Viladomat contra Canillo i Encamp

Els conflictes territorials entre Canillo i Encamp són inacabables per molt que s’hi esforcin els respectius cònsols. Fins i tot després d’arribar a un acord, firmar-lo en un entorn simbòlic i quan sembla que s’ha posat fi a les discrepàncies històriques sobre un dels molts litigis que tenen pendents, sempre hi ha algú que troba un motiu (o tres) per reobrir-lo i abocar de nou les parts als jutjats. És el que ha passat ara amb l’entesa sobre el telecadira del pla de les Pedres. El màxim accionista de Saetde, Joan Viladomat, ha demandat el comú de Canillo i el d’Encamp perquè considera que el pacte al qual van arribar a final de setembre passat vulnera la nova concessió del domini esquiable i que el nombre de metres quadrats del terreny afectat estan completament fora de lloc. El conflicte esclata l’any 2000 amb la partició del terreny de Concòrdia, que atorga a Encamp la zona on Ensisa va construir el giny mecànic i s’acorda que haurà de satisfer “un preu just” per l’ocupació del terreny. Després de 20 anys de picabaralles i de demandes inversemblants, els cònsols Jordi Alcobé i Laura Mas firmen la pau i estableixen que Canillo pagarà 2,2 milions en 15 anys al comú d’Encamp. I el que havia de ser el primer pas per pacificar definitivament les relacions, a falta encara de resoldre els litigis pels terrenys del pic de Maia i els del riu Massat, ha acabat en un miratge per la decisió de Viladomat de reclamar la nul·litat del conveni per mitjà d’un recurs contenciós administratiu contra els dos comuns que la Batllia ja ha admès a tràmit.

La interpretació del cas per part de Canillo i d’Encamp, però, presenta matisos. El primer no va respondre a les preguntes ni al recurs administratiu previ que va presentar Saetde, en considerar que l’acord no ofereix cap mena de dubte sobre els aspectes que es volen discutir, i en el cas que s’hagués d’interpretar seria responsabilitat dels tribunals. Mentre que Encamp sí que hi ha respost i considera que no tan sols ha dissipat tots els dubtes, sinó que s’alinea amb les posicions de Saetde: “El conveni diu o volia dir...”. En qualsevol cas, però, el recurs interpel·la les dues corporacions perquè el pacte està firmat conjuntament al BOPA del 31 d’octubre del 2024.

Tres motius

La quantitat a pagar pactada per a l’ús del telecadira ni apareix a la demanda, sinó que aquesta es fonamenta en qüestions derivades de l’ocupació del terreny, de procediment i de les interpretacions oposades dels dos comuns sobre el redactat definitiu. Hi ha tres motius sobre els quals el demandant argumenta la necessitat de declarar nul el conveni.

En primer lloc, perquè pateix de vicis formals, tot i que especifica que amb conveni o sense Ensisa podrà seguir fent ús del terreny ocupat pel telecadira. El segon és per la falta de consentiment, i és aquí on es va al moll de l’os de l’enfrontament. La superfície afectada segons el conveni i el comú de Canillo és de 510.834 metres quadrats, mentre que per a Saetde i el comú d’Encamp només és de 18.224 (el que ocupa exclusivament el telecadira). De la mateixa manera que els demandats entenen que durant els primers deu anys podran fer obres i noves instal·lacions a la zona, prèvia llicència d’Encamp, mentre que per als segons res de res que vagi més enllà del giny en funcionament. I és sobre aquest “dissens” entre els respectius òrgans comunals que s’impugna l’acord. Finalment, Viladomat considera que els drets d’explotació del telecadira “s’han extret dels drets concessionals de Saetde”, cosa que el comú d’Encamp, segons el recurs presentat, no podia fer. Per tornar a qüestionar a continuació els metres quadrats afectats i la prerrogativa d’Ensisa de fer treballs a la zona. Tres motius que la Batllia haurà de determinar si tenen fonament. Les parts demandades tenen fins a la setmana vinent per contestar al recurs.

Paradoxa

El recurs presentat per Joan Viladomat té una última deriva i és que la demanda va contra dos dels seus socis; amb diferents graus d’intensitat però socis al cap i a la fi. El cas del comú d’Encamp és el més directe, ja que és un soci de referència a Saetde. Mentre que en el cas de Canillo, via Ensisa, ambdues societats formen part de Grandvalira i, per tant, de la societat Nevasa, que comercialitza el domini esquiable “més gran dels Pirineus”.