ENTREVISTA A DIARI TV
Peruans “a l’aventura” laboral
El Principat rebrà un nou grup d’immigrants sense feina assegurada
El president de l’Associació de Residents Peruans, Lorenzo Castillo.
El Principat rebrà un nou grup de peruans aquest octubre. Els immigrants arribaran sense contractes laborals, és a dir, sense feina assegurada, “a l’aventura”, tal com va apuntar el president de l’Associació de Residents Peruans, Lorenzo Castillo, al plató del Parlem-ne, de Diari TV. Els nouvinguts, que vindran amb la voluntat trobar feina per a la temporada d’hivern en sectors com ara l’hostaleria i la restauració, hauran de buscar oportunitats laborals des de zero. Un cop aterrin a Andorra toparan amb un obstacle afegit, la crisi de l’habitatge. Una problemàtica amb què es troben, també, els que arriben amb un contracte laboral. I és que la nova normativa exigeix la signatura del propietari que confirmi el lloguer d’un pis a l’hora d’expedir el permís de residència. Una legislació que ha posat el punt final a la casuística de deu persones compartint pisos de dues habitacions. Però també ha implicat que “els lloguers es donin, principalment, als que tenen contractes anuals, fixos”, va lamentar Castillo.
“Un pis pot costar 2.500 euros i amb el sou que es percep no es pot cobrir i travessen la frontera”
La dificultat de trobar pis, generalitzada per a tots els col·lectius, ha portat més de 100 peruans a viure a la Seu d’Urgell i treballar al Principat, tot i disposar de permís de residència. “Un pis de dues habitacions pot costar fins a 2.500 euros i amb el sou que es percep no es pot cobrir, llavors travessen la frontera”, va justificar el president de l’associació. Això ocasiona “un problema, no solament amb l’habitatge del país veí, sinó que fins i tot legal”, va afegir, ja que els afectats no disposen de residència legal a Espanya i, per tant, tampoc permís per actuar com a transfronterers. Els més de 100 peruans, junt amb altres col·lectius, han de “sortejar” dia rere dia “la intervenció dels controls migratoris a la fronterera”, amb la tensió que implica una situació d’aquestes característiques. “És un problema que afecta la salut, el sistema nerviós i el rendiment, fins i tot. No és com hauria de ser”, es va plànyer Castillo, que va voler denunciar la impossibilitat de residir a Andorra. “Jo crec que ni tan sols els andorrans o membres de la comunitat europea són capaços de pagar preus similars”, va afegir. La solució està en mans del Govern, perquè, tal com va explicar Castillo, “el Principat necessita la mà d’obra de països estrangers, la societat andorrana autòctona per si sola és incapaç” de sostenir el país. Però la fórmula no passa per la construcció d’edificis de luxe. “No és la solució al problema dels treballadors, és del que més té i això no és un secret, diguem-li secret a veus, perquè qui accedeix a aquests pisos que hi ha a les torres?”, va reblar.
“És un problema que afecta la salut i el rendiment no és el que hauria de ser”
200 obrers abandonats
L’associació fa anys que denuncia “l’explotació laboral” a què s’ha exposat la comunitat peruana, com ara el “contraban de persones”. El procediment ha passat perquè empreses peruanes formalitzaven contractes a treballadors del seu país per venir a Andorra i, un cop aquí, no se’ls oferien les condicions laborals promeses, fins al punt de “no gaudir de seguretat social en cap dels dos països”. “Els treballadors venien amb condicions d’allà, però aquí es trobaven una realitat diferent”. En conseqüència, “molts d’ells eren abandonats”, va denunciar Castillo. Les formes d’actuació de les empreses comportaven assignar els treballadors a l’estranger, a Coll de Nargó o a Puigcerdà. En altres casos se’ls tornava al Perú. I en diverses ocasions “se’ls va treure de matinada d’Andorra per abandonar-los a Portugal o a Madrid”. Si bé és cert que el president de l’associació va afirmar no tenir constància de casos afectats enguany, va assegurar que més de 200 persones van trobar-se en aquesta situació durant els darrers anys, tots ells treballadors de la construcció. Molts d’ells, però, no van poder denunciar els fets, ja que, segons Castillo, “quan sorgia el problema tancaven l’empresa i en creaven una de nova, de manera que no podien reclamar”. La problemàtica viscuda els darrers anys porta el president de l’associació a posar en dubte l’eficàcia de la contractació en origen: “Nosaltres vam dir que s’ha d’anar amb molt de compte perquè aquests contractes en origen ja els hem vist fa dos o tres anys i no sabem quin tipus d’empresa els fa.”
“Es va treure peruans de matinada d’Andorra per abandonar-los a Portugal o a Madrid”