18 mesures per frenar el sobrecreixement

La presentació, ahir, a càrrec del president i la vicepresidenta de la comissió, Jordi Casadevall, de Concòrdia, i Gemma Riba, del grup Demòcrata, va exposar els principals mecanismes i eines que serviran per marcar el camí a seguir després de 14 mesos de treball conjunt entre tots els grups parlamentaris i diversos actors clau del país, com constructors, ramaders o propietaris. Els punts acordats s’acabaran de desenvolupar en la comissió legislativa que s’iniciarà després del debat al Consell General, previst pel març.

Un dels punts més destacats és la possible aplicació del dret de tempteig i retracte per part del Govern, un sistema ja utilitzat a França i Espanya que permet a l’executiu igualar l’oferta de compra de terrenys i immobles que tinguin un interès especial per al país. “En cap cas seria una expropiació”, va subratllar Casadevall; es tractaria de compres puntuals i estratègiques, sempre amb un acord previ amb els propietaris.

NACIONAL

Més construcció als nuclis urbans

Àlex Ripoll

El dictamen aposta per reforçar la planificació urbanística a escala supracomunal, amb l’objectiu de coordinar millor qüestions estructurals com l’habitatge, la mobilitat, els serveis públics i la gestió dels recursos naturals. En aquest sentit, es planteja adaptar els Plans d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) a les previsions de creixement poblacional i garantir que s’ajustin a les cartografies oficials de riscos naturals, per anticipar necessitats i evitar desequilibris en el desenvolupament del territori.

Entre les mesures destacades també hi ha l’adequació dels sistemes viaris a les característiques de cada zona, promovent una planificació integrada entre urbanisme i mobilitat, així com la introducció d’un model d’edificabilitat decreixent a partir dels nuclis urbans per racionalitzar el creixement i optimitzar les infraestructures. A més, el text defensa la protecció del sòl agrícola, la preservació del paisatge i la incorporació dels valors de biodiversitat en les polítiques urbanístiques.

PARRÒQUIES

Consens parlamentari per establir els eixos de la futura llei del sòl

Pedro García

El document proposa actualitzar periòdicament els estudis de capacitat de càrrega del territori i establir controls més estrictes sobre grans desenvolupaments urbanístics, especialment pel que fa al moviment de terres i l’impacte paisatgístic. També planteja crear zones d’especial protecció per salvaguardar construccions tradicionals i promoure l’ús de materials i tipologies autòctones. En l’àmbit normatiu, es recomana homogeneïtzar terminis, nomenclatures i procediments dels POUP, revisar el règim de llicències i reforçar la seguretat jurídica.

Un cop publicat, el text s’elevarà al ple del Consell General, obrint així una segona fase legislativa destinada a consolidar un model de desenvolupament més sostenible, coordinat i amb visió de país.

1,5 milions de metres

Un dels punts que van destacar els ponents va ser la dificultat per accedir a certes dades dels comuns, ja que es van fer diverses peticions d’informació que no van poder contestades, “no per manca de voluntat dels comuns”, va remarcar Casadevall, sinó perquè les dades no estaven recollides o unificades. Per resoldre-ho, l’informe de la comissió demana també centralitzar i sistematitzar les dades d’urbanisme en un sistema unificat.

Les dades a les quals sí que van poder accedir diuen que des del 2019 s’han autoritzat prop d’1,5 milions de metres quadrats d’obra, amb una mitjana anual superior als 200.000 metres quadrats. Una part important d’aquesta superfície encara no s’ha materialitzat: gairebé 300.000 metres quadrats autoritzats no han iniciat les obres i aproximadament el 40% del sostre previst –més de 600.000 metres quadrats– no ha culminat el procés constructiu.

Pel que fa a la distribució territorial, l’estudi destaca una clara concentració de l’activitat a la vall central: prop del 50% de les autoritzacions es localitzen a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, segons van destacar els ponents.