LA REPERCUSSIÓ DE LA CRISI DE L'HABITATGE I LA NORMATIVA D'ESTRANGERIA
L’Alt Urgell diagnostica l’‘efecte Andorra’
El pla comarcal de ciutadania i migracions identifica pisos pastera i dificultats d’arrelament
La presentació del pla comarcal.
Un estudi diagnòstic encarregat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell exposa els elements de tensió al territori que impliquen la política migratòria i la crisi de l’habitatge a Andorra. En el pla comarcal de ciutadania i migracions 2026-2028, coordinat per la consultoria social La Perifèrica, s’enumeren problemàtiques especialment greus, com ara la sobreocupació d’habitatges i també l’impacte que té l’arribada de treballadors que no troben allotjament al Principat o que no hi poden reagrupar els fills –en no complir els requisits econòmics– en l’educació o els serveis del territori. S’identifiquen pisos pastera, situacions d’amuntegament sever, “amb 8-9 persones convivint en un mateix habitatge, cosa que genera tensions familiars, problemes de salut i dificultats d’escolarització”. El pla constata, recollint també informacions publicades, que la Seu és el principal receptor del problema. “L’encariment de l’habitatge al Principat, els requisits vinculats al reagrupament familiar i l’expulsió de persones en situació administrativa irregular han afavorit l’arribada de famílies –principalment d’origen sud-americà– al municipi”, amb un increment notable de residents procedents de Colòmbia, el Perú i l’Argentina, i un percentatge de població estrangera per sobre del 20%.
S’apunta a les tensions generades en els serveis territorials
La problemàtica social derivada acaba impactant en els serveis territorials. Es posa de manifest la “necessitat de disposar de dades clares i sistematitzades sobre les trajectòries migratòries i la relació del territori amb Andorra per orientar les polítiques d’acollida i la planificació dels serveis”, apuntant una “vulnerabilitat transfronterera vinculada a la normativa d’estrangeria d’Andorra” i que deriva en “incertesa i limitació d’accés a drets per a persones que viuen o treballen entre Andorra i l’Alt Urgell, afectant la seva estabilitat vital i creant la necessitat de xarxes de suport específiques i coordinades”. També s’apunta la tensió en el serveis educatius amb pocs recursos per atendre la diversitat. S’assenyala un “increment notable de matrícula viva i diversificació d’orígens (Colòmbia, Bolívia, Perú, Argentina, República Dominicana, Marroc, Pakistan), així com l’arribada de famílies expulsades d’Andorra per motius d’habitatge i reagrupació, generant reptes específics d’acollida, estabilitat i seguiment escolar”. El pla també posa el focus en col·lectius especialment vulnerables, com dones migrants i treballadores sexuals. En relació amb la prostitució, s’advoca per “impulsar la realització d’una diagnosi qualitativa que permeti conèixer millor la presència i les condicions del treball sexual als municipis i en relació amb la frontera amb Andorra”, a banda d’accions d’acompanyament.
El pla reclama reforçar polítiques d’acollida, habitatge i protecció dels col·lectius vulnerables, i advoca per “millorar la resposta institucional davant les vulnerabilitats generades per la normativa d’estrangeria d’Andorra, garantint circuits clars d’atenció, dades fiables i suport especialitzat per a les persones i famílies afectades”, amb implicació de la Generalitat i de Madrid.