EL CONFLICTE AMB ELS TREBALLADORS DESPLAÇATS

El procés pels abusos laborals als peruans, abocat a anys d’espera

L’advocat de l’USdA ha d’ampliar la demanda a l’empresa de Lima perquè es pugui tramitar la comissió rogatòria

Treballadors en una obra a Andorra la Vella.

Treballadors en una obra a Andorra la Vella.Fernando Galindo

Joan Ramon Baiges
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’ampliació de la demanda contra l’empresa peruana Desant Servicios Generales obligarà la Batllia a tramitar una comissió rogatòria internacional que pot allargar durant anys el procediment pels presumptes abusos laborals denunciats per dos treballadors peruans. L’advocat de l’USdA que els representa, Eduard Coll, adverteix que el pas processal pot “eternitzar” la causa i manté que ni tan sols està acreditada l’existència real de la societat.

La decisió arriba després que a la vista suspesa les defenses de Telexarxes i Construart invoquessin l’existència d’un contracte signat amb una empresa del Perú i reclamessin que fos citada. La batlle va acordar tramitar una comissió rogatòria per intentar localitzar-la, fet que ha obligat la part demandant a ampliar formalment l’acció judicial.

“No hem vist cap representant ni cap domicili, potser ni existeix aquesta empresa”
Eduard Coll, Advocat de l’USdA 

“Si no la presento, estic fora de joc”, explica Coll, que ja ha inclòs Desant Servicios Generales en la demanda. El lletrat, però, considera que el moviment respon a una estratègia dilatòria. “Ara és comissió rogatòria, dos anys, o tres, o un i mig, el que sigui. Tot això és per dilatar”, es tem.

“Ara és la comissió rogatòria i tot això només serveix per dilatar el procediment”Eduard Coll, Advocat de l’USdA

Els fets es remunten a l’arribada a Andorra de tres ciutadans peruans captats al seu país per Construart. Segons Coll, es tracta d’una empresa andorrana que “no té autorització d’empresa de treball temporal i, per tant, no pot fer aquesta activitat”. Els treballadors haurien acceptat l’oferta amb la promesa d’un contracte, allotjament i estabilitat. “Qualsevol persona pren aquesta alternativa i ve cap aquí pagant-se el bitllet d’avió”, relata.

Un cop al Principat, la situació hauria canviat. “Els presenten un contracte amb una empresa peruana que ni coneixen ni ningú els havia dit mai que firmarien amb una societat del seu país. Els diuen que és per obrir un compte corrent i firmen”, explica l’advocat. Remarca que “no hi havia cap representant d’aquesta empresa, va ser gent de Construart qui els fa firmar el document”.

Els treballadors van signar un contracte amb una firma desconeguda

Posteriorment, els empleats haurien prestat serveis en obres de Telexarxes. “Qui ha ordenat les feines? Qui ha fixat la jornada? Qui ha dirigit l’activitat? És Telexarxes”, afirma Coll, que sosté que la relació laboral efectiva es va produir amb l’empresa andorrana. També denuncia acomiadaments verbals, incompliments en matèria de seguretat i hores extraordinàries no abonades.

Després de diverses reunions, Construart hauria reconegut el comiat improcedent i abonat les quantitats pendents, però el procediment judicial continua obert per depurar responsabilitats. L’aparició formal de la societat peruana a la causa, però, n’ha alterat el calendari.

“El contracte ve firmat per una suposada representant de l’empresa peruana, però no va aparèixer mai per Andorra. No hem vist cap representant, no hem vist cap domicili aquí, no hem vist res”, denuncia Coll. I afegeix: “Ara hem de presentar la demanda contra una empresa que potser ni existeix o que ja no existeix.”

La comissió rogatòria haurà de permetre a les autoritats peruanes localitzar la societat i notificar-li l’existència del procediment perquè pugui comparèixer. Fins que això no passi, el judici quedarà en suspens. “Encara que aparegui, de què servirà? Si el que ha ordenat les feines i ha tingut la relació laboral real és Telexarxes”, insisteix.

L’advocat de l’USdA sosté que la cessió de treballadors només pot fer-se a través d’empreses de treball temporal autoritzades. “Si una empresa no té autorització d’ETT, està prohibit que faci aquesta activitat”, recalca. També retreu que els empleats assumissin el cost del viatge de retorn. “La repatriació l’ha de pagar l’empresa per a la qual han treballat i no ho van fer”, lamenta.

Sense terminis

Amb l’ampliació de la demanda formalitzada, la Batllia podrà activar la cooperació judicial internacional. El calendari, però, queda obert i sense que hi hagi uns terminis clars. “Dos anys, n’estic segur. Tant de bo m’equivoqui”, conclou Coll, convençut que la causa s’allargarà molt més del que preveien inicialment els afectats. En paral·lel, el lletrat alerta que la incorporació d’una societat “absolutament desconeguda” al litigi desvia el debat del nucli del cas, que situa en les condicions de treball i en el paper de les empreses andorranes en la captació i cessió dels empleats.

tracking