CRISI DEL LLOGUER
Un pla vital afectat per l’habitatge
La pressió del mercat de la vivenda impacta cada cop més sobre les famílies joves, immerses en un clima de preocupació i incertesa
Una inmobiliària.
Es van conèixer durant les sessions de preparació per al naixement del primer fill i ara, amb els nadons de tres mesos, són inseparables. Són tres mares que comparteixen experiències sobre la seva situació de lloguer: casos similars, totes fa molts anys que viuen al país, en parella i amb feines qualificades. La primera ho resumeix sense embuts: “Amb aquests preus només ens podem permetre un fill.” Una altra adverteix: “Si apugen més els preus, ens plantem; fa temps que som al país i això és insostenible.” La tercera està preocupada perquè el seu contracte s’acaba al maig.
“Amb aquests preus només ens podem permetre un fill per família”
Els tres casos mostren una realitat comuna: paguen entre 1.200 i 1.900 euros per pisos similars, amb prou espai per criar els nadons. La mare que paga menys afegeix: “Veient el panorama, considero que he tingut sort, visc a Escaldes des de fa tres anys.” L’altra mare també ha acabat instal·lant-se a la mateixa parròquia. Abans de ser mare, pagava 900 euros per un pis més petit; ara en paga 1.650 per un de 110 metres quadrats, un augment que reflecteix la pressió del mercat sobre les famílies joves.
“Si apugen més els preus ens plantem; fa temps que som al país i això és insostenible”
El projecte de llei aprovat pel consell de ministres aquesta setmana preveu que els contractes prorrogats fins al 2027 s’adaptin a la nova realitat. Entre els canvis, els propietaris hauran de notificar amb sis mesos d’antelació qualsevol modificació del contracte –ara només són tres– i s’estableix un IPC màxim del 2,5% per a l’any 2027. Segons els càlculs oficials, els primers lloguers descongelats podrien incrementar-se entre un 3,5% i un 8,5%, segons la combinació d’increment pactat i inflació.
“Avui en dia és igual on visquis, ja no hi ha parròquies més econòmiques que altres”
Al carrer, una mare amb dos fills explica la seva situació: paga 700 euros mensuals des de fa 12 anys a Escaldes, però podria veure el lloguer incrementat fins a 1.005 euros en cinc anys si s’apliquen els augments anuals del 7,5% (5% més IPC del 2,5%). Es tracta d’una pujada de 305 euros al mes, gairebé un 43%, que mostra com la descongelació del mercat impactarà directament en la vida de les famílies. “No està malament, no em queixo”, reconeix, amb una barreja de resignació i desconeixement sobre la nova llei.
“Hem tingut sort, ens agradaria anar a una altra parròquia, però no es pot”
Seguim a peu de carrer i topem amb un cas diferent. Una parella que va decidir comprar un pis abans de la pandèmia no té fills. Se senten afortunats observant com al seu veïnat, a Escaldes, els llogaters paguen entre 2.000 i 3.000 euros al mes. “Amb aquests preus, si ets jove ja et pots oblidar de sortir de casa dels pares”, afirmen amb contundència, adreçant la crítica directament a la classe política. Demanen que “els que estan asseguts al despatx tinguin en compte la societat. Els preus pugen, però els salaris no segueixen el mateix ritme”.
“Si els propietaris ens deixem portar per la cobdícia, el país se’n va a la merda”
Tant hi fa on visquis
Un home que treballa a Andorra la Vella ens explica que, actualment, viu a la Massana compartint pis amb un amic i que paguen 800 euros per 50 metres quadrats. “Avui en dia tant hi fa on visquis, ja no hi ha parròquies més econòmiques que altres”, diu rotundament. Fa gairebé 20 anys que viu al país i recorda com, antigament, les “parròquies altes” eren les més assequibles.
Al centre, trobem el cas contrari. Una jove viu a Andorra la Vella, tot i treballar en una altra parròquia. Comparteix pis de 60 metres quadrats amb la parella i paga 900 euros. Com que és temporada alta, també lloga una habitació al seu germà. “Hem tingut sort, ens agradaria anar a una altra parròquia, però no es pot”, explica.
Moratòria i futur incert
Una parella andorrana travessa l’avinguda Carlemany amb pressa. L’aturem per preguntar sobre la seva situació. “Estem en procés de moratòria”, expliquen preocupats. Viuen a Ordino des de fa 14 anys, però els propietaris els han comunicat que volen vendre el pis; el contracte s’acaba el 2027. Tenen dos fills i no es plantegen abandonar el país. Paguen 1.100 euros per un pis de 118 metres quadrats i amb la família aquí no tenen més remei que quedar-se.