Tinc la sensació que aquesta haurà estat una de les campanyes electorals més grises dels darrers temps. Més fins i tot que les comunals de fa quatre anys, en què les xifres de participació van ser les més baixes de la història. Recordin, a Andorra la Vella els votants no van arribar ni al 50%. No sé si aquesta grisor es reflectirà en l’abstencionisme o el vot en blanc, tot i que el fet que a la majoria de parròquies la confrontació hagi estat a dos –que convida més a la confrontació i al debat– pot haver animat l’elector a anar a Batllia o a desplaçar-se al comú diumenge. En la darrera setmana la cosa s’ha animat en alguna parròquia –l’escaldenca, per exemple, segurament la més disputada de totes–, però en d’altres ha succeït a la inversa: van començar forts –Sant Julià amb el comunicat del sindicat de treballadors del comú o Ordino amb els dos debats seguits (ATV i Diari TV )– i a mesura que ha avançat la campanya s’han anat fonent i l’interès ha estat més a llegir les contracròniques d’actes i debats que no pas l’exposició diària que fan els candidats del seu programa. No hi ha dubte, malgrat l’exigència mediàtica –algun dia ens haurem de replantejar els mitjans quin seguiment de campanya fem– el treball dels candidats és de fons, de trucades, de missatges, d’anar-los a veure a casa, que encara n’hi ha dels que exigeixen ser visitats per comprometre el vot. Diumenge posarem fi a un cicle electoral que haurà durat un any sencer i que quan arriba a aquestes dates ja agafa l’elector fart i esgotat. I és una llàstima, perquè sempre he pensat que les eleccions comunals són les més interessants, per la proximitat i perquè representen en bona part l’essència d’aquest país.