APOSTA PER LA PREVENCIÓ I L'EDUCACIÓ, A MENORS I FAMÍLIES
Posar regles a les pantalles
L’Associació de jovent en risc advoca per “legislar” i admet les dificultats per imposar prohibicions als adolescents que ja estan a les xarxes
El vet a les xarxes als adolescents genera dubtes.
El debat és més viu que mai i si dilluns passat el ministeri d’Educació presentava l’enquesta sobre l’ús de dispositius digitals realitzada a pares i mares d’alumnes de l’escola andorrana, dimarts una xerrada a Sant Julià abordava Pantalles i xarxes socials. El consens sobre el fet que cal fer alguna cosa per frenar els efectes nocius de l’esfera digital és majoritari, la qüestió és el com i el què. De la necessitat d’educar, d’imposar límits des del consens, ja s’ha entrat a l’esfera de la prohibició, de vetar les xarxes als menors de 16 anys. “S’ha de treballar molt el tema de la prevenció i tot passa per legislar, els xavals que ja són a les xarxes en quin moment els ho pots prohibir”, es demana la presidenta de l’Associació en Defensa del Jovent en Risc, Sandra Cano. La representant de l’entitat insisteix que prefereix el concepte legislar, unes bases de protecció al menor per acabar amb situacions que han acabat per convertir-se en quotidianes, com donar una pantalla a un nen petit perquè s’entretingui. Amb les famílies, apunta, “s’ha de treballar molt”. “S’ha de trobar la manera de fer que això no es pot normalitzar, igual que no ho és que un nen tingui una cervesa a la mà”, va insistir-hi.
“S’ha de treballar molt la prevenció i legislar, als que ja són a les xarxes com els pots ho prohibir”
L’impacte sobre la salut mental de l’abús de pantalles ja és una evidència: “Nosaltres som una associació que recollim molts problemes relacionats amb això, s’ha de trobar la manera, a nivell educatiu, amb les famílies, sobre com explicar que no es pot normalitzar”, va incidir Cano. L’enquesta presentada dilluns apuntava, amb les respostes de les famílies, que un de cada cinc menors ha patit problemes de salut derivats de les pantalles, la majoria relacionats amb el trastorn del son. També evidenciava que un 54% dels pares admetien que els fills usen els dispositius de manera excessiva. L’Associació de Mares i Pares de l’Escola Andorrana (AMPAEA) va decidir aquesta setmana (han celebrat l’assemblea ordinària) demanar una reunió amb Andorra Recerca+Innovació (AR+I), que s’ha encarregat de l’enquesta, “per analitzar aquests resultats i veure com hi podem col·laborar. És una llàstima que des del ministeri no ens hagin presentat els resultats, les famílies som una part important”, va afirmar la presidenta del col·lectiu, Susagna Venable. Una de les derivades de tota aquesta reflexió de les eines digitals a l’Escola Andorrana ha estat la supressió progressiva dels iPads per dispositius sota el control dels centres i Venable recorda que “ja fa temps que avisàvem del que estava passant, que la implantació dels iPads se’ns estava escapant i agraïm al ministeri que hagi posat fil a l’agulla per pal·liar-ho”, insistint en la reivindicació que tenir en compte les famílies dels més de quatre mil alumnes del sistema “és important”. Perquè Venable també assumeix que una de les arestes és “educar-nos a nosaltres també, perquè també se’ns ha escapat de les mans”. Ara bé, coincideix en els dubtes sobre com aplicar la prohibició que es mira d’activar. “Potser no és la manera de fer-ho”. El que sí que ha recollit l’AMPAEA són els efectes positius de mesures com retirar els mòbils de l’escola amb el sistema que han impulsat a la segona ensenyança d’Encamp: els alumnes deixen el telèfon en una caixa quan arriben al centre i no el recuperen fins que acaben les classes. “La direcció de l’escola ens ha explicat que hi ha més comunicació a l’hora del pati, els alumnes interactuen més, conviuen, que al final també és part de l’educació”, exposa Venable. En aquest punt, Cano recorda que arriba època de primeres comunions i que “el regal estrella serà un mòbil”, un smartphone que suposa molt més que una manera de localitzar el fill. “Hem generat unes necessitats, hem corregut massa i els que ja hi són difícilment marxaran”, va admetre. Però insisteix en el replantejament social sobre un marc legal.
“És una llàstima que des del ministeri no ens hagin presentat l’enquesta, som una part important”