Ni defensa ni orgull (75-107)

El MoraBanc Andorra arriba a l’aturada per la Copa del Rei i les Finestres FIBA de la pitjor manera possible. Bé, de la pitjor no perquè el Burgos va tornar a perdre (amb això ens hem de conformar) i els tricolors passaran aquests 20 dies sense bàsquet fora de les posicions de descens i amb un triomf de marge amb la zona calenta. Però si factualment no arriba de la pitjor manera possible, sí que ho és pel que fa a les sensacions. Perquè perdre contra el València no és que sigui una possibilitat, sinó que és el normal. Perdre de 32 com ahir amb el 75-107, fins i tot podria ser comprensible vist que els de Pedro Martínez són a hores d’ara un dels millors equips d’Europa. Però el que no és comprensible ni és acceptable és la imatge de vergonya i de ridícul que va mostrar ahir en molts moments. La parròquia del Pavelló Toni Martí pot tenir moltes coses, però si una cosa no és, és tonta, i per això va anar marxant al descans o al final del tercer quart veient l’espectacle que estava oferint-li l’equip. Tot plegat amb la pitjor entrada del curs amb només 2.732 espectadors a la graderia.

I és que l’equip va tornar ahir als tenebrosos moments d’inici de temporada en un partit que va ser un calc al del Tenerife, aguantant un quart i passejant-se a partir de llavors deixant una imatge que feia mal a la vista. Ja no només per no poder o no saber-ne, era fins i tot la sensació de no voler que desprenia per moments l’equip sobre el parquet. I és que els passos endavant que el MoraBanc havia fet amb Tabak (això és indubtable) van convertir-se ahir en molts més passos enrere, demostrant que ni la culpa era de Joan Plaza (almenys no tota), ni la solució és Zan Tabak (al menys tampoc tota). Perquè els que caminaven a la pista perdien pilotes absurdes, regalaven rebots i punts fàcils al contrari, o no es posaven a defensar (potser aprofitant el cap de setmana de Carnaval i de l’All-Star, van voler disfressar-se del partit de les estrelles on directament no hi ha defensa) eren els jugadors. Perquè n’hi ha uns quants que no donen per a més, i si després les estrelles no tenen el dia i cadascú fa la guerra pel seu compte, miau. I encara gràcies ahir de Kyle Kuric, que va reaparèixer després de la seva lesió, i que va ser l’única bona notícia del partit amb els seus 25 punts perquè si no, tot hauria estat encara pitjor.

Venen 20 dies sense partit fins a rebre al Saragossa. 20 dies que seran importants pel que acabi passant a final de temporada. El club busca reforços, i fora bo que arribessin i que s’encerti, perquè, si no, tocarà patir (encara més).