CONSELL GENERAL
Més construcció als nuclis urbans
La futura llei del sòl permetrà que s’edifiqui més al centre de les poblacions, mentre que com més s’allunyi hi haurà més restriccions
Els compareixents al Consell.
El Govern aposta per un model urbanístic que concentri la major densitat de construcció als centres dels nuclis urbans i que introdueixi més limitacions a mesura que els projectes se n’allunyin. Així ho van exposar ahir els ministres Raul Ferré, Guillem Casal i Mònica Bonell davant la comissió especial d’estudi d’ordenació del territori, en què van presentar les propostes que l’executiu vol incloure en la modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU).
Ferré i Casal durant la roda de premsa d’ahir.
El ministre de Territori i Urbanisme va justificar aquesta orientació per la voluntat de reduir l’impacte de la construcció i concentrar-la “allà on ja hi ha serveis i infraestructures”, amb l’objectiu d’evitar la dispersió urbanística. En aquest sentit, la proposta preveu que a les zones amb més concentració urbana es permetin edificis de més alçada i presència, mentre que a mesura que les construccions s’allunyin dels nuclis urbans es restringeixi la densitat, però es pugui augmentar la mida de les parcel·les edificables.
“Volem concentrar la construcció allà on ja hi ha serveis i infraestructures”
La proposta també inclou la possibilitat d’establir quotes anuals d’edificabilitat, de caràcter temporal i excepcional, quan els comuns detectin de manera motivada situacions que facin necessari ordenar o contenir el creixement urbanístic. Aquest mecanisme hauria de permetre garantir un desenvolupament més equilibrat i sostenible en el temps.
Tots aquests canvis s’hauran d’articular en coordinació amb els comuns. En aquest marc, Ferré va plantejar la creació d’un pla estratègic nacional de planificació territorial i creixement urbanístic que, a partir dels estudis de capacitat de càrrega parroquials, defineixi una visió i un marc comuns, doni coherència als plans d’ordenació parroquials (POUP) i garanteixi un ús racional del sòl i dels recursos.
“Hem de garantir que les activitats agrícoles, ramaderes i apícoles continuïn existint”
Altres punts inclouen la supressió de la classificació de sòl urbà no consolidat, una categoria que, segons Ferré, no és operativa i que “ha servit principalment per incrementar el valor dels terrenys sense aportar cap valor urbanístic real”. Paral·lelament, el Govern proposa crear una nova categoria de sòl de màxima protecció destinada als espais naturals més sensibles, més restrictiva que el sòl no urbanitzable, on només s’admetrien actuacions molt limitades, com ara petits refugis de muntanya.
Protegir el sector
Casal va defensar la necessitat protegir el sector primari. “Hem de garantir que les activitats agrícoles, ramaderes i apícoles continuïn existint”, va remarcar el ministre. En aquest sentit, va recordar les modificacions ja aprovades per facilitar les construccions vinculades a usos agrícoles i ramaders, i va avançar que el Govern treballa en l’adequació dels reglaments urbanístics perquè el nou marc legal entri en vigor el 2026. Casal també va apuntar la conveniència d’introduir aclariments tècnics sobre la franja no edificable als límits dels rius i de facilitar les tales de manteniment en parcel·les sense necessitat de llicència urbanística.
LA LLEI DE PATRIMONI CULTURAL ESTARÀ LLESTA EL PRIMER SEMESTRE DEL 2026
La nova normativa pretén facilitar la col·laboració i la corresponsabilitat entre els diferents agents implicats en la gestió del patrimoni cultural immoble, adaptant la legislació a les millors pràctiques internacionals i al concepte evolutiu del patrimoni cultural, que considera el patrimoni un element viu i en constant transformació, segons Bonell. A més de les modificacions relacionades amb la Llei del sòl, la futura llei també busca millorar l’accessibilitat del patrimoni immoble, tant física com virtual, promoure una gestió participativa amb la implicació de la comunitat i fomentar el manteniment i la restauració dels béns protegits.
Segons Bonell, l’objectiu final és “reconèixer, preservar i promoure la sostenibilitat del patrimoni cultural, assegurant que els béns protegits puguin ser gaudits per les generacions presents i futures”.