Josep Saravia, president d'Assandca
Josep Saravia: “Necessitem més investigació i una unitat de radioteràpia”
El president d’assandca denuncia que els pacients oncològics ha d’anar a Espanya a fer tractament de quimioteràpia
Josep Saravia, president de l’associació Assandca.
Josep Saravia conversa amb el Diari d’Andorra amb motiu de la celebració, dimecres vinent, del Dia mundial contra el càncer. Explica els problemes dels malalts i les reivindicacions d’Assanca.
Quins són els principals objectius d’Assandca i com han evolucionat des de la seva creació?
El nostre objectiu era recolzar el pacient, estar al seu costat amb tot el que puguem ajudar-lo. Quan vam començar, el recolzament era sobretot informatiu. Ara hem evolucionat, tenim acords amb pisos tutelats i tenim el tema del transport sanitari, entre altres activitats lúdiques i esportives.
Com descriuria la situació actual del càncer a Andorra, tant a nivell de diagnòstic com a tractament?
El càncer, en general, és la malaltia que està augmentant. A Andorra estem evolucionant, però pensem que el país hauria de ser capaç de cobrir el tractament al 100%, perquè, si no, la gent ha d’anar a fer-lo a Espanya. Andorra no està malament, perquè el tractament s’està donant a tots els pacients, però podríem millorar. El Principat el que necessita és més investigació, perquè ara és bastant poca. Si hi hagués més investigació, avançaríem més.
“Hem d'enfrontar la malaltia i ens afegim a l'eslògan del Bàsquet, mai por"
Per què és tan important disposar d’un registre oficial de casos de càncer a Andorra?
Bàsicament per saber on ens movem, actualment, nosaltres estem fent les coses per intuïció. Si tinguéssim les dades, podríem fer campanyes molt més agressives. El registre tumoral només el té l’hospital i l’utilitzen internament per poder treballar.
Quins entrebancs us heu trobat a l’hora d’obtenir dades sanitàries fiables dels malalts i les malalties?
Andorra és un país on les estadístiques són nul·les amb el tema del càncer i fa 10 anys que les estem demanant, no estadístiques només hospitalàries, sinó estadístiques poblacionals. Nosaltres som una associació privada sense ànim de lucre, amb la qual cosa mai tindríem la categoria de poder demanar informació oficial ni a Govern ni a la CASS. Nosaltres depenem del fet que vulguin publicar-la.
Heu renunciat al projecte d’una unitat de radioteràpia a Andorra?
No, no hi hem renunciat. El Govern la va aprovar amb el senyor Toni Martí, però era final de mandat, amb la qual cosa hi va haver eleccions, i el nou ministre de Salut, el senyor Benazet, no ha sigut mai amic de muntar una unitat de radioteràpia i sempre ho ha expressat d’aquesta forma, i va quedar parat. Crec que és un projecte que no només seria beneficiós per a Andorra, sinó per a tots els Pirineus, ja la gent vindrà al país a tractar-se. Primer, el problema era el tema econòmic, després que no hi ha prou gent malalta, ara ens diuen que no troben tècnics que puguin fer anar les màquines. És el que diu Govern, per tant, no s’està tirant endavant.
Com afecta els pacients haver de desplaçar-se fora del país per rebre tractaments com la radioteràpia?
El fet que la radioteràpia es faci a Barcelona provoca un malestar molt important en la majoria de gent, perquè et trobes malalts que quan ja porten 2, 3, 4, 10 sessions i encara n’han de fer 10 més, hi ha moments en què diuen que no aniran a Barcelona, que es queden aquí perquè estan cansats. Quan veus que una persona es juga la vida i que para el tractament perquè està cansat, vol dir que aquí falla alguna cosa.
Com definiríeu la relació d’Assandca amb el Govern d’Andorra?
La relació no és dolenta perquè a nivell personal entenen que nosaltres no busquem un aprofitament nostre, busquem una millora per al pacient. Per aquest costat no ens poden maltractar. Com a estaments, estem una mica, a vegades, encarats, amb la qual cosa, a vegades hi ha una relació una mica d’amor-odi.
Quin impacte té la Llei de l’oblit oncològic per a persones que han superat un càncer?
Aquesta llei, en un principi, és important sobretot per a infants. Una persona que als 40 anys tingui un càncer ja ha fet la seva vida professional, però un nen quan arriba a adult pot tenir problemes en certs tràmits. Tenim sort que les asseguradores –quan un banc et demana una assegurança de vida per demanar un crèdit– no posen moltes més traves a una persona amb càncer que a una persona que no en té. Això sí, si el càncer torna, les assegurances no el cobreixen i ho pagués a part.
Quin missatge voleu transmetre a la ciutadania amb motiu del Dia mundial contra el càncer?
Nosaltres assumim molt l’eslògan que té el Bàsquet Club Andorra – BC MoraBanc, amb qui col·laborem pel Dia Internacional del Càncer de Mama –farem un acte–. Ells sempre posen en el seu eslògan “mai por”. S’ha d’assumir que tenim un càncer, però no ens hem de sentir cohibits, ja que cada dia els càncers tenen més solució. El que hem de fer és confiar que el nostre tingui solució