L'HORITZÓ 2027
La descongelació genera neguit: més consultes a l’Institut de l’Habitatge
Les trucades demanant aclariments de com s’executarà la desintervenció del lloguer s’incrementen a cop d’avançaments del que fixarà la nova llei
Vint-i-quatre pisos del complex Ribasol entren ara al procés d’adjudicació.
Què passarà a partir de l’1 de gener del 2027 amb els contractes de lloguer prorrogats és una inquietud generalitzada i ho està copsant l’Institut de l’Habitatge (INH) des que es van començar a avançar detalls del projecte de llei, malgrat que no estigui tancat, amb un increment de consultes. Són d’inquilins i també de propietaris que demanen com s’executarà i com els afectarà. “Estem notant un increment de consultes més generalistes sobre què passarà amb la descongelació”, exposa la directora de l’ens, Marta Alberch. La resposta de l’Institut de l’Habitatge és que de moment no hi ha resposta perquè no hi ha un projecte de llei aprovat. Respecte a si hi ha més moviment de comunicacions als llogaters anunciant rescissions de contracte o l’intent d’imposar noves condicions per la proximitat del 2027 no és quelcom que hagi percebut l’Institut; s’atenen casos però com també s’han rebut i tractat en el passat, “un increment no hem notat”. En totes aquestes situacions el que es demana a l’afectat és que porti la carta per saber si compleix amb els termes legals o no. Alberch apunta com a exemple que el propietari pot proposar un canvi de condicions (la llei fixa un augment màxim del 10% per aquests casos) “però si el llogater no hi està d’acord es manté la pròrroga fins al 2027”. A més, recorda, “s’ha de fer amb el preavís corresponent i en un contracte nou per cinc anys”. Totes aquestes qüestions són les que s’aclareixen als inquilins que s’hi troben i consulten a l’Institut. Hi ha altres casuístiques al marge com voler recuperar el pis per a ús propi o d’un familiar directe, que és una possibilitat amb cobertura legal.
“Mantenim la mitjana [de sol·licituds al registre de lloguer assequible], que són unes 50 al mes”
El parc públic
Tampoc no s’ha percebut un ritme més elevat d’entrada de sol·licituds per accedir a un pis del parc de lloguer assequible per l’efecte 2027, malgrat que sí que se n’espera algun impacte en funció de com quedaran els arrendaments a partir de l’any vinent. Per ara “mantenim la mateixa mitjana, que són unes 50 al mes, hi ha mesos que són 40, d’altres 55”, exposa Alberch. Ara mateix ja s’han superat el miler de sol·licituds i la directora de l’INH entén que “depenent de la llei, de la proposta que es faci i de com afecti a cadascú, el llogater es plantejarà fer la sol·licitud o quedar-se on està”.
“Depenent de la llei, de com afecti a cadascú, el llogater es plantejarà fer la sol·licitud”
Les convocatòries d’adjudicació de pisos s’han d’accelerar aquest any, a mesura que s’estan incorporant més edificis al parc. Actualment està en marxa una primera tongada dels pisos del conjunt Ribasol d’Arinsal: un total de 24 habitatges. Els inscrits al registre del lloguer assequible tenen fins dimarts vinent dia 10 per formalitzar la candidatura a un dels immobles i a partir d’aquí s’iniciarà el procés que ha de culminar amb la signatura dels contractes i l’entrega de claus. Després del precedent de l’edifici de Canillo (amb múltiples renúncies) i interpel·lada per aquesta qüestió, Alberch va indicar que “hi ha participació” en aquesta convocatòria malgrat que va insistir que calia esperar a la fi del termini i que era prematur valorar què succeirà perquè “sempre hi pot haver renúncies després”.
Aquesta és només una primera tongada dels pisos d’Arinsal, que suposa la major oferta pública de tot el parc adquirit o impulsat pel Govern (sol o amb alguna administració comunal): són un total de 62 immobles (n’hi ha vuit més però es destinaran a casos d’emergència residencial). Les properes ofertes han de ser les dels 14 pisos ubicats a tocar de la rotonda d’Aixovall, els 46 dels dos blocs del coll d’Ordino i els 44 l’edifici Borda Nova I de la capital, de nova construcció i promogut després d’una cessió de terreny del comú d’Andorra la Vella. El parc continuarà creixent amb els 34 habitatges bastits a l’avinguda del Pessebre i promoguts amb el comú d’Escaldes, els tres situats al carrer Doctor Palau de Sant Julià, els 30 ubicats al Cedre (amb el comú de la capital) i els 42 de la Borda Nova II. Finalment, resten els 54 habitatges de l’edifici Laurus, gestionats per la Fundació Privada Laurus, i fruit de la cooperació amb la corporació laurediana, que es destinaran a gent gran. Seran mig miler de pisos fins al 2027 d’iniciativa pública per tal de treure pressió al mercat de l’habitatge.