Reivindicacions

Diversand i Stop Violències denuncien manca de dades en drets LGTBI

Les organitzacions han presentat avui les pre-sessions de l’Avaluació Periòdica Universal del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides

La vicepresidenta de DiversAND, Isabella Vargas, i la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza.

La vicepresidenta de DiversAND, Isabella Vargas, i la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza.R.L.

Rúben Lemos
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Les organitzacions Diversand i Stop Violències han presentat avui les pre-sessions de l’Avaluació Periòdica Universal (EPU), un mecanisme del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que examina, cada set anys, l’estat dels drets humans a tots els països membres. La societat civil pot aportar, en aquesta etapa, informes alternatius a l’avaluació estatal.

La vicepresidenta de Diversand, Isabella Vargas, ha destacat que aquest espai permet “ressaltar les qüestions més importants per a nosaltres i per a les persones que representem”. Les entitats han fet arribar un informe conjunt que denuncia diverses mancances estructurals en drets socials i civils, especialment pel que fa a la situació de les dones i les persones LGBTI.

Vanessa Mendoza, presidenta de Stop Violències, ha explicat que “la ONU no és un espai per agitar-se ni per reivindicar; el que fem és assenyalar mancances, i són altres estats els qui diuen què li falta a Andorra”.

Una de les principals denúncies de les entitats és l’absència d’estudis oficials que permetin dimensionar les vulneracions. “No hi ha estudis de res. Es fan lleis sense estudis previs. Normalment s’haurien de fer estudis d’incidència poblacional, amplis i seriosos, comptant amb les associacions”, ha afirmat Mendoza. “Sabem quines incidències hi ha, què hi ha, quines barreres es troben les dones i quin tipus de dones, però ningú parla amb nosaltres”, ha afegit.

Entre les qüestions abordades a l’informe destaca la preocupació per les polítiques sobre tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual, on sovint “es culpabilitza les dones que es troben en aquesta situació”. També han denunciat deficiències en àmbits com l’habitatge o la salut, especialment pel que fa a l’atenció sanitària a persones trans, que encara depèn de la voluntat política tot i existir un decret redactat que no ha estat publicat. A més, segons Vargas, “els mecanismes poden existir, però no hi ha qui els pugui executar. Cal gent d’aquí, amb context i formació”.

tracking