REPORTATGE
Una prohibició internacional
Els països de l’entorn legislen per seguir la via andorrana de restringir les xarxes socials als infants i joves i protegir la infància.
Adolescents fent ús d’un dispositiu mòbil.
El Govern va posar sobre la taula dijous la modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents, un nou marc normatiu que restringirà l’accés a determinades xarxes socials als menors de 16 anys i desplegarà, en conseqüència, una sèrie de mesures i obligacions que afecten tots els actors que intervenen en la correcta formació dels menors: les famílies, les escoles i els vincles. Andorra pot presumir de ser un dels primers països de l’entorn que han explicat, de forma concreta i amb mesures palpables, tot i que no demostrables, encara, la regulació, que respon a una línia internacional que vol posar sobre la taula i donar més valor als drets i deures dels ciutadans vers els entorns digitals.
Tot i ser dels primers a concretar el com, França ja va obrir, abans, la línia del què. I la Unió Europea i els països del continent també s’hi han afegit. A finals de gener, l’Assemblea Nacional va aprovar la restricció de les xarxes socials als menors de 15 anys. “El cervell dels nostres fills no està a la venda, ni a les plataformes nord-americanes ni a les cadenes xineses”, va assegurar el president Macron en una piulada a X. La regulació, que parteix de la mateixa base que el text andorrà, la verificació d’edat, començarà a aplicar-se a partir de l’inici del proper curs escolar i va marcar el camí que, després, van seguir també altres països.
“El cervell dels nostres fills no està a la venda, ni a cap plataforma ni a cap cadena”
En la mateixa línia, Espanya va anunciar, al febrer, la mateixa mesura que Andorra: la prohibició per als menors de 16 anys. Pedro Sánchez, però, va elevar el discurs i va assenyalar les grans tecnològiques com a responsables de l’amplificació de l’odi als entorns digitals. Tot i això, l’executiu espanyol encara no ha establert un full de ruta clar per a l’aprovació de la llei.
I en sintonia amb els països de l’entorn, altres nacions europees com Anglaterra, Itàlia, Dinamarca, Grècia, Àustria o Irlanda, seu de grans tecnològiques, també obren debats sobre la governança als entorns digitals.
Però per trobar el primer país que ha regulat amb fermesa l’accés a les xarxes socials, cal viatjar a l’altra punta del món, a Austràlia. L’illa del Pacífic ja prohibeix, des de desembre de l’any passat, l’accés als menors de 16 anys a Facebook, Instagram, Threads, TikTok, YouTube, Snapchat, X, Reddit, Discord, i a les plataformes Twitch i Kick. Ho fa a partir d’inferències, estimacions i verificacions d’edat i amb sancions per a les multinacionals.
El que queda clar, com apunten els experts, és que els elements de verificació no són infal·libles. A partir d’aquí, els països apel·len, en la mesura del que creuen convenient, a les eines de control parental, les responsabilitats de les tecnològiques i l’educació digital com a pilars per tapar les escletxes que la xarxa deixa obertes.