FOMENT DE LA LLENGUA
El català reneix entre els més joves
L’entitat ha detectat que la franja d’adolescents entre els 15 i els 20 anys té un aferrament “molt important” a la llengua oficial i a la cultura andorrana
Grups de joves durant les proves d’accés a l’ensenyament superior.
La presidenta del Fòrum de la Joventut, Lisa Cruz, va assegurar, durant una entrevista amb el Diari, que la generació més jove mostra un “aferrament molt important” a la identitat andorrana i a la llengua catalana, un fet que podria contribuir a revertir la tendència de pèrdua d’ús del català detectada en anys anteriors.
Segons Cruz, en el marc de les trobades per elaborar el Pla Nacional de la Joventut, es va constatar que els joves d’entre 15 i 20 anys tenen una sensibilitat especial per preservar tant el medi ambient com les tradicions i festes populars del país. “Ens dona una mica d’optimisme”, va afirmar, considerant que aquesta actitud pot ajudar a reforçar la presència del català entre les noves generacions, cosa que les franges d’edat de joves més grans, entre els 30 i 35 anys, havien adoptat més sovint el costum de canviar automàticament al castellà. La nova generació, però, mostra una estima creixent pel país i per la seva identitat, un element que Cruz va valorar com a “molt positiu”.
La presidenta també va assenyalar que aquesta tendència contrasta amb el predomini de continguts en castellà o anglès a les xarxes socials i amb determinats estereotips sobre la joventut. Tot i això, va defensar que, almenys en els espais de participació amb què han treballat, s’ha evidenciat un compromís clar amb la llengua i la cultura pròpies.
Manca de dades
La manca de dades actualitzades sobre l’ús del català, especialment entre els joves, dificulta la tasca de quantificació o comprovació sobre si aquesta percepció és realment certa. La darrera enquesta sobre coneixements i usos lingüístics, elaborada per Andorra Recerca+Innovació (AR+I) i presentada per l’anterior ministra de Cultura, Sílvia Riva, va dibuixar un escenari amb llums i ombres: millorava l’ús del català en l’àmbit personal i laboral, però empitjorava en bona part de l’atenció al públic. L’estudi, basat en una mostra de 747 persones majors de 14 anys, va indicar que el català guanyava pes a les llars, on el 38% va afirmar que l’utilitza habitualment, vuit punts més que el 30% del 2018. També va créixer el seu ús amb els amics, del 25,4% al 29,5%, i a la feina, del 33,4% al 36,3%.
“Les noves generacions tenen una sensibilitat especial per conservar les nostres tradicions”
A principis de desembre de l’any passat, el Consell Nacional per la Llengua va aprovar el Pla d’acció nacional per la llengua 2026-2028, que, entre d’altres mesures, preveu la realització d’una nova edició de l’enquesta sobre coneixements i usos lingüístics durant el 2026 i un nou estudi específic sobre la població escolar, que es farà el 2028.
El repte laboral
El secretari general de la Unió Sindical, Gabriel Ubach, va carregar contra el que considera “hipocresia política” en l’aplicació de la llei del català en declaracions posteriors a la reunió del Consell Econòmic i Social del passat dijous. Segons Ubach, tot i que la legislació s’ha defensat públicament amb contundència, en la pràctica no té una incidència efectiva i va reclamar més supervisió i sancions efectives en cas d’incompliment si realment es vol protegir el català i garantir els drets laborals.
“Els joves més adults canviem més al castellà; molts adolescents mantenen el català”
L’enquesta de 2022 va posar en evidència que les bones dades registrades sobre l’ús del català en els àmbits privats no es transferien a l’àmbit comercial. Als restaurants, només el 22% dels enquestats va assegurar que l’atenien exclusivament en català (un punt menys que quatre anys abans), mentre que el 32% va explicar que ho feien només en castellà (quatre punts més que el 2018). Als bars o pubs, el català va baixar fins al 15%, i el castellà va pujar al 42%. Als grans magatzems, només el 10% va rebre atenció exclusiva en català, davant del 43% en castellà (quatre punts més que el 2018). En el conjunt de botigues, el català va caure del 40% al 37%. Una de les poques millores es va registrar al transport públic, on el català va passar del 20% al 33%, mentre que el castellà va baixar del 43% al 39%, un sector que el Govern va exposar com a exemple de millora i reversió.