SITUACIÓ JUDICIAL
Un batlle diari al Tribunal de Corts
Les dificultats per formar sala, amb el triumvirat de magistrats, obliguen a recórrer a la primera instància de manera cada cop més freqüent
Ester Molné i Josep Maria Rossell durant l’obertura de l’any judicial.
La situació que el president del Consell Superior de la Justícia, Josep Maria Rossell, va descriure al novembre en una entrevista al Parlem-ne, de Diari TV, persisteix i s’aguditza: la jubilació dels magistrats Enric Anglada, Jacques Richiardi i Concepció Barón i un Tribunal de Corts amb ple de magistrats que han ocupat funcions a la Fiscalia (i amb incompatibilitats derivades d’haver tingut el rol d’acusador) dificulta diàriament formar les sales i obliga a recórrer a batlles per completar-les. Segons van indicar fonts coneixedores, la necessitat de demanar incorporacions de jutges de primera instància va succeir cada dia durant el gener i ja va per una desena al febrer. Una de les derivades és que el batlle designat ha de deixar les tasques habituals, incidint en el retard dels dossiers que tingui sobre la taula i en la lentitud judicial.
La solució a aquesta problemàtica –al marge del que succeeixi amb la incorporació de la magistrada espanyola Míriam de Rosa (vegeu peça de sota)– ha de venir d’una reforma legislativa de la qual la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ja ha donat algun detall i que es vol tenir enllestida per entrar-la a tràmit parlamentari abans de l’estiu, amb l’objectiu que es pugui aprovar a la tardor. Un dels elements exposats és modificar el Codi de procediment penal per tal que els delictes menors els pugui jutjar un tribunal unipersonal, un únic magistrat, amb la qual cosa la qüestió de formar sales ja no seria tan problemàtica.
El circuit que s’activa quan es necessita un batlle sorgeix del Tribunal de Corts, que ho demana a la Batllia i aquesta ho tramet al Consell Superior, que és qui atorga l’habilitació. En l’entrevista a Diari TV, Rossell va exposar l’efecte automàtic que havien tingut les jubilacions d’Anglada, Richiardi i Barón: mentre que l’any 2024 només havia estat necessari recórrer a batlles en set ocasions, a aquelles alçades del 2025 ja sumaven una cinquantena i trenta s’havien produït durant l’octubre. Rossell va expressar que la conseqüència era abocar la justícia al col·lapse, un diagnòstic que Molné no comparteix, malgrat admetre que calen millores. La valoració compartida és que els fiscals han de poder promocionar i que al ministeri públic no hi ha opcions de fer-ho, però que calen mesures per pal·liar els efectes negatius d’aquest pas a ser jutjadors. Després està l’andorranització de la justícia –que és l’origen de la demanda per impugnar el nomenament de la magistrada espanyola– i la problemàtica derivada que tots els jutges siguin nacionals tenint en compte la dimensió del país, que multiplica les possibles incompatibilitats per intervenir en causes per relacions amb els implicats. En les darreres declaracions sobre la qüestió la ministra va indicar que “el secret de la llei serà evitar que es multipliquin les incompatibilitats sense perjudicar la carrera judicial ni la dels fiscals”. Caldrà veure com s’articula.
Terés, en la presa de possessió de batlle.
VALIDACIÓ JUDICAL AL NOMENAMENT DE MÍRIAM DE ROSA
La motivació de l’acció judicial d’Alexandra Terés és l’andorranització; concretament va impugnar el nomenament de l’apirant rival en un recurs previ d’inconstitucionalitat amb l’argument que la disposició transitòria segona de la Constitució fixa que “la designació de Jutges i Fiscals dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament...”. Terés apel·lava que l’elecció d’un candidat estranger només ha de ser possible quan no n’hi hagi un d’andorrà que hagi superat el concurs per reclamar que ella havia de ser l’escollida com a magistrada de Corts per davant de la candidata catalana.
La sentència del ple del Superior, de divendres passat, és ferma, però ara Terés disposa de quinze dies hàbils per decidir si presenta un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC): en aquest cas haurà d’al·legar la vulneració d’algun dret fonamental. Si la batlle no porta el cas a l’Alt Tribunal el CSJ iniciarà el procés de contractació de Míriam de Rosa perquè ocupi la plaça que se li va atorgar, i que es completaria quan la jutgessa catalana aconsegueixi l’excedència del lloc que ocupa ara. En el cas que la batlle Alexandra Terés presenti un recurs al Constitucional la incorporació del cinquè magistrat de Corts quedaria de nou aturada, pendent de la decisió del TC.