CONFLICTE TERRITORIAL ENTRE PARRÒQUIES
Canillo venç el plet per la partició de Concòrdia a la zona del riu Massat
La Batllia diu que la divisió passa per la línia de creus de terme i desestima la demanda d’Encamp de fixar els límits a la llera del riu
Zona del riu Massat (Bordes d'Envalira)
L’acord entre el comú de Canillo i el d’Encamp pel preu just pel giny del pla de les Pedres va posar fi a final de setembre del 2024 a un dels molts conflictes històrics entre les parròquies. Amb el pacte tot apuntava que s’obria una nova etapa en el fons i la forma en la manera de resoldre les picabaralles entre ambdues corporacions, en allò que afectava la partició dels terrenys de Concòrdia i més enllà de Concòrdia. La realitat era i és que encara queden dues zones pendents de pacificar: els terrenys del pic de Maià i els del riu Massat. Pel que fa a aquesta segona zona, encara queda un llarg camí per arribar a un acord definitiu, i això que la primera controvèrsia als jutjats és de l’any 2000. Ara s’ha escrit un nou capítol amb la sentència de la Batllia d’aquest gener, que desestima la demanda d’Encamp i fixa que la partició no passa per la llera del riu, tal com pretenia el comú, sinó per la línia de creus de terme, segons una sentència del Tribunal Superior. O el que és el mateix, el terreny en litigi (vegeu fotografia, la zona en color groc) pertany a Canillo. La sentència no és ferma i s’hi pot interposar un recurs en contra a la sala civil del Superior, amb la qual cosa tonem a començar. La batlle no entra en el fons de la demanda, sinó que argumenta que l’afer ja va ser sentenciat amb data 30 de novembre de fa més de 25 anys i, en conseqüència, no hi ha res a qüestionar. “[...] amb posterioritat a l’escriptura de 1672 Canillo i Encamp es posaren d’acord i fixaren definitivament la línia divisòria dels seus termes parroquials”, i “que aquesta línia divisòria ha estat indiscutiblement i definitiva plasmada en el plànol [...]”, conclou l’aute. Demandes i contrademandes a totes les instàncies han marcat històricament la resolució del conflicte per partir-se el terreny de la discòrdia. Els límits de la zona esmentada en són un bon exemple, des del moment que aquesta última, per ara, sentència de la batlle es remunta a principi d’aquest segle, per situar l’argumentari sobre si la partició passa per les creus o pel llit del riu. I pel que considera, i sense deixar escletxes a cap mena de dubte, és que no hi ha res a parlar que no s’hagués parlat abans.
I tant que ve d'un pam
Els límits entre les parròquies vindrien fixats amb posterioritat a l’escriptura de Concòrdia del 1672 per tres visures de creus de terme del 1771, 1807 i 1871, en un acord entre ambdues parròquies que, en principi, havia d’establir per sempre la línia divisòria, destaca la sentència. La visura del 1771 resol la partició del terreny en disputa, “[...] ja que una cosa són els emprius pactats (escriptura de 1672) i una altra cosa ben diferent la línia divisòria de Parròquies, cosa que no s’havia resolt el 1672 i que sí es va resoldre el 1771 en revisar-se en aquesta darrera data la línia ja definida de la divisió dels termes parroquials”. Però si això no fos suficient, en l’escrit es destaca que “i no solament aquesta visura de creus de terme de 1771 (la qual és la prova més fefaent que hi pot haver per demostrar que el Terreny de Concòrdia ja està dividit perquè se’l varen partir de mutu acord les dues Parròquies abans de 1771), sinó que hi ha encara dues visures més de les creus de terme, l’una de 1807 i la darrera de 1871, confirmatòries de la de 1771”. Amb la qual cosa tanca qualsevol altra possibilitat.
“De manera que mai pot pretendre Encamp, i tampoc Canillo, demanar la divisió del Terreny de Concòrdia en estar el mateix clarament dividit entre ells des d’abans de 1771 per la Serra de les Solanelles i precisament ells ho varen fer i ho varen conformar, constatar i ratificar 3 vegades: el 1771, el 1807 i el 1871; de manera que al Terreny de Concòrdia no hi ha cap copropietat indivisa entre les 2 Parròquies.” És la conclusió de la batlle. Ara caldrà esperar a veure si el Superior ho té tan clar a dia d’avui. Amb el benentès que el comú d’Encamp presenti recurs.
DE QUI ÉS QUÈ
- PARTICIÓ DE CONCÒRDIA. La sentència de l’any 2000 fixa la partició dels terrenys en litigi entre Canillo i Encamp i n’estableix els límits.
- MAS I ALCOBÉ. Els actuals cònsols aposten per la via del diàleg. Només queda tancar la zona del pic de Maià i del riu Massat.
- JA HI TORNEM A SER. Els tribunals prenen de nou protagonisme amb la resolució que diu que no es pot partir el que ja s’ha partit.