“Molts anys puguem construir un país amb profunds vincles de servei al bé”
Un discurs amb un to aperturista emmarcat en una cerimònia solemne que també va homenatjar el passat. Serrano Pentinat s’hi va referir a aquest bagatge: “Aquest servidor vostre és hereu i continuador d’una llarga tradició”, va emfatitzar. D’un costat “l’apostòlica, la qual des del segle VI ha donat a l’antic comtat d’Urgell una cadena ininterrompuda de bisbes dedicats a anunciar l’Evangeli i confirmar en la fe”. De l’altra, la del coprincipat: “Les diferents circumstàncies històriques portaren els bisbes d’Urgell a esdevenir, ja des del segle XII, Senyors de les Valls d’Andorra i, més tard, a partir dels Pariatges i amb el Comte de Foix, Cosenyors i Coprínceps”. Una estructura que es va apuntalar amb la Constitució el 1993 i que el jurament de Serrano manté viva.
“Integra el fet religiós en un marc institucional basat en la neutralitat positiva”
“Un poble que estima i vol ser fidel a les seves arrels, amarades de valors cristians”
El bisbe d’Urgell va destacar els valors del poble andorrà, al qual “servirà”: “Un poble que expressa la ferma voluntat de garantir l’exercici dels drets fonamentals de la persona, de perseverar en la promoció dels valors de la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, de mantenir i enfortir les relacions diplomàtiques amb altres subjectes de dret internacional, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau”. Però també un poble “que estima i vol ser fidel, a les seves arrels, amarades de valors cristians”, que aprecia tradicions, institucions i llengua alhora que acull “multiplicitat d’origens, llengües, cultures i religions”. El nou Copríncep va agrair el camí traçat pels predecessors, anomenant específicament Joan-Enric Vives i Joan Martí Alanis, va reproduir paraules del papa Francesc (sobre la riquesa del diàleg entre diferents) i també es va referir al nou pontífex en etzibar: “Poble andorrà, disposeu del vostre Copríncep episcopal perquè tingueu vida i molts anys puguem construir un país amb profunds vincles de fraternitat i de servei a la veritat i al bé, com ens deia el Papa Lleó XIV en la trobada del jubileu dels governants”. La recepta compartida per Serrano: una activitat econòmica que “serveixi a la dignitat de la persona humana”; “on l’atenció a la gent gran, els joves, els infants, i la promoció dels més fràgils, malalts, caiguts o vulnerables, sigui la nostra prioritat de servei”; “on la família, cridada a educar en l’amor i el respecte, sigui afavorida com a cèl·lula bàsica de la nostra societat”; i “on la nostra germana mare Terra, diria Sant Francesc d’Assís, sigui un do preciós del qual tenir extrema cura”.
