RELACIONS AMB ELS VEÏNS
Una onada que s’estén
Els efectes del creixement d’Andorra arriben fins a Organyà i, de rebot, a Coll de Nargó, que experimenta la pujada dels lloguers
El tram de l’N-260 sortint de la Seu d’Urgell.
La Seu d’Urgell és el gran focus de la repercussió del creixement d’Andorra i la crisi de l’habitatge que s’hi suma, amb poca oferta i preus desorbitats que empenyen més treballadors a buscar sostre fora de les fronteres. Però aquesta onada s’estén cada cop més quilòmetres enllà i afecta més pobles de l’Alt Urgell, que alerten de l’efecte sobre els preus de la vivenda, també escassa. Ho descriu l’alcalde de Coll de Nargó, Sergi Ubach: una “anella” que s’amplia, amb un final que cada cop abasta més quilòmetres i que ja arriba a Organyà i “de rebot” al seu municipi. “A dia d’avui no som zona tensionada però els preus ja són força elevats”, lloguers de 650 o 700 euros per salaris que poden estar en els 1.000 i escaig. “Per a un poble com el nostre és una aberració”, lamenta.
“[Lloguers de 650 o 700 euros] per a un poble com el nostre són una aberració”
Es pateixen les conseqüències de la llei de l’oferta i la demanda: poc parc immobiliari i més demanda habitacional i les normatives urbanístiques de vegades són una cotilla, es queixa Ubach. “Fins que no es flexibilitzi la normativa urbanística puc tenir terreny per edificar però és molt complicat”, perquè obliga a fer un pla d’actuació parcial, que implica més extensió, un projecte més voluminós i més propietaris implicats. Així que les iniciatives que hi pugui haver sovint acaben per ser inviables.
“La nostra àrea d’immigració està molt col·lapsada de feina, i amb poc personal”
“Als nostres pobles no tenim la voluntat de promoure el creixement”, indica Josefina Lladós, presidenta del consell comarcal i alcaldessa de Ribera d’Urgellet sobre el municipi, amb diversos nuclis disgregats: Pla de Sant Tirs, Adrall, Arfa, la parròquia d’Hortó i els de la vall de Tost. Apunta que el 2025 han superat el miler d’empadronats i que ja s’han trobat problemes “d’abastiment d’aigua en dos o tres pobles”. El que s’impulsarà aquest any és un treball intern a l’ajuntament per introduir correccions al planejament urbanístic que permetin, per exemple, “rehabilitar i convertir en habitatges algunes eres en desús”. No edificar més, però sí aprofitar construccions que ara mateix no tenen una utilitat. Els nuclis més tensionats són els que estan a peu de la via principal d’accés a Andorra, però Lladós –que ja ha evidenciat en altres ocasions que els preus de l’habitatge del municipi s’han disparat– apunta que les referències a les situacions més greus que ha fet palès l’acabat de publicar Pla comarcal de ciutadania i migracions, com ara les sobreocupacions de pisos, les pateix principalment la Seu d’Urgell. “Al meu municipi no ens consten aquestes situacions, és principalment a la Seu i per un motiu clar: molta gent no té vehicle i la Seu té escoles, centre sanitari, serveis socials i és un centre de comerç”.
“El nostre problema amb l’habitatge és per als joves i els nouvinguts que treballen a la zona”
La motivació del Pla no és endinsar-se en el problema de l’habitatge –la comarca ja té altres eixos d’actuació en aquest àmbit–, sinó incidir en la diagnosi de les noves necessitats que genera una població a l’alça, d’una realitat i procedència diversa i amb perfils de precarització. I de nou aquí apareix l’efecte Andorra, que, amb el creixement postpandèmia, ha necessitat un gran volum de mà d’obra, molta de procedent de Llatinoamèrica, que busca fora del país un nivell de vida més econòmic però també sortida a problemàtiques derivades d’una legislació migratòria més restrictiva que la dels veïns, com les dificultats de reagrupar la família. L’Alt Urgell es troba en aquest cas amb la dificultat d’uns serveis que tenen poca capacitat per assumir el volum de demanda: “La nostra àrea d’immigració també està molt col·lapsada de feina, ajudar a tramitar papers, acompanyar els usuaris, i amb poc personal”, reflexiona l’alcaldessa i presidenta del consell comarcal. “El problema és que si Andorra continua expulsant gent, nosaltres estem en condicions d’acollir-la”, hi afegeix l’alcalde de Coll de Nargó. El que és clar, i ho reflecteix el document, és que les solucions transcendeixen el poder dels municipis i que es necessita els governs català i espanyol.
Altres realitats
L’onada no arriba tan avall, però Oliana té també un problema per poder oferir un lloc on viure “als joves del municipi i als nouvinguts que treballen en empreses de la zona”, es lamenta l’alcalde, Ricard Pérez. “No tenim habitatge”, diu taxativament. Diferents realitats que els líders locals intenten pal·liar amb els recursos a l’abast. L’efecte Andorra ha creat greuges i també beneficia: ha estat i és un centre de treball per als habitants dels pobles pirinencs més propers i ara projectes com el polígon d’Organyà busquen una cooperació econòmica que beneficiï els dos costats. La qüestió és trobar l’equilibri.