REPORTATGE
La febre de les subhastes
La necesitat d'habitatge fa que cada vegada més gent s’interessi pels béns licitats i que aquests s’adjudiquin durant la primera ronda de pugnes.
Els habitatges subhastats ahir a l’Aldosa de Canillo.
La necessitat d’habitatge és palpable arreu del país i també es fa evident a la Batllia durant els processos de subhasta. Aquests procediments s’han vist clarament transformats en els darrers anys, ja que cada cop és més habitual veure particulars i inversors pugnant pels béns que s’ofereixen en seu judicial i adquirint-los en la primera ronda d’adjudicacions, quan el preu de sortida és del 90% del valor peritat.
Els pisos subhastats ahir a l’Aldosa de Canillo.
Un exemple d’aquest fenomen es va viure ahir, quan vuit licitadors es van personar a la Batllia amb la voluntat d’adquirir algun dels cinc lots de pisos de l’edifici Inter Esquí, situat al terme de l’Aldosa. Finalment, tots els lots subhastats es van vendre durant la tarda “amb preus d’entre el 90% i el 110%”, tal com va explicar el saig encarregat de la subhasta, Xavier Granyó. Els preus de sortida oscil·laven entre els 125.000 euros –corresponents al pis més petit del lot, de 39 metres quadrats– i els 421.000 euros, en aquest darrer cas per un lot que incloïa dos apartaments de 64 i 60 metres quadrats, amb aparcament i traster.
“Les subhastes no són un regal, sinó que són el millor mitjà per posar un valor real a un immoble”
L’adjudicació en la primera subhasta és un fenomen que, segons Granyó, “darrerament és força habitual, ja que la situació del mercat implica que sovint es puguin adjudicar els béns ràpidament”. Fa uns anys, quan el mercat no estava tan tensionat, “més sovint arribàvem a la tercera subhasta”, moment en què el preu de sortida es fixava en el 50% del valor inicial peritat, el mínim permès per la llei. En el context actual, però, “les subhastes són molt seguides i no tan sols per inversors, sinó també per particulars que busquen adquirir el seu primer habitatge”.
No és un regal
Les subhastes s’estan consolidant com un mecanisme cada vegada més utilitzat per adquirir béns immobles. Amb tot, Granyó va voler deixar clar que en cap cas “són un regal o una ganga, sinó el millor mitjà per posar un valor real sobre un immoble”. Segons va apuntar, el sistema està funcionant bé en l’actual conjuntura, però no es pot esperar que ofereixi oportunitats extraordinàries per sota del mercat.
Com a exemple, el saig va mencionar una propietat a Sant Julià que es va subhastar la setmana passada i que es va adjudicar a un preu de 5.000 euros el metre quadrat. “Era una finca dels anys setanta que necessitava algunes renovacions, així que no crec que es pugui dir que era un regal”, va remarcar.
Un cop finalitzen les pugnes, i sempre que no hi hagi reclamacions, el termini entre guanyar la subhasta i poder signar l’escriptura davant de notari acostuma a situar-se entre dos i tres mesos, segons va explicar el saig.