Topall a l’IPC per començar

El consell de ministres va aprovar ahir el projecte de llei del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge prorrogats fins al 2027, el nom amb el qual s’ha batejat el text legal que resol una de les qüestions més delicades i convulses de la legislatura: com afrontar la descongelació del mercat d’habitatge de lloguer vigent des de l’any 2019. El projecte de llei validat per l’executiu entrarà a partir de la setmana vinent a tràmit parlamentari per la via d’urgència, perquè com a màxim al juny ha d’estar aprovat per afrontar les primeres descongelacions a partir de l’1 de gener del 2027. Un dels canvis que comporta el text és que el propietari haurà d’informar el llogater del futur del contracte amb un preavís de sis mesos (el termini actual vigent és de tres mesos). El contingut del projecte de llei és el que ja recollia el Diari a l’edició d’ahir amb una distinció destacada: incorpora un IPC màxim per al 2027 del 2,5%, amb la qual cosa els increments de la mensualitat per als primers contractes descongelats oscil·laran entre el 3,5% i el 8,5% (entre l’1 i el 6% més inflació).

“No és una llei és un projecte de llei, els propietaris han d’esperar que estigui aprovada”
Conxita Marsol, Ministra d’Habitatge

La ministra d’Economia i Habitatge, Conxita Marsol, va exposar en la presentació del projecte de llei que s’havia pres la decisió tenint en compte el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà i la repercussió que pot tenir en els preus i que ja el mes passat es va tancar amb una magnitud del 3,1%: “Ara d’entrada creiem que aquesta llei, en el primer any d’aplicació, l’IPC no pugui ser més alt del 2,5%.” Marsol va exposar que les dades de què disposen és que uns 7.000 contractes seran els primers afectats per la descongelació (signats el 2012 o amb anterioritat o bé amb preus inferiors als sis euros per metre quadrat) dels 20.000 repercutits per les pròrrogues. En el període 2027-2030 s’acabaran d’alliberar la totalitat, segons l’antiguitat del contracte. “Pensem que hem arribat a un projecte de llei que aporta unes mesures equilibrades, que s’apliquen de manera progressiva i garantista i en bé de l’interès general, també per evitar situacions d’abús”, va defensar la titular d’Habitatge, que va exposar l’impacte amb dos exemples descrits als quadres adjunts. La ministra va assenyalar que el projecte de llei vol blindar els inquilins actuals obligant els propietaris a respectar uns topalls de pujades encara que busquin un llogater nou. Per a qui se salti la llei hi haurà el règim sancionador específic ja exposat, malgrat que no hi haurà en principi un control d’ofici: serà el llogater qui ho haurà de denunciar. Els nous contractes sí que s’hauran d’introduir al Sicar (el sistema d’informació dels contractes de lloguer) per fer-ne les comprovacions. La titular d’Habitatge va indicar que no tenia constància que s’estiguessin produint enviaments de cartes de propietaris a inquilins amb intents de canvis de condicions, però va remarcar que ja havia demanat a Jordi Marticella, president de l’associació que aglutina el col·lectiu, que fes arribar als membres que “això encara no és una llei, és un projecte de llei”, sotmès a canvis durant el tràmit parlamentari. Per tant, qualsevol carta que no respecti les condicions de la llei encara en vigor és paper mullat.

“El projecte de llei aporta mesures equilibrades, que s’apliquen de manera progressiva i garantista”
Conxita Marsol, Ministra d’Habitatge

Un dels retrets dels sindicats és que s’apliqui un règim lineal de pujades associat al preu que es paga, sense tenir en compte, per exemple, les condicions de l’immoble. La ministra va admetre que tenir en compte preus per zones o antiguitat de l’edifici suposava una complexitat extra i va insistir a defensar una fórmula “progressiva i garantista” per posar fi a les pròrrogues forçoses després de vuit anys de vigència i mentre en paral·lel s’han treballat mesures “estructurals” per ampliar l’oferta. Les va tornar a repassar, des de l’impuls d’un parc públic que es vol ampliar ara “amb l’adquisició de dos o tres edificis” aprofitant el superàvit pressupostari i que podrien tenir com a resultat que el lloguer assequible s’ampliï fins als 650 habitatges, a la suspensió o la retirada de llicències de pisos turístics que ja ha suposat que 356 immobles passin al mercat residencial. També va recordar que estan en marxa les mesures per posar pisos buits al mercat o les restriccions a la inversió estrangera immobiliària. “Arribats a aquest punt cal replantejar la vigència de les pròrrogues forçoses”, va incidir, amb un sistema de transició entre la congelació i la liberalització total que regula el projecte de llei.