perfils

Quan preguntem a Conxita Marsol (Artesa de Segre, 1960) per aquesta idea que circula sotto voce –o en veu alta, vaja– segons la qual el consolat no és més que un pas en l’assalt a la capçalera del Govern, asseg...

Coses que té la vida, a Dolors Carmona –“si us plau, Maria Dolors, que és com em van posar”– van ser els assumptes del cor els que la van portar a Andorra des de Reus, on va néixer el 1959. “I ara em sento molt...

Fa quinze anys que un bon dia Emi Matarrodona va llançar el televisor per la finestra. Bé, no literalment, encara que tampoc seria una imatge excepcional en una dona de caràcter expeditiu i poc donat a les co...

Algú m’aconsella que per iniciar una conversa amb Miquel Aleix (Escaldes, 1951) el millor és fer que parli de vi. Funciona. “La viticultura és una afició que tinc des de jove perquè l’avi ja tenia una petita vi...

Ara que estem en campanya és el moment que els polítics ens escoltin.” Això s’ho deia Rosa Gili el 2005, abans de pensar que un dia seria consellera general i candidata a cònsol i que, per aconseguir-ho, hauria...

Higini Martínez-Illescas (Andor­ra la Vella, 1966) confessa una enveja considerable per no estar a Silicon Valley, “amb els inputs que reps, la retroalimentació de centenars d’empreses” desenvolupant un mateix ...

La primera interacció de Jordi Rubia (Escaldes-Engordany, 1967) amb la política té nom propi: Dot Martí, pare de l’excap de Govern. Venia per casa a cobrar el lloguer del pis i sempre trobava el temps per fer-l...

L’entrada en política de Josep Majoral (Sant Julià de Lòria, 1976) és fruit d’una visió. O quelcom de similar. En tot cas, la imatge de Josep Pintat –amb qui la família manté amistat– assegut a la taula de casa...

És el candidat a cònsol més jove de la contesa, però a Cerni Cairat (Sant Julià de Lòria, 1993) l’acompanya el pes de la història. “És clar que a casa sempre hem tingut molt present la figura del besavi”, l’emb...

Jo sé el que és la matança del porc”, agafar-lo per la cua mentre el degollen d’un tall encertat per evitar que es perdi la rica sang que abans servia d’aliment. Assaboreix el Londres cosmopolita i no s’ha perd...

La família que vota unida roman unida. Podria ser la divisa dels Mas de cal Martí de les Bons, “una de les famílies més antigues” de la parròquia, recalca Laura Mas, cap de la llista demòcrata i descendent d’un...

David Rios (Vilanova i la Geltrú, 1971) era d’aquells mar­recs que així que li queia qualsevol maquinària de l’espècie que fos a les mans l’havia necessàriament d’esventrar per veure què la posava en marxa. Alg...

Per a Esther Vidal (Escaldes-Engordany, 1976) aquesta entrevista, feta uns dies abans de l’inici de campanya, és la primera. No la primera de les eleccions, sinó el debut absolut, així que –ho notem, està entre...

Comencem per la curiositat purament anecdòtica: Santiago González és el segon nascut a la província de Lugo –amb Jordi Balsa, per Ordino– que encapçala una llista de terceravia. El candidat encampadà, el 1988, ...

Es defineix Jordi Balsa (Andorra la Vella, 1977) com un home obsessiu: “Quan fico la banya en alguna cosa, arribo fins a les últimes conseqüències”

Ja ens perdonaria Tom Wolfe el préstec sense permís, però és que aquell Charlie Croker que retrata a Tot un home, el magnat un pèl fatxenda i desimbolt, l’estereotip de self made man enfilat des del no-res no se’ns desempallega del cap

Es pot dir de Sandra Tudó, de fet ho diu ella mateixa, que és rebel però no tant. “Sóc inquieta, optimista i és cert que vaig tenir una època d’oposar-me més al pare, però ara veig que no tot és tan blanc o tan negre”

Ha dit Josep Àngel Mortés (Ordino, 1963) en alguna ocasió que la política que es fa a Andorra és ,per a ell, més una qüestió de seny que d’ideologia

Lluís Molné, pare de la candidata massanenca, va tastar l’adrenalina de la competició pura i dura després de participar en tres Jocs Olímpics (Oslo, el 1952; Cortina d’Ampezzo, el 1956 i Squaw Valley, el 1960)

Ja començava a pentinar cabells blancs Francesc Camp (Andorra la Vella, 1967) que es va decidir a provar amb l’escalada per primer cop i de seguida, l’any passat, es va enfilar a l’Aconcagua

Són coses que amb el temps i l’experiència s’assumeixen però així, d’entrada, una entrevista personal és una proposta que preocupa el candidat més o menys neòfit