La situació econòmica marca la segona jornada de la Trobada Empresarial

La 36a Trobada Empresarial al Pirineu, que se celebra aquest 12 i 13 de juny a la Seu d'Urgell, ha donat aquest divendres el tret de sortida a la segona jornada de l'esdeveniment posant el focus en els reptes que afronten les empreses davant el nou ordre mundial; les estratègies empresarials que cal implementar per fer-hi front; el cas d'èxit de Movetia i de diferents start-ups. Així, la primera taula d'economia del dia, sota el títol 'L'empresa davant del nou ordre mundial', ha volgut reflexionar sobre la incertesa que poden tenir les empreses en el context actual i quins són els riscos als quals s'enfronten a través de la veu de la rectora de la UOC i vicedegana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngels Fitó, i de l'economista Miquel Puig.

En el seu torn, Fitó ha posat en relleu que els principals riscos que tenen per endavant les empreses són no actuar de manera preventiva i eficaç davant els desafiaments que se'ls hi presentin, així com el context geopolític actual, l'emergència climàtica, els reptes que presenta la tecnologia -especialment amb la irrupció de la IA-, la baixa natalitat i l'evolució a l'alça en el preu dels béns i serveis. Com a palanques per mitigar aquests efectes, ha advocat per adoptar mesures preventives per assegurar els subministraments i l'accés als mercats; gestionar de manera "més àgil i conscient" les partides dels comptes d'explotació; captar i retenir el talent; i tenir la capacitat d'incorporar potencialitats tecnològiques.

Per la seva banda, Puig ha incidit en la problemàtica poblacional, que durant 200 anys ha viscut un creixement exponencial i que es preveu que comenci a viure un declivi rellevant a partir de la segona meitat del segle XXI. En aquest sentit, ha manifestat que el panorama d'atreure immigració canviarà "radicalment", la qual cosa provocarà que els anys vinents s'entri en un període on hi hagi pocs treballadors, sobretot qualificats, i aquí la IA tindrà un paper cabdal. "El perill no és que la IA destrueixi massa llocs de treball qualificats, sinó que la tecnologia no sigui capaç de substituir prou de pressa aquests llocs de treball qualificats", ha dit. D'aquesta manera, ha explicat que "la retenció de talent i la formació serà cada vegada més important perquè estem entrant en un món demogràficament completament diferent".

Empreses familiars

En la taula 'Estratègies empresarials' el president i la consellera delegada de Vèrtix, Felip i Elena Massot i el president i CEO de Morillas Brand Consultants, Lluís i Marc Morillas, han exposat quins són els punts forts i els reptes als quals ha de fer front l'empresa familiar. En la seva intervenció per presentar la taula el director Territorial de Catalunya i Balears de Cesce, Joaquim Montsant, ha reivindicat el paper de les empreses familiars i ha subratllat aspectes com que estan "arrelades al territori", que estan presents en molts sectors i en alguns fins i tot són líders. També ha emfasitzat que estan molt internacionalitzades i que entre els seus reptes hi ha el relleu generacional i la col·laboració entre empreses perquè "puguin pensar en projectes de futur".

Felip Massot ha defensat que Catalunya és un país d'empresa familiar i que cal recolzar-la i que estigui "arrelada al territori". Al seu torn Elena Massot ha explicat que la transició lenta que han fet en l'empresa els ha ajudat i ha reflexionat sobre l'autoritat, tot lloant que el seu pare no l'hagi qüestionat mai. També ha defensat la importància del protocol familiar, que en el cas de la seva empresa ha estat de gran utilitat. Igualment ha explicat que per a ella ha estat "un luxe la convivència" amb el seu pare. El repte que tenen ara, ha dit, és el relleu a la tercera generació i ha defensat que la incorporació a l'empresa familiar "no ha de ser l'única opció" per als joves.

Lluís Morillas ha explicat que el seu pare va ser un dels impulsors del disseny a Catalunya i com l'empresa ha crescut amb diverses filials i sent liderada ara pel seu fill. Al seu torn Marc Morillas ha exposat que porten més de 14.000 projectes a l'esquena entre els quals per a La Sirena. I ha posat sobre la taula el que pot arribar a suposar la intel·ligència artificial per a les empreses, que ha defensat com una oportunitat.

'El cas d'èxit de Movetia'

Tot seguit ha tingut lloc la ponència 'El cas d'èxit de Movetia', a càrrec del seu fundador, Jordi Termes. Movetia és una empresa dedicada a oferir solucions per a empreses que Termes va iniciar des de zero als 38 anys després de la seva trajectòria i l'experiència recollida en importants multinacionals, la qual s'ha posicionat com a un referent del sector en l'actualitat. De fet, Movetia ha estat escollida durant tres anys consecutius com a una de les empreses de major creixement a Europa per part de Financial Times i ha aconseguit tenir una estructura de prop de 150 treballadors i més de mig miler de projectes a l'esquena.

El ponent ha explicat que, des de l'inici, una de les claus per a les empreses emergents és aprofitar les seves fortaleses per diferenciar-se de la competència. Precisament, el seu model d'èxit s'ha sustentat sobre pilars com la innovació; rodejar-se d'un equip professional; i cuidar la relació amb els clients, especialment si l'objectiu és que perdurin en el temps. Aquesta estratègia ha permès a Movetia, entre d'altres, ser el responsable de projectes per a entitats financeres que estan a l'ordre del dia com Bizum.

Les experiències de les empreses emergents

Els joves emprenedors han estat els protagonistes de la darrera de les taules del matí, la dedicada a les 'start-ups' i en la qual han intervingut el CEO de Cellab, Àlex Marfany; la COO d'Uniscool, Montse Vilarrubí; el cofundador de Dapibus, Arturo Almazor; la fundadora i CEO d'Accexible, Carla Zaldúa i el cofundador d'Imascono, Pedro Lozano. En la seva intervenció inicial, el director de Deloitte a Andorra, David Berruezo, ha recordat que a Andorra hi ha un centenar d'empreses emergents i ha subratllat "iniciatives interessants" per donar-los suport com l'Andorra Business Market o els 'bootcamps'. També ha defensat que perquè el "Pirineu es converteixi en un territori d'innovació" cal que hi hagi una interrelació entre l'empresa en general i les empreses emergents.

El managing director StartMeUp Deloitte, Mario Teijeiro, ha posat sobre la taula que les empreses emergents estan patint molt directament la incertesa davant el nou ordre mundial. Així, ha esmentat "l'elevat proteccionisme que s'està vivint", que s'estan retardant les aprovacions de certs fàrmacs o la frenada a la lluita contra el canvi climàtic. Però malgrat tot, ha volgut també incidir en les oportunitats per a les empreses emergents, ja que "en temps de crisi és quan sorgeixen les veritables idees".

Cadascun dels emprenedors que han intervingut en la taula han explicat a què es dedica la seva empresa i les oportunitats de negoci que veuen en el futur.

Política aranzelària de Trump

La política aranzelària impulsada per l'administració Trump i els efectes que té sobre l'escenari econòmic mundial i europeu ha estat tema que aquest divendres ha centrat el debat en el marc de la 36a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu. De fet, tant el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, com el president de Caixabank, Tomás Muniesa, han coincidit en assenyalar les conseqüències que les decisions del president nord-americà poden provocar a mitjà i llarg termini pel que fa a un increment de la inflació i els tipus d'interès.

En el marc de la conversa que ha mantingut amb el director general del cercle d'economia, Miquel Nadal, Escrivá ha reconegut que ara com ara "estem en un entorn internacional que és molt dominant" i que, des d'Europa, "no podem ser inherents a aquest context" que, sens dubte, es troba en un moment de canvi per les polítiques de Trump. En aquest sentit, ha comparat la situació econòmica amb la que es va viure amb la Covid-19, amb la diferència que "aleshores era fàcil identificar l'escenari que s'havia de neutralitzar, però en la situació actual això és molt més difícil".

D'aquesta manera, ha posat en relleu que "tota la política aranzelària té un efecte molt ambigu sobre la inflació" i, malgrat que a curt termini no s'estan experimentant un increment de preus, "a horitzons més llargs no ho podem saber". El context actual, doncs, "pot portar a una pèrdua de l'eficiència de l'economia mundial i fer baixar el creixement internacional", a la vegada que s'incrementa la pressió fiscal a conseqüència de la inseguretat europea.

Pel que fa a l'economia espanyola, ha asseverat que en aquests moments "està creixent a un ritme molt elevat", superant fins i tot les precisions inicials, malgrat que si a partir del juliol es consuma un increment de la política aranzelària, i una posterior represàlia per part d'Europa, aquest creixement actual de l'economia podria reduir-se en tres dècimes a finals d'aquest any i en quatre de cara al 2026. Tot i això, ha afegit, "l'economia espanyola té una previsió de creixement forta i encara no hem detectat elements de feblesa".

Finalment, ha indicat que arran de les decisions de Trump també estan tenint lloc dos fenòmens que no s'havien vist abans com la depreciació del dòlar i un increment substancial a llarg termini del deute públic dels Estats Units. Per tot plegat, ha advocat per donar més recursos al sector públic, ja que "com millor funcioni l'administració pública, millor funcionarà l'economia".

Muniesa advoca per una Europa més forta 

En el seu torn, Muniesa ha manifestat que estem "en una voràgine de canvis", la qual cosa provoca que avui en dia tingui "una opinió personal" que en tres dies podria ser diferent. Fet aquest advertiment, ha remarcat que estem davant un canvi d'ordre mundial. "Darrere del Trump hi ha gent que saben molt bé el que volen i no ens ho podem prendre a la lleugera", ha valorat a preguntes del periodista Josep Puigbó, que moderava l'entrevista amb la qual s'ha obert la sessió de tarda.

Muniesa ha indicat que darrere la política aranzelària de Trump hi ha la intenció que els empresaris americans inverteixin al país i "això generi treball". I també ha recordat que sembla que la voluntat del president dels Estats Units seria la de destinar part d'aquests diners a abaixar impostos, "però no als més rics", ha remarcat, sinó als seus electors.

Quant a les conseqüències de les polítiques dels Estats Units, la principal ha dit que pot ser la inflació i la pujada dels tipus d'interès, la qual cosa afectarà "les classes socials més baixes". I ha alertat que estem davant un escenari que encara pot tenir moltes derivades.

Muniesa ha opinat que "Europa està davant un gran repte. Els aranzels són una oportunitat històrica de donar un pas endavant o segurament caure en la irrellevància". I per fer aquest 'pas endavant' "ha de ser Europa". Ja que ha opinat que es va "fent petita" en importància econòmica i de població i va perdent força i si a més no va "junta", la influència és encara menor.

El diagnòstic sobre què hauria de fer Europa és determinat pels informes Draghi i Letta, ha dit, i el que cal és "fer-ho"; el problema, opina, és que és "molt complicat" en una Europa on tot ha de ser per unanimitat. I qüestionat per Puigbó ha manifestat que els lideratges a Europa són "febles" i que calen més "normes europeistes". "Necessites polítics amb molta idea d'Europa i molta capacitat de sacrifici". I ha advocat perquè no totes les decisions s'hagin de prendre per unanimitat. "Menys burocràcia, més flexibilitat", ha defensat.

Pel que fa a Espanya ha opinat que "des de la crisi ha fet els deures i els ha fet molt bé" i que té un PIB i una inflació que és millor que a altres països.

Quant a la banca ha destacat que els bancs espanyols tenen molt poc endeutament i estan més capitalitzats. "La sanitat del sistema financer espanyol és molt sòlida", ha defensat, segurament una de les més sòlides d'Europa, ha afegit. Els reptes són la digitalització i la intel·ligència artificial.

Ha esquivat la pregunta sobre l'opa de BBVA a Banc Sabadell i ha opinat que a Europa podrien haver-hi entitats més grans però que el problema és que de moment no hi ha un mercat comú veritable.

Crida a Europa per cloure la Trobada

La cloenda d'aquesta 36a edició de la Trobada Empresarial ha comptat amb la intervenció de la secretària d'Estat de Cooperació Internacional del govern d'Espanya, Eva Granados, qui ha aprofitat les seves paraules per fer una crida a Europa per tal que sigui "més ambiciosa i audaç" per tal d'afrontar el panorama econòmic actual, ja que "el risc d'irrellevància només depèn de nosaltres". Així doncs, ha advocat perquè "les institucions europees siguin més àgils a l'hora de prendre decisions" i que també "augmentin la competitivitat".

Pel que fa al finançament, ha recordat que des del govern espanyol, "estem demanant que hi hagi major pressupost de la UE" i que sigui més ambiciós per tal de fer front al context d'avui dia. "Necessitem més inversió pública per generar més béns públics europeus", ha assenyalat. A la vegada, ha posat l'accent en la necessitat que Europa sigui "més responsable amb la seva seguretat".

Finalment, el president de la Trobada, Josep Serveto, ha manifestat que en aquesta 36a edició s'ha viscut una Trobada "d'altura" que ha aplegat més de 900 assistents, prop d'un centenar de mitjans acreditats, una vintena de ponències "i un dia i mig enriquidor en tots els sentits". Així mateix, ha posat en relleu que "en un entorn on els aranzels provoquen inflació i un possible canvi de cicle i rescissió, la trobada ha intentat posar llum a aquesta incertesa".