Les disputes territorials pel riu Massat tornen al Tribunal Superior

El comú d’Encamp presentarà recurs contra la darrera sentència de la Batllia sobre la partició de Concòrdia a la zona del riu Massat. Segons el dictamen, la divisió parroquial passa per la línia de creus de terme i desestima la demanda del comú d’Encamp de fixar els límits a la llera del riu. La sentència remarca que el conflicte territorial ja va ser jutjat pel Tribunal Superior el 2000 i manté que l’afer no es pot tornar a qüestionar ni discutir.

La Batllia manté que l’afer ja va resoldre’l el superior el 2000

El comú de Canillo, per la seva part, ha rebut la sentència de la Batllia relativa al litigi de Concòrdia, emesa el gener passat, amb “respecte institucional i satisfacció”, ja que considera que “aporta claredat jurídica sobre una qüestió que s’ha allargat en el temps”. La corporació valora positivament que la resolució judicial “permeti oferir un marc definit per avançar amb seguretat jurídica, sempre des del respecte a les institucions i a l’estat de dret”.

Canillo considera que la resolució ha de servir per “mirar endavant”

Tot i això, el comú de Canillo subratlla que, més enllà de les conclusions de la sentència, la voluntat de la corporació “ha estat i continua sent la de mantenir unes bones relacions institucionals, de diàleg i de cooperació amb el comú d’Encamp, amb qui comparteix territori, interessos comuns i una llarga trajectòria de convivència i col·laboració”.

En aquest sentit, el comú canillenc considera que aquesta resolució judicial “ha de servir per mirar endavant, reforçar la cooperació institucional i centrar esforços en els reptes compartits que afecten la ciutadania d’ambdós comuns”.

En disputa

A la zona encara hi ha dos terrenys en disputa: els del pic de Maià i els del riu Massat. El del preu just que Canillo havia de pagar pel giny del Pla de les Pedres, propietat d’Ensisa i situat dins del terme d’Encamp, va posar fi el setembre del 2024 a un dels conflictes històrics entre les dues parròquies.

Segons la sentència del Tribunal Superior del 2000, els límits entre parròquies van quedar fixats posteriorment a l’escriptura de Concòrdia del 1672 “per la divisió de termes que feren les mateixes parròquies i de la qual són proves fefaents les visures de creus de terme de 1771, 1801 i 1871”. La sentència de la Batllia, per la seva part, conclou que els fets ja van ser jutjats fa 26 anys i, per tant, defuig tornar-los a dirimir. La pilota torna a la teulada del Superior.