GUERRA A EUROPA
Ucraïnesos arrelats ‘a la força’
Quatre anys després de l’esclat del conflicte bèl·lic, 147 refugiats arribats al país han regularitzat la residència
Concentració en suport a Ucraïna després de l’esclat del conflicte.
La invasió russa a Ucraïna compleix avui quatre anys sense un horitzó d’acabament del conflicte bèl·lic. Una de les primeres conseqüències va ser la fugida massiva de civils: es calcula que el conflicte bèl·lic ha causat uns sis milions de desplaçats, persones que van marxar del seu país i que majoritàriament es van establir en altres països europeus. Andorra, amb un bagatge limitat en l’acollida de persones refugiades, va viure una situació inèdita fins aleshores, amb desenes de persones que arribaven al país buscant on establir-se provisionalment. Es va aprovar un contingent de 285 permisos de protecció temporal i comunitària, i es va construir una xarxa de suport social per garantir habitatge, atenció sanitària o escolarització per als menors i eines perquè els adults trobessin una ocupació i regularitzessin la seva estada. Quatre anys després, les dades reflecteixen que la majoria han fet d’Andorra casa seva, estabilitzant la situació migratòria. El Govern va confirmar que 147 ucraïnesos arribats arran del conflicte –Andorra ja tenia una comunitat de residents prèvia– tenen la residència ordinària i que només queden dues persones amb el permís de sojorn lligat a qüestions humanitàries perquè no han pogut regularitzar l’estada per les vies habituals, com ara la de trobar una feina. Amb el pas dels anys s’han impulsat modificacions legislatives per poder allargar aquests permisos o facilitar el reagrupament familiar.
Andorra va aprova una quota de 285 permisos de protecció temporal
Anastasia Kravets presideix l’Associació d’Ucraïnesos a Andorra i constata aquest arrelament de persones que van arribar forçades per les circumstàncies, sense saber com es desenvoluparia el conflicte, i que ara “han pogut trobar feina, i els nens, anar a l’escola i ara ja parlen català”. Una estabilització vital que es viu “amb el cor dividit”, pendents del futur del seu país, de si arribarà la pau, de si podran tornar-hi. Kravets ja estava establerta al Principat quan el 24 de febrer del 2022 es complien els pitjors presagis i esclatava la guerra, un “cop molt profund” amb implicacions en primera persona. Allà hi vivia la mare, que va poder sortir d’Ucraïna i arribar a Andorra per establir-se amb ella. És aquí on ha mort i una altra deriva cruel de la guerra és que ha impedit ara per ara complir el seu darrer desig, ser enterrada a la seva terra. Com a representant de la comunitat, Kravets destaca la xarxa d’ajut impulsada per l’administració andorrana: “El país s’ha portat molt bé, va ajudar amb tot el que necessitava la gent al principi, hi ha hagut acompanyament dels serveis socials i encara ara si es necessita.”
Zorzano i Kravets destaquen els mecanismes de suport impulsats
Una valoració que comparteix el cònsol honorari d’Ucraïna a Andorra, Antoni Zorzano: “Andorra s’ha portat fantàsticament. S’ha portat molt bé amb els refugiats, també institucionalment, ha votat totes les resolucions internacionals a favor d’Ucraïna.” I és que l’atac rus no tan sols va provocar la necessitat de construir un escut més ampli per a persones refugiades –fins llavors s’havia fet una primera acció, més limitada, per acollir refugiats sirians–, en el vessant polític Andorra es va sumar a la condemna de la invasió russa i al reguitzell de sancions contra el règim de Vladímir Putin.
1.460 DIES EN GUEERRA I (PER ARA) SEGUIR SUMANT
Quatre anys després, les xifres de la guerra apunten al fet que 1,8 milions de soldats dels dos bàndols han perdut la vida i que els atacs han causat també unes 15.000 víctimes civils a Ucraïna (més de 700 nens) i 40.600 ferits. Els desplaçats són prop de sis milions fora del país, però uns 3,7 milions de ciutadans també han hagut de deixar la seva llar per establir-se en una altra zona d’Ucraïna. Els resultats de la invasió a gran escala impulsada per Putin, mesurada sobre el terreny, apunten que Rússia domina ara un 19% del territori veí.