La pressió migratòria d’Andorra tensiona l'habitatge i els serveis socials de l’Alt Urgell

El 'Pla Comarcal de Ciutadania i Migracions 2026-2028' identifica la proximitat amb Andorra com un dels principals factors que tensionen la realitat social de l’Alt Urgell. L'estudi, coordinat per la consultoria social La Perifèrica i elaborat per Alba Cuevas i Özgür Günes Öztürk, constata que el model econòmic i migratori d'Andorra, sumat a les dificultats d’accés a l’habitatge i a la regularització administrativa, desplaça cap a la comarca una part important de la pressió residencial i social, especialment a la Seu d’Urgell.

Un dels problemes més "greus" detectats és la sobreocupació d’habitatges, que en alguns casos arriba a situacions d’amuntegament sever, "amb 8-9 persones convivint en un mateix habitatge, cosa que genera tensions familiars, problemes de salut i dificultats d'escolarització", alerta l'estudi. El Pla també apunta que persones que treballen o busquen feina a Andorra, però que no poden residir-hi legalment o assumir-ne els costos, acaben allotjant-se a l’Alt Urgell en pisos compartits molt per sobre de la seva capacitat. Aquesta realitat genera "condicions d’infrahabitatge, problemes de convivència, i una degradació del parc residencial, alhora que dificulta el control administratiu i la intervenció dels serveis socials".

El document assenyala que aquesta pressió sobre l’habitatge repercuteix directament en els serveis socials comarcals, que han d’atendre "situacions de gran complexitat" vinculades a una realitat transfronterera sobre la qual no tenen capacitat de regulació. A més, l'informe explica que l’escassetat d’oferta de lloguer i l’augment de la demanda accentuen les dificultats d’accés a un habitatge digne per a la població local i per a les persones nouvingudes, alimentant tensions socials i sentiments de greuge.

El Pla també posa el focus en col·lectius especialment vulnerables, com dones migrants en situació administrativa irregular, algunes de les quals poden acabar vinculades al treball sexual com a estratègia de supervivència. Segons el document, aquesta activitat es veu afavorida pel context econòmic andorrà, mentre que les conseqüències socials, sanitàries i assistencials recauen majoritàriament sobre l’Alt Urgell. El Pla adverteix del risc d’explotació, violència i manca d’accés a drets bàsics en aquests casos.

El Consell Comarcal alerta que aquesta combinació de "sobreocupació greu, precarietat residencial i mobilitat laboral transfronterera dificulta l’arrelament i la cohesió social", i pot afavorir a "l’aparició de conflictes veïnals i discursos estigmatitzadors. Davant d’aquest escenari, el Pla reclama reforçar les polítiques d’acollida, habitatge i protecció dels col·lectius vulnerables, així com una millor coordinació institucional amb Andorra i la Generalitat de Catalunya, per evitar que l’Alt Urgell "continuï assumint en solitari els efectes socials d’una frontera estructuralment desequilibrada".