Albert Roig

Les coses importants no les ha de decidir la ciutadania, sinó els polítics d’un i altre costat tancats en uns despatxos repartint-se el poder i satisfent els poders, tot jurant-se lleialtat en l’alternança per ...

Només una ràpida lectura a les previsions de les novetats literàries d’aquesta tardor que els mitjans ja van avançant provoca cert delit i que les esperem amb una no menys certa ansietat. Els noms dels autors s...

Si alguna cosa ha posat en evidència les declaracions i contradeclaracions dels ministres Rossell i Jover és que hi ha sensibilitats diferents dins del Govern a l’hora d’afrontar el conflicte que suposa l’abús ...

“Escriure no pot escapar de la ridiculesa irreductible de voler ser llegit”, ens diu Joan Burdeus en el tercer lliurament dels articles que, sota el genèric títol de Curs de periodisme cultural d’estiu (www.nu...

L’estiu, i sobretot l’agost, fa que tot vagi més relaxat, més tranquil. Sembla que no hi hagi tanta pressa, que l’estrès s’agafi uns dies de vacances i, si no és per ensurts indesitjables d’esllavissades, aldar...

Un model turístic de país és un concepte molt més ampli que una avinguda reformada i adaptada a l’ús únic dels vianants. Per molt important que sigui aquesta avinguda, avui en dia sortosament Andorra ofereix al...

Malgrat l’optimisme que es desprèn de les declaracions de les autoritats lauredianes sobre la viabilitat del ràfting després d’haver-lo posat a prova durant els dies de festa major, ja em permetran que contin...

Som brillants i mediocres alhora. Som capaços d’impulsar grans o petites iniciatives, construir nous marcs que posen en valor el nostre país, parròquia o poble, però al mateix temps els fem perdre aquest valor ...

Viure en un món de soroll ens empobreix de forma irremeiable. No contrastar les diferents realitats o les opinions oposades i tancar-nos en el nostre espai de confort, en la bombolla dels que pensen com ...

És més que evident que la política nacional i la parroquial s’assemblen com un ou a una castanya. A les eleccions comunals hi juguen molts altres factors més determinants que no pas les directrius de les matri...

De totes les festes d’interès cultural incloses com a bé immaterial en l’inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, el Roser d’Ordino d’enguany mereix un especial esment. La celebració, tal com la cone...

No podem entendre la idiosincràsia, la personalitat, el tarannà d’una societat sense tenir en compte la cultura popular. Respectar-la i permetre que es desenvolupi com ho fan altres formes oficials, és clau per...

El món de la cultura continua amatent, amb certa cura val a dir, esperant a veure quines seran les polítiques que arribaran amb la nova ministra, o més ben dit, quin serà el projecte cultural de país que regi...

De vegades, en els articles d’opinió ens trobem la sorpresa de veure com un membre de la majoria política per primera vegada parla sense embuts de la necessitat de sumar la cultura pròpia a l’oferta turística d...

Dilluns passat a la Tribuna d’aquest Diari l’apreciat Pere Babi publicava un article en el qual donava la seva visió sobre quina hauria de ser la destinació de Casa Rossell, incloent-hi algunes pinzellades de l...

Dimecres van sortir publicats al mateix moment dos articles d’opinió de signe polític contrari. En un d’ells, al Diari d’Andorra, l’exministre Jordi Cinca justificava el pacte de govern entre les tres forces po...

La cultura del pacte és una expressió que hem llegit o escoltat de forma sovintejada des que les eleccions no van donar una majoria absoluta i se la invoca per tal de fer viable un govern estable de cara als p...

Moderació, concertació, consens, estabilitat, transversalitat, sentit comú, responsabilitat, acció política... són alguns dels conceptes que escoltem i llegim amb certa regularitat des que el 7 d’abril els resu...

La fragilitat de les comunicacions viàries del nostre país amb l’exterior s’han posat de nou en evidència amb el tancament de l’RN-22 sine die. És veritat, la natura és imprevisible o potser hauríem de dir que ...

Les seves paraules sempre et conviden a la reflexió, comparteixis o no el seu criteri. No és la primera vegada que escric sobre l’Antoni Morell, o m’hi refereixo en algun dels meus comentaris, però és que parla...

Mentre els nous consellers electes es prenen el seu temps per pair, meditar i decidir què faran amb la representació que els ha donat el poble, no ens queda més remei que esperar, tot entonant Maria del Mar Bo...