ENQUESTA
Un problema d’identitat a l’adolescència
Psicòlegs alerten que l’auge dels therians es relaciona amb la manca de pertinença a un grup
Un grup de therians.
El fenomen viral de l’auge del col·lectiu therian, aquelles persones que s’identifiquen psicològicament o espiritualment amb animals, respon, segons els experts, a un problema d’identificació durant l’adolescència i a la necessitat d’aquests joves de pertànyer a un grup social. L’aparició a les xarxes socials de trobades therian arreu del món va tenir el seu exponent al Principat durant el darrer cap de setmana, amb dues convocatòries fallides, dissabte i diumenge, al Prat del Roure. Tot i que cap membre del col·lectiu va exposar-se públicament, les trobades van aplegar, sobretot la de dissabte, uns 200 joves a Escaldes-Engordany.
Els psicòlegs consultats pel Diari van coincidir en certs punts sobre l’anàlisi d’aquesta nova tendència, la qual van qualificar d’“una moda” en què les persones pertanyents al col·lectiu, format en la immensa majoria per adolescents i joves, senten “una identificació profunda” amb un animal concret. Segons van explicar, aquest sentiment no ha d’estar relacionat amb l’aspecte físic de l’animal, sinó amb “els valors o els sentiments que se’n desprenen”.
NACIONAL
Prop de 200 persones es concentren al Prat del Roure per una suposada “quedada therian”
Pedro García
“És clau observar si l’adolescent manté els vincles i realitza les activitats diàries o s’aïlla”
Tomàs Navarro, psicòleg, va identificar tres perfils predominants en el col·lectiu: aquells joves que poden desenvolupar un trastorn de personalitat (histriònics o de límit, per exemple); els adopters, és a dir, aquells joves que s’afegeixen al col·lectiu per ser tendència, i els adolescents que s’hi poden afegir per pressió social. Tot i que identificar-se com a therian no suposa un trastorn com a tal, Navarro va assegurar que “és un motiu d’alarma evident i pot estar directament relacionat amb l’existència d’un problema més greu”. Sílvia Palau, també psicòloga, va realitzar una anàlisi més conservadora i va evitar la vinculació directa amb problemes de salut mental. Segons Palau, els joves “no han d’anar al psicòleg per ser therians com a tal”. Tot i això, va recomanar a les famílies dur a terme un seguiment del jove “per veure com es desenvolupa”, apuntant que “és clau observar si manté els vincles, realitza les activitats diàries o, per contra, s’aïlla”.
Una persona que s’identifica amb el col·lectiu therian.
“És un motiu d’alarma evident i pot significar l’existència d’un problema més greu”
Sobre la taula, també, la resposta dels pares davant la possibilitat que un fill s’identifiqui com a therian. Navarro va ser taxatiu en assegurar que, “com a pare, em preocuparia. És un problema d’identificació greu, no es tracta de tenyir-se el cabell”, apuntant la manca de “filtres socials o de seguiment de les famílies” com a causa d’una significació que representa saltar-se els límits. Palau, per altra banda, va apostar per “una actitud proactiva dels pares” per intentar entendre el jove i no agreujar, d’entrada, la manca d’identificació i establir una atenció especial sobre l’adolescent. Tot i això, Palau va assegurar que “cal fer entendre que potser no és la millor manera d’identificar-se” i, en casos extrems, “s’han de posar límits socials i de conducta. Un jove no pot fer les accions pròpies d’un gos i els pares no poden perpetuar que vagi contra natura”.
Les mostres d’odi cap al col·lectiu són evidents, tant a les xarxes com a les trobades d’arreu. Segons Palau, “s’està promovent una mirada de ridícul que fa que aquestes persones es refugiïn més en col·lectiu”.
Exemple de therian.