POLÈMICA
Tor diu que Costa no volia comparar actes mèdics amb l’avortament
La ministra diu que el comentari era per posar en context la resposta de l’ambaixador
Imma Tor al Consell General.
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va afirmar ahir que l’ambaixador d’Andorra a les Nacions Unides, Ferran Costa, “no tenia voluntat d’equiparar ni comparar actes mèdics amb el fet d’avortar, més enllà de posar en context la resposta”. La ministra va explicar aquesta posició en una publicació a les xarxes socials. Tor també va defensar que Costa “va recordar que s’està treballant en la despenalització i que mai cap dona ha estat sancionada”, tot apuntant que “no s’estigmatitza la dona pel fet d’haver d’avortar fora del país”.
“Costa no tenia voluntat d’equiparar ni comparar actes mèdics amb el fet d’avortar”
La comparació es va produir dimarts durant l’examen del primer informe d’Andorra sobre l’aplicació del Pacte internacional de drets civils i polítics. En la seva intervenció, la delegació andorrana va defensar que el Principat és un microestat amb un únic hospital, fet que implica que alguns tractaments especialitzats no es puguin oferir al país. En aquest context, va assenyalar que determinades atencions mèdiques, com aa la quimioteràpia, també es duen a terme a l’estranger, i que el desplaçament fora del país forma part de la realitat del sistema sanitari.
El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir una pregunta urgent al Govern d’Andorra arran de les declaracions de l’ambaixador Costa durant el diàleg amb el comitè de drets humans. La presidenta del grup, Susanna Vela, va voler saber si el Govern considera que aquesta comparació reflecteix la posició institucional del país. La pregunta es respondrà oralment en el ple del Consell General del 12 de març.
Informe del comitè
La comissió de drets humans de l’ONU va concloure l’avaluació del primer informe d’Andorra sobre el compliment del Pacte internacional de drets civils i polítics. Els experts van felicitar el reforç del mandat de l’oficina del síndic, que ara disposa de més competències per actuar tant en l’àmbit públic com privat, i van plantejar qüestions sobre la prohibició de símbols religiosos visibles a les escoles i la criminalització de l’avortament.
Durant la sessió, la delegació andorrana va destacar els avanços aconseguits en diversos àmbits dels drets humans. Va posar èmfasi en les polítiques d’igualtat de gènere, el reforç de la protecció de les dones víctimes de violència masclista i l’impuls d’una educació inclusiva, amb especial atenció a la integració dels alumnes amb discapacitat i a la llibertat de triar entre els diferents sistemes educatius disponibles al país.
La delegació també va explicar que l’avortament continuava sent un tema especialment sensible a Andorra, per les característiques institucionals i constitucionals del Principat. Va subratllar que el Govern treballava activament per despenalitzar-lo i garantir l’accés a informació, assessorament i acompanyament mèdic per a les dones que necessitin rebre atenció sanitària fora del país. Es va recalcar que fins ara cap dona havia estat sancionada pel fet d’haver interromput voluntàriament un embaràs.
Els experts del comitè van assenyalar la necessitat de crear una institució nacional de drets humans, independent i conforme als principis de París, per complementar les funcions del síndic. També van recomanar millorar el seguiment de la igualtat de gènere, establir un marc integral d’asil per garantir la protecció de refugiats i persones desplaçades, i revisar les baixes taxes de condemna en casos de violència masclista.
El comitè també va valorar positivament la implicació d’Andorra en els tractats internacionals de drets humans.