Discriminació i assetjament laboral centren els 15 casos atesos a Igualtat

El Servei d’Igualtat, adscrit a la secretaria d’Estat que lidera aquest àmbit d’actuació, va atendre el 2019 –any de l’aprovació de la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, una de les normatives marc de l’àrea– tres casos. Des de llavors les intervencions han augmentat progressivament i les realitzades l’any passat, quinze, són una més de les corresponents al 2014 (14). El departament de Polítiques d’Igualtat ho atribueix en la memòria anual a “una major visibilització de les desigualtats i violències com una confiança creixent en el servei com a espai de referència”. Van ser pràcticament tots casos nous, excepte un que s’arrossegava de l’any anterior i l’assetjament laboral a dones (per raó de sexe o sexual) i denúncies de discriminació per part del col·lectiu LGTBIQ+ van ser les problemàtiques centrals. El desglossament que recull la memòria apunta que l’assetjament per raó de sexe, amb quatre casos, i l’assetjament sexual, amb tres, “continuen sent problemàtiques centrals, fet que evidencia que les violències masclistes en l’entorn laboral persisteixen com una realitat estructural”. Cal recordar que les empreses han d’elaborar plans d’igualtat per prevenir i actuar contra aquestes conductes però que a final d’any l’Institut de les Dones remarcava que només un 60% havien complert amb l’obligació. També posa el focus en el col·lectiu homosexual i trans perquè s’han comptabilitzat tres casos en què es denunciava discriminació i dos més amb demandes d’assessorament específic LGBTI+ “que confirmen que aquest col·lectiu continua exposat a situacions de vulnerabilitat i desinformació”. Sobre els tres casos restants, únicament s’indica que eren “situacions diverses que requereixen una intervenció flexible i transversal”.

Es demanen consolidació i recursos per a una atenció adequada

Més recursos

El punt d’atenció celebra que la mateixa iniciativa dels afectats sigui el principal canal d’arribada perquè és “un indicador positiu de coneixement i accessibilitat del servei”, i també constata que el nombre de derivacions per part d’altres estaments (en van arribar dues de la policia i dues més d’internes de l’administració) “posen de manifest la necessitat de continuar reforçant la coordinació interinstitucional”.

S’ofereix assessorament, mediació i també suport psicològic

Una altra de les valoracions recollides és que “amb els anys es justifica la necessitat del Servei d’Igualtat, que requereix consolidació i suma de recursos per donar una resposta adequada a la realitat social del país”. En el vessant dels recursos humans, l’àrea disposa d’una educadora social, una psicòloga i una jurista de manera puntual per tal de cobrir totes les potes de la intervenció: les entrevistes amb la persona afectada per la vulneració, la derivació a especialistes si hi ha una problemàtica derivada de salut mental, la mediació entre les parts en conflicte “per reconciliar-les, si és possible” i l’assessorament legal si es demana. El servei es focalitza en els col·lectius considerats com a vulnerables: dona, persones LGTBIQ+, infants i jovent, gent gran, immigrants i discapacitats, i una part central de la tasca és de conscienciació i pedagògica amb conferències o campanyes informatives. Una de les iniciatives de l’any passat va ser distribuir cartells explicatius per promoure la detecció i actuació en casos d’assetjament sexual i per raó de sexe en l’àmbit laboral amb les dades de contacte dels principals recursos per dirigir-se: el Servei d’Igualtat i també Inspecció de Treball i la policia. A l’administració s’ha elaborat un protocol per als treballadors del cos general i del cos diplomàtic, que també cita la memòria.

Un altre dels projectes vinculats al desplegament de les polítiques d’Igualtat és l’Observatori que ha de servir de mesurador, amb la tasca de “recollir, analitzar i interpretar dades que permetin aprofundir en les condicions de vida, les necessitats i les aspiracions dels diferents col·lectius”. Per al 2026 es projecta l’elaboració de l’enquesta sobre la situació de les dones a Andorra.